Tic (pervers) de Rubalcaba
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
Ahir al migdia, a l'hora del comunicat d'ETA, vam tenir clar que havíem de canviar el tema de l'"Àgora". Són els millors moments de la nostra feina, quan has de variar el guió a darrera hora perquè arriba allò que tots estem esperant: una notícia de portada. A partir d'aquí, i després de 50 anys i de 850 assassinats, amb ETA hem après a rutinitzar la informació. Potser massa. Després de cada atemptat, el seguiment informatiu gairebé és de manual. Després de cada treva i de cada comunicat, també. Les reaccions, per exemple, del govern (sigui quin sigui), de l'oposició (sigui quina sigui), i del lehendakari de torn tornen a ser declaracions que recollim, seleccionem i difonem gairebé d'esma, adotzenadament.
Quan el ministre de l'Interior i portaveu del govern és Alfredo Pérez Rubalcaba, el ritual esdevé, segons com, esperpent. Ahir mateix va tornar a fer allò que ens té acostumats. Ell mateix es fa les preguntes i ell mateix les respon. A la novel·la "Se sabrà tot" incorporo aquest tic a un personatge polític, a l'alcalde de Barcelona, i és, realment, una tàctica efectiva. I perversa. Ahir mateix, Rubalcaba fins a quatre vegades en una frase va començar dient "Si ustedes me preguntan si estoy más tranquilo que ayer la respuesta es" tal. "Si ustedes me preguntan si este es el comunicado que esperábamos, la respuesta és" pasqual. I així anar fent. El pervers del cas, el súmmum del cinisme és que, al final de la seva explicació, s'aixeca, se'n va i no admet ni una sola pregunta. És a dir, en la seva al·locució hauria d'anar dient: "Si ustedes me preguntan (que no me lo pueden preguntar) si…" No hi ha dret. Se'ns rifen i ho permetem. Ja entenc que ETA és un mal que no vol soroll i que, potser, per haver de respondre mentides més val no dir res. Però el joc democràtic poder-premsa no va per aquí. Fem massa passes enrere.
És veritat que ETA tampoc respon preguntes i que, a sobre i a diferència de Rubalcaba, parlen amb la cara tapada. Però, francament, no espero el mateix d'un govern democràtic que d'un grup terrorista.
Quan el ministre de l'Interior i portaveu del govern és Alfredo Pérez Rubalcaba, el ritual esdevé, segons com, esperpent. Ahir mateix va tornar a fer allò que ens té acostumats. Ell mateix es fa les preguntes i ell mateix les respon. A la novel·la "Se sabrà tot" incorporo aquest tic a un personatge polític, a l'alcalde de Barcelona, i és, realment, una tàctica efectiva. I perversa. Ahir mateix, Rubalcaba fins a quatre vegades en una frase va començar dient "Si ustedes me preguntan si estoy más tranquilo que ayer la respuesta es" tal. "Si ustedes me preguntan si este es el comunicado que esperábamos, la respuesta és" pasqual. I així anar fent. El pervers del cas, el súmmum del cinisme és que, al final de la seva explicació, s'aixeca, se'n va i no admet ni una sola pregunta. És a dir, en la seva al·locució hauria d'anar dient: "Si ustedes me preguntan (que no me lo pueden preguntar) si…" No hi ha dret. Se'ns rifen i ho permetem. Ja entenc que ETA és un mal que no vol soroll i que, potser, per haver de respondre mentides més val no dir res. Però el joc democràtic poder-premsa no va per aquí. Fem massa passes enrere.
És veritat que ETA tampoc respon preguntes i que, a sobre i a diferència de Rubalcaba, parlen amb la cara tapada. Però, francament, no espero el mateix d'un govern democràtic que d'un grup terrorista.
