Barcelona

"En els països més pobres, els mòbils són una necessitat, no un luxe"

La salut és una altra de les àrees que entra directament en els mòbils. Atendre a distància els pacients, avisar-los d'una nova vacunació o facilitar informació sanitària són els principals usos que s'han trobat fins ara. Però en vindran més. El 3cat24 ha parlat amb Brooke Partridge i Karen Coppock, directora i vicepresidenta de la consultoria Vital Wave Consulting. Totes dues són ponents al Mobile World Congress per parlar de l'M-Health.

Actualitzat
Per començar, què vol dir exactament l'M-Health?
B.P: És un sector nou que consisteix a proveir serveis de salut mitjançant mòbils, especialment en països en desenvolupament.

De quina manera?

B.P: Enviant informació útil als professionals (metges, infermeres, etc.) o als seus pacients que viuen en zones remotes dels cascos urbans. Un SMS serveix per recordar que s'han de posar les mosquiteres als llits per prevenir la malària. O saber l'estat físic d'un malalt de la sida i receptar-li els medicaments. Es poden veure molts d'aquests casos d'èxit a l'informe que vam publicar recentment.

Qui coordina totes aquestes tasques?
K.C: Moltes vegades hi ha una ONG al darrere. Per exemple, a Uganda, Text to Change (TTC) treballa en educació amb malalts de la sida en cooperació amb un laboratori mèdic. Van contactar amb un fabricant de mòbils que regalava 2 minuts a cada persona que participés a la campanya. Només havien d'enviar un SMS i respondre a la pregunta: "Creus que les proves de la sida han de ser confidencials?".

I responien?

K.C.: Sí, i així van saber l'opinió generalitzada que té la gent sobre la malaltia. I després els recomanaven passar pel laboratori. En sis mesos, va augmentar un 40% la població que s'havia fet les proves.

Els governs estan col·laborant en aquestes iniciatives?
B.P: De l'Àfrica, el més actiu és el de Ruanda que concedeix permisos perquè la gent treballi en aquest sector i en el de E-Health.

E-Health? No estem parlant del mateix?
K.C: Bé, l'E-Health va començar fa uns quants anys i són tots aquells programes de salut que fan servir els ordinadors. I els governs sí que estan involucrats en ells. O sigui que, per derivació, han de prestar també ajuda a la part dels mòbils.

Però el mòbil deu ser un luxe pels països en desenvolupament? Hi ha altres necessitats més urgents, oi?
K.C: A gairebé tots aquests països no es paga per rebre SMS ni trucades. Poca gent té ordinadors a les cases o telèfons fixos però la majoria tenen mòbils, perquè és una necessitat. Els metges, des de les clíniques, envien informació mèdica als pacients i ells no paguen res.
B.P: Això, a la llarga, beneficia els governs que inverteixen menys en salut perquè els malalts estan més controlats.

Deu ser complicat aconseguir que totes les parts es posin d'acord.
B.P: El més complex és que tothom s'entengui, perquè els uns parlen de desenvolupament social i, els altres, de negoci. Perquè un projecte tingui èxit s'ha de comptar amb el govern del país, fundacions (que són les que tenen els diners), i institucions com el Banc Mundial o les Nacions Unides. Però la part important és la implicació de les empreses privades. I ara comencen a veure el potencial de negoci, com Vodafone, que ja ha mostrat el seu interès.

Vol dir que arriben a fer negoci?
B.P: Sí que en fan. Pensa que tenen accés a les dades d'una població molt nombrosa, qui són i a què es dediquen. Encara que la despesa sigui mínima, parlem de milions de persones.

De quina manera creuen que evolucionarà l'M-Health?
K.C: Si els preus dels mòbils baixen, la tecnologia serà més sofisticada. I això proporcionarà moltes aplicacions noves pels usuaris que ara no podem imaginar. També penso que hi haurà més integració entre l'E-Health i l'M-Health: per exemple, fer servir els mòbils per les àrees rurals però els ordinadors als hospitals.

Anar al contingut