Testimonis al 324.cat: "Boston és una ciutat forta. Ens mantindrem ferms"
Dues periodistes residents a Boston i a la ciutat veïna de Cambridge expliquen per al 324.cat l'experiència de les bombes a la marató de Boston. Són Maria Balinska, exeditora de la BBC i resident a Cambridge, i Lindsey Bagner, cap de projectes i Community Partnerships a Zeega.
Victòria MiróActualitzat
La periodista Maria Balinska, exeditora de la BBC i fundadora de Latitudenews, estava tornant de passejar el gos a Cambridge, ciutat veïna de Boston, separada només pel riu, quan un company de feina la va trucar explicant-li que alguna cosa havia anat malament a la línia final de la marató de Boston. De seguida va connectar-se a la xarxa per seguir el que estava passant.
Unes hores després de la tragèdia, es mostra convençuda en declaracions per al 324.cat que la ciutat se'n sortirà i que Boston mantindrà el seu esperit i no es deixarà vèncer per la por.
"Boston és una ciutat resilient, forta. De seguida hi ha hagut una gran reacció per donar suport als corredors de la marató que necessitaven un lloc per passar la nit. Qui sigui que ha perpetrat aquest atac, l'únic que haurà aconseguit és endur-se aquella sensació despreocupada que acompanyava la Marató cada any. Però no tinc cap dubte que la gent de Boston es mantindrà ferma, ens mantindrem ferms."
Maria Balinska admet que de moment no saben res sobre qui o per què "han fet una cosa tan devastadora i cruel".
"La meva impressió? La bomba era un dispositiu matusser, i òbviament qui ho va fer volia obtenir la màxima publicitat, però per això en aquests moments és molt important no especular sobre qui està al darrere d'això", ha subratllat en declaracions a aquest mitjà.
Les dues explosions van enxampar més a prop Lindsey Bagner, cap de projectes i Community Partnerships a Zeega. "Érem en un restaurant Coreà amb el meu nòvio. Algú a la taula del costat va començar a mirar un vídeo al seu telèfon mòbil sobre unes explosions. De cop va semblar que tota la sala es reduïa a aquell telèfon", ha relatat.
El seu primer pensament en sentir a parlar de les bombes va ser un amic seu que aquell dia havia de córrer a la marató. "L'havíem estat animant abans d'anar a dinar. Fins un moment abans havíem estat pensant si continuàvem seguint-lo per la ruta", ha recordat.
"Una milla abans de la línia d'arribada ens vam trobar que hi havia una gentada i vam decidir anar a menjar. Per sort, en Rob va acabar 10 minuts abans que la primera bomba explotés i ja no estava a prop de la línia d'arribada en aquell moment", ha conclòs.
Lindsey Bagner reflexiona que l'atac els va deixar en xoc especialment perquè la cursa de Boston per a ells no és només una gran esdeveniment esportiu (la Marató de Boston és la més antiga del món, se celebra cada any des del 1897, i una de les més importants, juntament amb la de Nova York, Chicago, Berlin i Londres) sinó que a més "és la celebració d'un triomf personal" diu en referència a la celebració del Patriot's Day.
"Em va desconcertar tant el dia com l'esdeveniment escollits com a objectiu. Vaig començar a escoltar més i més veus sobre la gravetat dels fets i que hi havia morts. Va ser terrible saber que un dels morts era un noi jove", ha explicat en al·lusió al petit Martin Richard, de només 8 anys, la víctima més jove de les bombes, que va morir pocs minuts després d'abraçar el seu pare, que havia finalitzat la cursa. Les altres dues víctimes que ja han pogut ser identificades són una noia xinesa que estudiava a la Universitat de Boston i un jove de 29 anys de Medford, una ciutat del mateix estat de Massachusets.
"D'altra banda, em vaig sentir molt orgullosa de com de ràpid va reaccionar tothom i com van ajudar tots els ferits", ha assenyalat. Per això, Lindsey és optimista respecte les conseqüències que pot tenir l'atemptat sobre la vida de la ciutat.
"El més probable és que Boston sigui més cautelosa i estigui més en alerta a partir d'ara. Però, de fet, no podem viure en la por. La Marató canviarà, però això no impedirà que la gent hi continuï corrent o veient. L'esperit aquí és no donar-se per vençut. Mai hem d'oblidar tampoc l'enorme suport que hem rebut del món. Un amic de la Xina, per exemple, va trucar-me per assegurar-se que estava bé", ha dit al 324.cat.
Unes hores després de la tragèdia, es mostra convençuda en declaracions per al 324.cat que la ciutat se'n sortirà i que Boston mantindrà el seu esperit i no es deixarà vèncer per la por.
"Boston és una ciutat resilient, forta. De seguida hi ha hagut una gran reacció per donar suport als corredors de la marató que necessitaven un lloc per passar la nit. Qui sigui que ha perpetrat aquest atac, l'únic que haurà aconseguit és endur-se aquella sensació despreocupada que acompanyava la Marató cada any. Però no tinc cap dubte que la gent de Boston es mantindrà ferma, ens mantindrem ferms."
Maria Balinska admet que de moment no saben res sobre qui o per què "han fet una cosa tan devastadora i cruel".
"La meva impressió? La bomba era un dispositiu matusser, i òbviament qui ho va fer volia obtenir la màxima publicitat, però per això en aquests moments és molt important no especular sobre qui està al darrere d'això", ha subratllat en declaracions a aquest mitjà.
Les dues explosions van enxampar més a prop Lindsey Bagner, cap de projectes i Community Partnerships a Zeega. "Érem en un restaurant Coreà amb el meu nòvio. Algú a la taula del costat va començar a mirar un vídeo al seu telèfon mòbil sobre unes explosions. De cop va semblar que tota la sala es reduïa a aquell telèfon", ha relatat.
El seu primer pensament en sentir a parlar de les bombes va ser un amic seu que aquell dia havia de córrer a la marató. "L'havíem estat animant abans d'anar a dinar. Fins un moment abans havíem estat pensant si continuàvem seguint-lo per la ruta", ha recordat.
"Una milla abans de la línia d'arribada ens vam trobar que hi havia una gentada i vam decidir anar a menjar. Per sort, en Rob va acabar 10 minuts abans que la primera bomba explotés i ja no estava a prop de la línia d'arribada en aquell moment", ha conclòs.
Lindsey Bagner reflexiona que l'atac els va deixar en xoc especialment perquè la cursa de Boston per a ells no és només una gran esdeveniment esportiu (la Marató de Boston és la més antiga del món, se celebra cada any des del 1897, i una de les més importants, juntament amb la de Nova York, Chicago, Berlin i Londres) sinó que a més "és la celebració d'un triomf personal" diu en referència a la celebració del Patriot's Day.
"Em va desconcertar tant el dia com l'esdeveniment escollits com a objectiu. Vaig començar a escoltar més i més veus sobre la gravetat dels fets i que hi havia morts. Va ser terrible saber que un dels morts era un noi jove", ha explicat en al·lusió al petit Martin Richard, de només 8 anys, la víctima més jove de les bombes, que va morir pocs minuts després d'abraçar el seu pare, que havia finalitzat la cursa. Les altres dues víctimes que ja han pogut ser identificades són una noia xinesa que estudiava a la Universitat de Boston i un jove de 29 anys de Medford, una ciutat del mateix estat de Massachusets.
"D'altra banda, em vaig sentir molt orgullosa de com de ràpid va reaccionar tothom i com van ajudar tots els ferits", ha assenyalat. Per això, Lindsey és optimista respecte les conseqüències que pot tenir l'atemptat sobre la vida de la ciutat.
"El més probable és que Boston sigui més cautelosa i estigui més en alerta a partir d'ara. Però, de fet, no podem viure en la por. La Marató canviarà, però això no impedirà que la gent hi continuï corrent o veient. L'esperit aquí és no donar-se per vençut. Mai hem d'oblidar tampoc l'enorme suport que hem rebut del món. Un amic de la Xina, per exemple, va trucar-me per assegurar-se que estava bé", ha dit al 324.cat.
