Toc d'alerta a la comunitat internacional davant un perillós reforçament dels talibans a l'Afganistan
Els talibans estan guanyant posicions en territori afganès. Així ho ha reconegut i explicat un general nord-americà als membres de l'OTAN reunits a Nova York. Davant d'aquesta realitat i davant la petició dels Estats Units de més forces, els països europeus han respost -de moment- amb l'enviament a l'Afganistan de 2.500 soldats, per arribar a un total de 20.000.
"En algunes zones hi ha més talibans extremistes ara que fa un any. Veiem que en alguns llocs, els talibans demostren un millor control i direcció, i que lluiten amb més força. Continuen sent un enemic que no està concentrat en base a les fronteres internacionals, però és una amenaça comuna per totes les nacions de la regió". Així ho ha alertat Karl Eikenberry, comandant de les forces nord-americanes a l'Afganistan.
Han passat gairebé cinc anys des que els Estats Units, al capdavant d'una coalició internacional, van aconseguir derrocar el règim talibà, al novembre del 2001. Passat tot aquest temps, les tropes nord-americanes continuen rastrejant l'Afganistan a la recerca del seu enemic número 1: Ossama bin Laden. I l'Afganistan, lluny de normalitzar-se, viu en els últims mesos una espiral de violència que molts ja comparen amb el dia a dia a l'Iraq.
L'activitat de la insurgència es va estenent sobre el mapa de l'Afganistan com una taca d'oli. Només en quinze dies, el mes de juny, els combats entre la insurgència i les tropes afganeses i de la coalició van causar més de 600 morts. On la situació és insostenible és, sobretot, al sud i a l'est del país, els principals feus talibans.
La resistència es nodreix del descontentament i de la falta d'expectatives de molts joves afganesos i s'ha vist beneficiada, a més, amb el relleu precipitat de les tropes nord-americanes per les de l'OTAN. L'opi els permet el finançament, i el Pakistan, refugi. D'aquí que les relacions entre els dos veïns, tradicionalment privilegiades, no passin ara per bons moments.
Prova d'això, el xoc d'acusacions que han protagonitzat els presidents de tots dos països durant l'assemblea general de l'ONU. El president afganès ha assenyalat el Pakistan com un santuari per als terroristes. Una acusació a la qual ha respost el president pakistanès, que ha assegurat que l'Afganistan no fa prou per combatre els talibans.
Han passat gairebé cinc anys des que els Estats Units, al capdavant d'una coalició internacional, van aconseguir derrocar el règim talibà, al novembre del 2001. Passat tot aquest temps, les tropes nord-americanes continuen rastrejant l'Afganistan a la recerca del seu enemic número 1: Ossama bin Laden. I l'Afganistan, lluny de normalitzar-se, viu en els últims mesos una espiral de violència que molts ja comparen amb el dia a dia a l'Iraq.
L'activitat de la insurgència es va estenent sobre el mapa de l'Afganistan com una taca d'oli. Només en quinze dies, el mes de juny, els combats entre la insurgència i les tropes afganeses i de la coalició van causar més de 600 morts. On la situació és insostenible és, sobretot, al sud i a l'est del país, els principals feus talibans.
La resistència es nodreix del descontentament i de la falta d'expectatives de molts joves afganesos i s'ha vist beneficiada, a més, amb el relleu precipitat de les tropes nord-americanes per les de l'OTAN. L'opi els permet el finançament, i el Pakistan, refugi. D'aquí que les relacions entre els dos veïns, tradicionalment privilegiades, no passin ara per bons moments.
Prova d'això, el xoc d'acusacions que han protagonitzat els presidents de tots dos països durant l'assemblea general de l'ONU. El president afganès ha assenyalat el Pakistan com un santuari per als terroristes. Una acusació a la qual ha respost el president pakistanès, que ha assegurat que l'Afganistan no fa prou per combatre els talibans.
