Encallat el repartiment de càrrecs de la UE després d'una nit de reunions maratonianes

Últim intent dels líders de la Unió Europea per acordar el repartiment de càrrecs comunitaris en la tercera cimera, aquest dilluns, després dels comicis del maig. La idea és nomenar els màxims representants de la Comissió Europea, el Consell, el Parlament i el BCE, i l'Alt Representant per a la Política Exterior abans que l'Eurocambra es constitueixi demà el 2 de juliol.

La trobada va començar a Brussel·les diumenge al vespre i, tal com estava previst, està sent molt llarga. A primera hora del matí encara no ha acabat. El president del Consell, Donald Tusk, ha suspès la cimera temporalment per estudiar les opcions amb reunions bilaterals.

La divisió interna entre els estats i també dels partits que formen els grans blocs europeus i l'exigència de paritat compliquen el consens.

En la cimera s'han d'escollir els presidents o presidentes de la Comissió, el Parlament i el Consell Europeu, el cap de política exterior i qui dirigirà el Banc Central Europeu, entre d'altres. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ja advertia al vespre que les converses no serien fàcils.

L'holandès Frans Timmermans es perfilava com a favorit per presidir la Comissió Europea. Té l'aval d'Espanya, França, Alemanya i Holanda, però no el de Polònia, Hongria i Romania.

Suspesa per trobades bilaterals

A les onze de la nit, el portaveu del president del Consell Europeu Donald Tusk, ha anunciat que la cimera se suspenia per donar pas a trobades bilaterals.

#EUCO suspended by @eucopresident. Tusk will now organise bilateral meetings with leaders. #EUCO will resume once bilaterals completed.

— Preben Aamann (@PrebenEUspox) 30 de juny de 2019

Les trobades bilaterals, fora de la sala on es troben tots els líders europeus, són un intent d'acostar posicions per trobar candidats de consens, en especial la de la presidència de la Comissió Europea.

El socialista Frans Timmermans

Timmermans, favorit però amb forta oposició

El socialista holandès Frans Timmermans surt com a favorit per ser president de la Comissió Europea i successor de Jean-Claude Juncker. Té el sí d'Espanya, Alemanya, França i Holanda. Timmermans, però, genera oposició a països com Polònia, Hongria i Romania i en el PP Europeu.

Oposició al PP europeu a què @TimmermansEU sigui el pròxim president de la Comissió Europea:

"La immensa majoria dels 1rs ministres del PPE creu que no hauríem de deixar la presidència de la Comissió Europea fàcilment, sense lluitar-la" diu l'irlandès Leo Varadkar

— Jordi Baró Ruibal (@jordibaro) June 30, 2019

Les eleccions europees del maig els grups van donar acabar amb el bipartidisme del Partit Popular Europeu i el Partit Socialista. Per això, alguns líders conservadors, com Angela Merkel, veuen Timmermans amb bons ulls. Tindria a més, el suport de socialdemòcrates i liberals. D'altres, però, reivindiquen que els populars van mantenir la primera posició a les eleccions i s'oposen a cedir la presidència.

Un món d'equilibris

Els líders europeus han apostat per mantenir un equilibri geogràfic entre països de l'est i l'oest, el nord i el sud; de gènere i de partits en el repartiment dels cinc llocs que cal cobrir, un fet que encara complica més la resolució del trencaclosques.

De tots els càrrecs en joc, la presidència de la Comissió Europea, ocupada ara per Jean-Claude Juncker, és la peça més cobejada. Al successor de Juncker, li caldrà el suport dels caps d'Estat i de govern per majoria qualificada reforçada, és a dir, almenys de 21 països que representin almenys el 65% de la població de la Unió Europea. També haurà de tenir el suport de la majoria absoluta dels europarlamentaris.

En la cimera de la setmana passada, cap dels candidats proposats va tenir prou suport. Entre els aspirants hi havia l'alemany Manfred Weber, del Partit Popular Europeu; l'holandès Frans Timmermans, del Partit Socialista Europeu, i la danesa Margrethe Vestager, per part dels liberals.