Delia Browne: "La universitat gratuïta és el futur de l'educació"
Delia Browne és advocada, política i activista australiana. Actualment, ocupa el càrrec de Directora Nacional pels Drets d'Autor de les escoles al seu país. Segons Browne, les tecnologies actuals ens canviaran completament el funcionament de la societat. Fa uns dies va venir al Drumbeat Festival, organitzat per la Mozilla Foundation a Barcelona, per presentar la Universitat P2P, una universitat gratuïta a internet que promou que alumnes i experts intercanviïn coneixement.
Expliqui'm en què consisteix la Universitat P2P. La idea sona molt utòpica?
És una idea completament boja i utòpica en el moment actual. És un projecte obert, que es basa en el concepte "d'igual a igual o P2P", per compartir recursos i intercanviar coneixements a través de comunitats. Es fan servir eines gratuïtes d'internet. Tothom aprèn de tothom. No és com a la universitat tradicional on hi ha un professor que, presencialment o virtualment, transmet un coneixement als seus alumnes.
Es carreguen la figura del professor?
Hi ha un expert que corregeix comentaris i qualifica els treballs. Però la tasca principal la fan els estudiants. Fan una crítica i valoració del que aporten els altres i argumenten el perquè són vàlids o no els projectes presentats.
No se si ho acabo de veure clar... altres alumnes m'ensenyaran a mi? Jo vull un expert!
A cada curs hi ha un "facilitador" que ha acumulat experiència professional en una temàtica. I pot ser que alguns alumnes sàpiguen d'una altra disciplina que es complementi amb la del "facilitador" i aquest aprengui també de l'estudiant.
M'ha de posar un exemple
Jo sóc advocada de la propietat intel·lectual i lidero un curs sobre els drets d'autor per l'educació a les escoles.
Lidera?
Preferim fer servir la paraula "liderar" que "ensenyar", que pertany al vell sistema educatiu. Els estudiants que vénen al meu curs són pedagogs interessats a ensenyar aquesta matèria als seus centres. I jo em puc apuntar a un curs sobre literatura ciberpunk i em converteixo en estudiant de la Universitat P2P. Ho entens ara?
Una mica més. Què podria aprendre en el curs de literatura ciberpunk?
El ciberpunk deriva de la ciència-ficció. I en aquest curs es debat a partir de la lectura de determinats llibres d'aquest gènere.
I què més es pot estudiar a la Universitat P2P?
Hi ha una gran varietat de temàtiques. Tenim un curs sobre el copyright, no dirigit a advocats, sinó a educadors perquè puguin ensenyar als joves que són els drets d'autor. Un s'imparteix a Austràlia, un altre a Sud-àfrica i un tercer als EUA. En tenim un per als documentalistes i els arxivistes de museus, un altre per ensenyar què és el Creative Commons i les seves aplicacions. En col·laboració amb la Fundació Mozilla tenim 10 cursos per a desenvolupadors de webs. També ensenyem econòmiques, matemàtiques, finances, què significa el "govern obert", com dirigir una campanya electoral, etc.
Són matèries poc comunes en altres universitats...
Tenim alguns cursos en portuguès dirigits a brasilers perquè són una comunitat apassionada en el que anomenem web oberta. I m'encantaria fer-ne un altre en català, en espanyol i en mandarí, si és precís. La filosofia és que aquesta universitat és global i que està basada en la construcció de comunitats de coneixement on els recursos es comparteixen de manera voluntària i gratuïta.
Diu que és gratis estudiar en aquesta universitat?
És la seva principal característica. Tenim estudiants que van deixar l'escola molt aviat per falta de recursos econòmics i que ara, des d'internet, es troben amb una nova oportunitat. O gent que són aprenents durant tota la seva vida i volen adquirir un coneixement especialitzat. I d'altres, que necessiten preparar-se en una determinada àrea per millorar en el seu treball actual.
Vol dir que ni tan sols els experts cobren per impartir el seu coneixement?
Exacte. Donem l'oportunitat de ser creatiu, posar-li passió i aprendre de l'experiència. És un experiment molt interessant en què, finalment, tothom hi surt guanyant. Els cursos no duran gaire, potser un cap de setmana, tres dies, o un mes. Com que és virtual, sempre es poden combinar amb altres activitats. Però l'intercanvi d'informació i coneixement el tens amb gent de qualsevol part del planeta, amb tot l'enriquiment que això suposa.
Des de quan funciona la Universitat P2P?
Vam començar el 2009, amb 7 cursos i ara tenim 30. L'any vinent volem començar amb 200 cursos.
I tots els cursos són en línia?
Sí, els materials es troben sempre a la xarxa, i es queda a una hora concreta per Skype per poder escoltar-se les veus o veure's. En algunes cursos la gent que viu en una mateixa ciutat es troba presencialment per seguir el debat.
Quanta gent està organitzant la Universitat P2P?
Doncs som un grup de gent repartida entre Boston, Texas, Sydney, Ciutat del Cap, Toronto i Bèlgica que coordinem la part dels continguts. A més, comptem amb un grup d'uns 35 voluntaris que fan una tasca realment important relacionada amb la difusió del projecte: investiguen, s'encarreguen de la cerca de recursos, de la plataforma que fem servir, orienten els estudiants, cerquen suport, milloren la part tecnològica, etc.
I fins a la data com valora el projecte?
És increïble. Hi ha molta gent de diferents cultures que ens dóna el seu suport. La passió que posen per dir-nos: "És un projecte fantàstic. En què puc ajudar?", m'està deixant molt sorpresa. La Universitat de Califòrnia i la Shutterworth Foundation de Sud-àfrica estan col·laborant amb nosaltres. Però saps què és el més sorprenent?
Digui
Que gent de diferents països i cultures comparteixin els mateixos valors. Impressionant.
Creu que algun dia podria fer la competència a la universitat tradicional?
La universitat tradicional hauria de començar a canviar. D'una banda, pel tema econòmic. A Europa bona part de l'educació és gratis, però a Austràlia i als EUA l'educació universitària és molt cara. Jo no crec que pagar diners sigui sinònim de millor qualitat de l'ensenyament. I, en canvi, resta oportunitats a molta gent. L'altre factor és que el model del professor que dóna la classe davant d'un auditori que pren notes és obsolet. Abans el que tenia bona memòria aprovava, però ara ja no és així. Estem al segle XXI. Ara és més important debatre, intercanviar opinions, aprendre de tots, compartir en comunitat. Fa 10 anys ningú pensava en un model nou d'universitat i ara mira... i el nostre model està tenint èxit. Què passarà en cinc anys més?
Digui-m'ho vostè
Tindrem més projectes globals, on participarà gent de tot el món en un mateix objectiu. Hem d'oferir alternatives perquè això passi. Perquè l'educació és un dret humà bàsic i tenir-la o no pot canviar la vida d'una persona. Les possibiltats professionals, l'habilitat de guanyar diners, d'integrar-se en una comunitat depenen directament de l'educació que hagis rebut.
La filosofia de la web oberta la veiem reflectida tímidament en altres sectors de la societat: el govern obert, l'educació oberta, el periodisme ciutadà, etc. Però són només uns pocs els que s'atreveixen a canviar metodologies...
Poc a poco. A Austràlia, el govern ha posat informació ciutadana amb llicències de Creative Commons, Nova Zelanda, Gran Bretanya ho estan fent. Fins i tot als EUA se segueix aquesta línia. Alguna cosa està passant. En els nivells més bàsics de l'educació comença a entrar aquesta filosofia. En cinc anys, aquest moviment obert haurà crescut molt. Jo tinc molta fe.
És una idea completament boja i utòpica en el moment actual. És un projecte obert, que es basa en el concepte "d'igual a igual o P2P", per compartir recursos i intercanviar coneixements a través de comunitats. Es fan servir eines gratuïtes d'internet. Tothom aprèn de tothom. No és com a la universitat tradicional on hi ha un professor que, presencialment o virtualment, transmet un coneixement als seus alumnes.
Es carreguen la figura del professor?
Hi ha un expert que corregeix comentaris i qualifica els treballs. Però la tasca principal la fan els estudiants. Fan una crítica i valoració del que aporten els altres i argumenten el perquè són vàlids o no els projectes presentats.
No se si ho acabo de veure clar... altres alumnes m'ensenyaran a mi? Jo vull un expert!
A cada curs hi ha un "facilitador" que ha acumulat experiència professional en una temàtica. I pot ser que alguns alumnes sàpiguen d'una altra disciplina que es complementi amb la del "facilitador" i aquest aprengui també de l'estudiant.
M'ha de posar un exemple
Jo sóc advocada de la propietat intel·lectual i lidero un curs sobre els drets d'autor per l'educació a les escoles.
Lidera?
Preferim fer servir la paraula "liderar" que "ensenyar", que pertany al vell sistema educatiu. Els estudiants que vénen al meu curs són pedagogs interessats a ensenyar aquesta matèria als seus centres. I jo em puc apuntar a un curs sobre literatura ciberpunk i em converteixo en estudiant de la Universitat P2P. Ho entens ara?
Una mica més. Què podria aprendre en el curs de literatura ciberpunk?
El ciberpunk deriva de la ciència-ficció. I en aquest curs es debat a partir de la lectura de determinats llibres d'aquest gènere.
I què més es pot estudiar a la Universitat P2P?
Hi ha una gran varietat de temàtiques. Tenim un curs sobre el copyright, no dirigit a advocats, sinó a educadors perquè puguin ensenyar als joves que són els drets d'autor. Un s'imparteix a Austràlia, un altre a Sud-àfrica i un tercer als EUA. En tenim un per als documentalistes i els arxivistes de museus, un altre per ensenyar què és el Creative Commons i les seves aplicacions. En col·laboració amb la Fundació Mozilla tenim 10 cursos per a desenvolupadors de webs. També ensenyem econòmiques, matemàtiques, finances, què significa el "govern obert", com dirigir una campanya electoral, etc.
Són matèries poc comunes en altres universitats...
Tenim alguns cursos en portuguès dirigits a brasilers perquè són una comunitat apassionada en el que anomenem web oberta. I m'encantaria fer-ne un altre en català, en espanyol i en mandarí, si és precís. La filosofia és que aquesta universitat és global i que està basada en la construcció de comunitats de coneixement on els recursos es comparteixen de manera voluntària i gratuïta.
Diu que és gratis estudiar en aquesta universitat?
És la seva principal característica. Tenim estudiants que van deixar l'escola molt aviat per falta de recursos econòmics i que ara, des d'internet, es troben amb una nova oportunitat. O gent que són aprenents durant tota la seva vida i volen adquirir un coneixement especialitzat. I d'altres, que necessiten preparar-se en una determinada àrea per millorar en el seu treball actual.
Vol dir que ni tan sols els experts cobren per impartir el seu coneixement?
Exacte. Donem l'oportunitat de ser creatiu, posar-li passió i aprendre de l'experiència. És un experiment molt interessant en què, finalment, tothom hi surt guanyant. Els cursos no duran gaire, potser un cap de setmana, tres dies, o un mes. Com que és virtual, sempre es poden combinar amb altres activitats. Però l'intercanvi d'informació i coneixement el tens amb gent de qualsevol part del planeta, amb tot l'enriquiment que això suposa.
Des de quan funciona la Universitat P2P?
Vam començar el 2009, amb 7 cursos i ara tenim 30. L'any vinent volem començar amb 200 cursos.
I tots els cursos són en línia?
Sí, els materials es troben sempre a la xarxa, i es queda a una hora concreta per Skype per poder escoltar-se les veus o veure's. En algunes cursos la gent que viu en una mateixa ciutat es troba presencialment per seguir el debat.
Quanta gent està organitzant la Universitat P2P?
Doncs som un grup de gent repartida entre Boston, Texas, Sydney, Ciutat del Cap, Toronto i Bèlgica que coordinem la part dels continguts. A més, comptem amb un grup d'uns 35 voluntaris que fan una tasca realment important relacionada amb la difusió del projecte: investiguen, s'encarreguen de la cerca de recursos, de la plataforma que fem servir, orienten els estudiants, cerquen suport, milloren la part tecnològica, etc.
I fins a la data com valora el projecte?
És increïble. Hi ha molta gent de diferents cultures que ens dóna el seu suport. La passió que posen per dir-nos: "És un projecte fantàstic. En què puc ajudar?", m'està deixant molt sorpresa. La Universitat de Califòrnia i la Shutterworth Foundation de Sud-àfrica estan col·laborant amb nosaltres. Però saps què és el més sorprenent?
Digui
Que gent de diferents països i cultures comparteixin els mateixos valors. Impressionant.
Creu que algun dia podria fer la competència a la universitat tradicional?
La universitat tradicional hauria de començar a canviar. D'una banda, pel tema econòmic. A Europa bona part de l'educació és gratis, però a Austràlia i als EUA l'educació universitària és molt cara. Jo no crec que pagar diners sigui sinònim de millor qualitat de l'ensenyament. I, en canvi, resta oportunitats a molta gent. L'altre factor és que el model del professor que dóna la classe davant d'un auditori que pren notes és obsolet. Abans el que tenia bona memòria aprovava, però ara ja no és així. Estem al segle XXI. Ara és més important debatre, intercanviar opinions, aprendre de tots, compartir en comunitat. Fa 10 anys ningú pensava en un model nou d'universitat i ara mira... i el nostre model està tenint èxit. Què passarà en cinc anys més?
Digui-m'ho vostè
Tindrem més projectes globals, on participarà gent de tot el món en un mateix objectiu. Hem d'oferir alternatives perquè això passi. Perquè l'educació és un dret humà bàsic i tenir-la o no pot canviar la vida d'una persona. Les possibiltats professionals, l'habilitat de guanyar diners, d'integrar-se en una comunitat depenen directament de l'educació que hagis rebut.
La filosofia de la web oberta la veiem reflectida tímidament en altres sectors de la societat: el govern obert, l'educació oberta, el periodisme ciutadà, etc. Però són només uns pocs els que s'atreveixen a canviar metodologies...
Poc a poco. A Austràlia, el govern ha posat informació ciutadana amb llicències de Creative Commons, Nova Zelanda, Gran Bretanya ho estan fent. Fins i tot als EUA se segueix aquesta línia. Alguna cosa està passant. En els nivells més bàsics de l'educació comença a entrar aquesta filosofia. En cinc anys, aquest moviment obert haurà crescut molt. Jo tinc molta fe.
