"La nanotecnologia aconseguirà predir les malalties i evitar-ne els símptomes" (II)

Als seus 70 anys, el científic <href="http://lipari.usc.edu/~requicha/" Target="_alt">Arístides Requicha</a> parla pausadament sobre els avenços de la nanotecnologia i es mostra prudent quan assegura que no totes les prediccions sobre aquesta ciència les veurem tan aviat com esperem. Encara queda molt per fer. El director del <a href="http://www-lmr.usc.edu/~lmr/" Target="_alt">Laboratori de Robòtica Molecular</a> de la Universitat del Sud de Califòrnia va passar recentment pel CosmoCaixa per parlar sobre com els nanorobots revolucionaran el futur.
Entrevista / Barcelona

"La nanotecnologia aconseguirà predir les malalties i evitar-ne els símptomes" (II)

Als seus 70 anys, el científic Arístides Requicha parla pausadament sobre els avenços de la nanotecnologia i es mostra prudent quan assegura que no totes les prediccions sobre aquesta ciència les veurem tan aviat com esperem. Encara queda molt per fer. El director del Laboratori de Robòtica Molecular de la Universitat del Sud de Califòrnia va passar recentment pel CosmoCaixa per parlar sobre com els nanorobots revolucionaran el futur.
Karma Peiró Actualitzat
(Ve de la primera part)

S'ha dit que els nanorobots serviran per reparar la capa d'ozó, netejar els oceans o fins i tot reconstruir les zones verdes del planeta. És cert?
A veure... els nanorobots són molt i molt petits, és a dir que d'entrada no pots cobrir una zona gaire gran per fer-los actuar. El cos humà o el dels animals és perfecte perquè és molt petit. Des del punt de vista biològic, tot el que passa als oceans té l'origen en microbis molt importants. Així que si identifiques zones molt petites sí que hi podries actuar amb nanopartícules.

I en el terreny militar, quines aplicacions pot tenir la nanotecnologia? Les guerres del futur seran encara més sofisticades?
Els militars, per descomptat, sempre estan molt interessats en la tecnologia i no parlen gaire. És secret, com es pot entendre.

Però alguna cosa en deu saber vostè?
No en diuen gaire cosa... Parlen de crear "microsensors", una cosa semblant a una "pols intel·ligent".

Per fer què?
Doncs, per exemple, per expandir-lo per una zona i captar el què s'està dient o veure què hi està passant. Els podries posar en una habitació o en el camp de batalla, per saber què fan els soldats enemics i com estan distribuïts. Si funcionarà o no, encara no ho sabem.

Una altra aplicació revolucionària seria la possibilitat de tenir a la mà un indicador de l'estat del nostre cos, com si fos una analítica. N'havia sentit a parlar?

Doncs no, però tal com ho expliques, seria possible. El que em pregunto és què passa quan et rentes la mà?

Quants anys ens haurem d'esperar per veure i tocar algunes d'aquestes aplicacions? Generacions?
Uf! És molt difícil de predir. De vegades et penses que alguna cosa passarà aviat i no arriba mai. Bé, les aplicacions com construir nanorobots perquè netegin les artèries, per exemple, trigaran. Però diria que per fer una cèl·lula artificial molt simple en el laboratori no passaran més de deu anys. Molt d'això sembla ciència-ficció, però cada cop està sent menys ficció i més ciència. Per cert, els escriptors de ciència-ficció fan més bones prediccions que els científics. Sempre!

Digui'm algun escriptor que li agradi.
A mi m'agrada Eric Drexler. Ha escrit grans llibres sobre les coses que passaran, potser certes o no. Els científics sempre pensem en la manera com es poden fer els descobriments abans d'escriure'ls i si són o no factibles. Els escriptors, en canvi, no tenen aquest pes i sota l'etiqueta de "ficció" s'han atrevit a fer prediccions que han resultat reals.

Vostè és científic, oi? Doncs més val que no li faci predir el futur...
És una bona idea. [riu]

Hi ha molts laboratoris al món que investiguin en nanotecnologia?
Sí, molts. Especialment als Estats Units, al Japó i a Europa. És una àrea interessant perquè no hi ha ningú que la lideri, cosa que és molt atípica. Però aquestes investigacions són molt cares. El cost de les eines i els instruments que hem de fer servir és enorme.

I amb aquesta crisi econòmica global no pateix per aconseguir diners per continuar?

Sí, tothom té problemes. Però encara no ha vingut ningú a dir-me que em retallarien el pressupost. De fet, Obama acaba d'anunciar un programa que injectarà diners per investigar però només durarà dos anys. I em pregunto si una vegada començada la investigació s'aconseguirà més finançament per continuar els anys posteriors o s'haurà d'aturar. De què hauria servit?

Es diu que els perills dels nanorobots seran superiors als beneficis. Serem capaços de controlar-ne milers en funcionament?
Serem capaços de controlar-los i això no serà gaire difícil. Evidentment, estic del costat de veure-hi la part positiva, si no no investigaria en aquesta àrea. Poden passar les pitjors coses, però s'ha de ser conseqüent.

Per acabar, què pensa de les teories de Ray Kurzweil i la seva teoria de la "Singularitat", que diu que un dia les màquines superaran els humans
La veritat és que no em preocupa gaire en el que diu Kurzweil. Està clar que som capaços de crear sistemes molt complexos. En podem crear un que sigui més intel·ligent que els animals o les persones? Pot ser... Sabrem el que estem fent? No ho sé. Si m'ofereixes molts diners per crear un sistema d'aquestes característiques... no ho faré igualment.

P. Segur?
[Riu] Bé, depèn dels diners... No, de debò, no ho faria. Però a més encara hem d'experimentar molt per creure-hi. No depèn tant de la tècnica sinó més aviat de si volem fer-ho o no.