Teresa Ribera preveu que la canonada submarina entre Barcelona i Marsella funcioni el 2030

El gasoducte submarí entre Barcelona i Marsella, pactat fa un mes per Espanya, Portugal i França, podria estar en funcionament el 2030 i transportarà l'anomenat hidrogen verd. D'aquí 15 dies, els tres països i la Comissió Europea es tornaran a trobar en una cimera a Alacant per anar concretant-ne els detalls, però, mentrestant, el govern espanyol treballa amb aquest escenari. 

La ministra de Transició Ecològica i vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, ha dit que no s'anomenarà BarMar, com s'havia dit, sinó H2Med.

Ribera, que ha afegit que estarà pensat per a hidrogen, no per a gas natural. ho ha explicat al podcast "MeteoMauri" de Catalunya Ràdio, que compleix 10 anys en antena i que pots recuperar aquí:

Segons la ministra, la idea és que es produeixi hidrogen primer per al consum intern, de manera que quan la canonada estigui a punt ja estiguin preparats per exportar-lo i no calgui enviar-hi gas.

Segons Ribera serà un "hidroducte", no un gasoducte

El motiu és que caldrà finançament de la Unió Europea per construir-lo, però a causa de la crisi climàtica ja no pot finançar infraestructures de combustibles fòssils:

"No hi ha finançament comunitari per a nous projectes d'infraestructures energètiques que no siguin sense carboni, per tant podem pensar en cables o podem pensar en hidroductes, que transportin hidrogen, però no en gasoductes."

Ribera preveu que el 2030 Espanya ja produirà prou hidrogen amb energies renovables per poder-ne exportar una part i que ara és el moment de prendre decisions perquè això sigui possible:

"El que estem fent és prendre les decisions que creiem que és responsable prendre ara perquè puguin estar operatives en una o dues legislatures."

En un inici possiblement hi passarà gas natural fòssil

De tota manera, això dependrà que quan entri en servei hi hagi hidrogen verd disponible per exportar, i si no fos el cas, al principi s'hi transportaria gas natural.

En aquest sentit, el ministeri de Ribera ha precisat que pels gasoductes de gas natural no és tècnicament possible transportar-hi hidrogen, però pels d'hidrogen sí que hi pot passar gas natural.

En tot cas, Ribera ha admès que la producció d'hidrogen amb renovables haurà de ser per descarbonitzar l'economia d'Espanya i "només a partir d'un determinat llindar té sentit exportar-lo."

Hidrogen produït amb electricitat renovable

La producció d'hidrogen verd es fa amb piles de combustible d'electròlisi, que funcionen amb electricitat provinent d'energies renovables com l'eòlica o la fotovoltaica.

Però l'hidrogen també es pot extreure del gas natural, separant-lo del metà, i també hi ha indústries que en produeixen com a subproducte, que ara és tractat com un residu i no s'aprofita.

El Midcat, descartat en favor de l'H2Med

L'H2Med és el substitut del Midcat, el gasoducte que ara arriba fins a Hostalric, i que Alemanya i Espanya volien que es continués fins a França per fer arribar gas natural des d'Espanya a la xarxa europea.

El president francès, Emmanuel Macron, s'hi va oposar frontalment a principis de setembre, afirmant que no és necessari un nou gasoducte entre Espanya i França.

A principis d'octubre, el president espanyol, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Olaf Scholz, van pressionar Macron, demanant-li que canviés d'opinió i que el Midcat estigués operatiu el 2025.

Deu dies després, una cimera entre Espanya, Portugal i França a Brussel·les va enterrar definitivament aquest projecte i va donar pas al nou H2Med, en un primer moment batejat com a BarMar.

El Parc Tramuntana, decisió del govern espanyol

En l'entrevista al "MeteoMauri", Teresa Ribera també ha dit que abans que s'acabi l'any el seu ministeri haurà aprovat els plans d'ordenació dels espais marins per construir-hi parcs eòlics.

Ha afegit que a partir del 2023 començaran a decidir quins es construeixen i ha recordat que aquesta és una decisió que depèn només del govern espanyol, no dels municipis ni de les autonomies:

"A l'espai marí tenim l'avantatge que és domini públic, per tant el titular, el responsable, el gestor d'aquest espai és l'Estat, i no són particulars o municipis que puguin anar decidint a qui li deixen utilitzar aquest espai, com passa a terra."

Qualifica la polèmica a l'Alt Empordà d'"una mica absurda"

Pel que fa als projectes de parcs eòlics al golf de Roses, sobretot el Parc Tramuntana, Ribera ha dit que la polèmica que s'ha generat al territori ha estat fins i tot "una mica absurda".

El motiu que ha al·legat per fer aquesta afirmació és que França també té la intenció de construir-ne i que afectarien el paisatge català igualment, tot i estar en aigües franceses.

En tot cas, la ministra ha elogiat el posicionament del govern, que ha considerat "raonable":

"Jo crec que la solució, i la reacció de la Generalitat, han estat raonables en aquest sentit, i el treball amb França ens permetrà tenir una resposta coordinada molt més sensata i protectora, però també compartint els beneficis d'aquests desenvolupaments."

Línies elèctriques privades, una "barbaritat dubtosa"

Ribera també ha qualificat de "barbaritat" els plans que impulsen empreses privades per construir línies elèctriques molt llargues per connectar els seus parcs amb la xarxa pública.

Ha dit que la planificació de la xarxa elèctrica correspon a Red Eléctrica Española, que es regeix per unes línies mestres que cal respectar:

"Pensar que una companyia privada pot impulsar aquest traçat o pensar que aquest tipus de traçat no tindrà afectacions ambientals que puguin ser contestades i puguin ser cobertes per l'interès general, és dubtós, evidentment cal valorar-ho tot, però és dubtós."