El web Gentcomtu ajuda milers de persones a trobar parella en català
Les persones que acudeixen a un servei d'internet per trobar parella solen respondre a un qüestionari previ que permet trobar els perfils més compatibles. Se'ls demana quins gustos tenen per ajudar a conèixer més bé amb qui estàs provant d'establir una relació: mar o muntanya, peix o carn, llegir o mirar la tele... Però no és habitual que al perfil s'hi puguin afegir posicions polítiques i, encara menys, amb quina actitud s'afronta el futur del país.
Aquest és un dels trets distintius del portal Gentcomtu, un lloc que es presenta com "el millor portal per conèixer gent com tu: sana, sincera, que parla català i que desitja fer amics nous o trobar parella".
En efecte, a Gentcomtu la llengua vehicular, i sense interpretació de cap tribunal, és el català, encara que en una pestanya del perfil és possible anotar si és la llengua materna o d'adopció.
Francesc Benavent va tenir la idea quan es va adonar que als altres portals amb aquesta finalitat era molt complicat, i de vegades impossible, expressar-se en la seva llengua i connectar amb altres persones amb la garantia que hi havia aquest punt en comú.
Ara ja fa quasi quatre anys que va començar i ha arribat a superar els 18.000 usuaris registrats, tot i que només uns 3.000 són actius de manera regular. Benavent encara compagina la gestió d'aquest portal amb una activitat professional, de manera que li segueix robant hores, però admet que comença a generar ingressos i no descarta que un dia s'hi pugui dedicar del tot.
Una quota per parlar amb els altres
El servei és gratuït i n'hi ha prou de registrar-s'hi amb una adreça de correu electrònic per validar el perfil, però la veritat és que al cap de poc es fa quasi imprescindible subscriure el servei VIP i pagar la quota mensual, que s'acosta als 5 euros.
La diferència clau és que per escriure correus a altres usuaris, accedir a les fotografies amb contrasenya o obrir xats privats fa falta tenir aquesta condició. El servei gratuït té força restriccions i això assegura que un volum majoritari dels usuaris decideixin pagar, ni que sigui per una temporada.
Un dels serveis inclosos és l'ajuda que proporciona el psicòleg Jordi Pagès, que es va incorporar al projecte fa poc més de mig any, sense abandonar la seva consultoria particular.
Pagès explica que els usuaris no són, com el tòpic repeteix, "lletjos i tímids", en masculí i femení, sinó gent que a causa de la seva vida té dificultats reals per conèixer persones noves.
Parella estable, sexe o amistat
La majoria confien a trobar una parella estable, una primera o segona oportunitat, i també n'hi ha molts que sense amagar-se'n (perquè és possible fer-ho explícit al perfil) busquen una relació sexual esporàdica, però Gentcomtu ofereix a més una ocasió per a aquells que prefereixen inserir-se en un grup d'amistat. La prova és que alguns usuaris han creat pel seu compte un grup al Faceboook, on comparteixen les fotografies dels sopars que fan plegats i es convoquen per a noves cites col·lectives.
Pagès subratlla que a través d'aquests webs, les persones tenen molta més informació dels seus possibles contactes, tenen més elements de judici. "La primera vegada que et presenten algú", explica, "és molt difícil saber si li agrada llegir o anar al cine, quina tendència política té o les seves aficions de cap de setmana". I fa notar que mentre que en les relacions personals se sol posar l'accent en el canal visual, perquè algú "entri pels ulls", amb internet es fa anar el canal "auditiu", que permet escoltar i parlar. Pagès està convençut que "l'experiència d'enamorament" és exactament la mateixa.
Fotografies identificables
L'única recomanació que un observador aliè pot atrevir-se a fer té a veure amb la necessitat de discreció. Només els usuaris registrats accedeixen al perfil dels que ja són de Gentcomtu, però la realitat és que hi ha uns quants detalls que sí que són públics, en concret les frases que cadascú escriu a la seva pestanya de "descripció" i la fotografia que tingui associada al perfil, si no ha triat de restringir-hi l'accés amb contrasenya.
Això provoca que qualsevol persona tafanera, sense necessitat d'inscriure-s'hi, pugui fer una ullada als perfils que hi ha apuntats. És ben cert que es tracta d'una mirada molt limitada, però en tot cas es veuen les fotografies i és possible reconèixer les persones.
Benavent explica que van triar aquest procediment per demostrar a tothom que la gent que s'hi apuntava era "normal i corrent", per fer veure als usuaris potencials que "Gentcomtu no és per a friquis". Però el preu és aquest petit detall sobre la privacitat que pot fer que algú s'ho pensi dues vegades. No hi ha d'haver cap problema legal, segons les fonts públiques consultades, si tots els usuaris han donat el consentiment clar perquè la seva imatge sigui visible als que no són usuaris.
Sigui com sigui, hi ha milers de catalans d'ambdós sexes que han vist a Gentcomtu un lloc útil per resoldre la seva situació personal i que volen trobar companyia, fer amics, enamorar-se per sempre, fins que es desenamorin, o tan sols fer un clau discret amb algú que busqui el mateix.
Opcions descartades
Fins aquí, seria un altre indret a la xarxa que es proposa cobrir una demanda. La peculiaritat d'aquest servei és la seva opció per la llengua catalana, el seu arrelament a la majoria de comarques i aquesta possibilitat d'indicar de quina manera observa cadascú el futur polític del país.
Només com a curiositat, i sense que se'n puguin extreure cap conclusió més àmplia, crida l'atenció que a la secció del perfil dedicada a aquest aspecte hi hagi només les opcions "espanyolista", "antinacionalista", "de centre", "catalanista" o "independentista". El menú desplegable no inclou les opcions "federalista" ni "sobiranista". Esclar que no és un web polític sinó centrat en la seducció.
En efecte, a Gentcomtu la llengua vehicular, i sense interpretació de cap tribunal, és el català, encara que en una pestanya del perfil és possible anotar si és la llengua materna o d'adopció.
Francesc Benavent va tenir la idea quan es va adonar que als altres portals amb aquesta finalitat era molt complicat, i de vegades impossible, expressar-se en la seva llengua i connectar amb altres persones amb la garantia que hi havia aquest punt en comú.
Ara ja fa quasi quatre anys que va començar i ha arribat a superar els 18.000 usuaris registrats, tot i que només uns 3.000 són actius de manera regular. Benavent encara compagina la gestió d'aquest portal amb una activitat professional, de manera que li segueix robant hores, però admet que comença a generar ingressos i no descarta que un dia s'hi pugui dedicar del tot.
Una quota per parlar amb els altres
El servei és gratuït i n'hi ha prou de registrar-s'hi amb una adreça de correu electrònic per validar el perfil, però la veritat és que al cap de poc es fa quasi imprescindible subscriure el servei VIP i pagar la quota mensual, que s'acosta als 5 euros.
La diferència clau és que per escriure correus a altres usuaris, accedir a les fotografies amb contrasenya o obrir xats privats fa falta tenir aquesta condició. El servei gratuït té força restriccions i això assegura que un volum majoritari dels usuaris decideixin pagar, ni que sigui per una temporada.
Un dels serveis inclosos és l'ajuda que proporciona el psicòleg Jordi Pagès, que es va incorporar al projecte fa poc més de mig any, sense abandonar la seva consultoria particular.
Pagès explica que els usuaris no són, com el tòpic repeteix, "lletjos i tímids", en masculí i femení, sinó gent que a causa de la seva vida té dificultats reals per conèixer persones noves.
Parella estable, sexe o amistat
La majoria confien a trobar una parella estable, una primera o segona oportunitat, i també n'hi ha molts que sense amagar-se'n (perquè és possible fer-ho explícit al perfil) busquen una relació sexual esporàdica, però Gentcomtu ofereix a més una ocasió per a aquells que prefereixen inserir-se en un grup d'amistat. La prova és que alguns usuaris han creat pel seu compte un grup al Faceboook, on comparteixen les fotografies dels sopars que fan plegats i es convoquen per a noves cites col·lectives.
Pagès subratlla que a través d'aquests webs, les persones tenen molta més informació dels seus possibles contactes, tenen més elements de judici. "La primera vegada que et presenten algú", explica, "és molt difícil saber si li agrada llegir o anar al cine, quina tendència política té o les seves aficions de cap de setmana". I fa notar que mentre que en les relacions personals se sol posar l'accent en el canal visual, perquè algú "entri pels ulls", amb internet es fa anar el canal "auditiu", que permet escoltar i parlar. Pagès està convençut que "l'experiència d'enamorament" és exactament la mateixa.
Fotografies identificables
L'única recomanació que un observador aliè pot atrevir-se a fer té a veure amb la necessitat de discreció. Només els usuaris registrats accedeixen al perfil dels que ja són de Gentcomtu, però la realitat és que hi ha uns quants detalls que sí que són públics, en concret les frases que cadascú escriu a la seva pestanya de "descripció" i la fotografia que tingui associada al perfil, si no ha triat de restringir-hi l'accés amb contrasenya.
Això provoca que qualsevol persona tafanera, sense necessitat d'inscriure-s'hi, pugui fer una ullada als perfils que hi ha apuntats. És ben cert que es tracta d'una mirada molt limitada, però en tot cas es veuen les fotografies i és possible reconèixer les persones.
Benavent explica que van triar aquest procediment per demostrar a tothom que la gent que s'hi apuntava era "normal i corrent", per fer veure als usuaris potencials que "Gentcomtu no és per a friquis". Però el preu és aquest petit detall sobre la privacitat que pot fer que algú s'ho pensi dues vegades. No hi ha d'haver cap problema legal, segons les fonts públiques consultades, si tots els usuaris han donat el consentiment clar perquè la seva imatge sigui visible als que no són usuaris.
Sigui com sigui, hi ha milers de catalans d'ambdós sexes que han vist a Gentcomtu un lloc útil per resoldre la seva situació personal i que volen trobar companyia, fer amics, enamorar-se per sempre, fins que es desenamorin, o tan sols fer un clau discret amb algú que busqui el mateix.
Opcions descartades
Fins aquí, seria un altre indret a la xarxa que es proposa cobrir una demanda. La peculiaritat d'aquest servei és la seva opció per la llengua catalana, el seu arrelament a la majoria de comarques i aquesta possibilitat d'indicar de quina manera observa cadascú el futur polític del país.
Només com a curiositat, i sense que se'n puguin extreure cap conclusió més àmplia, crida l'atenció que a la secció del perfil dedicada a aquest aspecte hi hagi només les opcions "espanyolista", "antinacionalista", "de centre", "catalanista" o "independentista". El menú desplegable no inclou les opcions "federalista" ni "sobiranista". Esclar que no és un web polític sinó centrat en la seducció.
