#TenYearsChallenge, el joc innocent que facilita la feina al reconeixement facial
Reese Whitherspoon, una de les actrius que ha penjat imatges

#10YearsChallenge, el joc innocent que facilita la feina al reconeixement facial

Es fa viral la proposta de publicar una fotografia de fa exactament deu anys i una d'actual

Xavier DuranActualitzat

Una foto de fa deu anys i una foto actual. El #10YearsChallenge s'ha convertit en viral a Facebook, Instagram i Twitter. Des de principis d'any, famosos i menys famosos han penjat fotografies seves de fa exactament deu anys i d'actuals.

Més que un repte -"challenge"- sembla un entreteniment que, segons per a qui, té una utilitat o una altra. Pot ser pura distracció, però pot servir per demostrar que algú està si fa no fa igual de bé que fa una dècada. O bé una excusa més, si és que en necessiten, perquè els que viuen de la popularitat cridin l'atenció.

Sembla que tot va començar a Facebook amb l'etiqueta #HowDidAgeHitYouChallenge, que seria el repte de mostrar com t'ha castigat -o colpeja- l'edat. S'hi va anar sumant gent, molts dels quals volien demostrar que l'edat no els havia castigat, sinó gairebé premiat.

És el cas del cantant porto-riqueny Daddy Yankee, que per algunes fans està més jove que el 2009.

 

 

També hi ha qui ho ha volgut aprofitar per ensenyar el canvi experimentat per objectes quotidians, com ara contenidors d'escombraries. Ho ha fet Sam Thorne, que té un canal de Youtube dedicat bàsicament a jocs en línia:

 

 

Del joc als riscos

Però no tothom ho ha trobat tan divertit. La científica de dades Kate O'Neill va publicar un tuit on no mostrava dues fotografies, sinó que plantejava quina hauria estat la seva actitud davant del joc fa deu anys i quina és ara. Aleshores, diu, probablement hauria seguit el joc. Ara, en canvi, reflexiona sobre com es pot utilitzar per a sistemes de reconeixement facial.

 

 

Les seves reflexions es troben en el fil de Twitter, però les va desenvolupar en un article a "Wired". En el títol es pregunta si realment aquest joc és un mem innocu.

O'Neill hi explica que no havia volgut afirmar que el joc era inherentment perillós, sinó que era necessari que la gent estigui alerta sobre l'ús que es pot fer de les fotos. Poden servir, diu, per desenvolupar o millorar algoritmes de reconeixement facial que tinguin en compte com l'edat modifica els trets físics.

Li van respondre que la gran majoria d'aquestes imatges ja estan a les xarxes. Però ella contra argumentava que buscar fotografies de la mateixa persona i que se'n conegui exactament la diferència de temps -en aquest cas, deu anys- no és fàcil i aporta molta informació poc fiable. Ara, en canvi, els participants en aquest repte aporten milers d'imatges ben datades.

Per O'Neill, milers -o milions- de persones estan ajudant a qui vulgui polir aquests sistemes. Comenta un cas en què es pot utilitzar amb bones intencions. Pot ajudar a localitzar nens desapareguts anys després que el fet s'hagi denunciat. Un sistema de reconeixement facial podria predir l'aspecte del nen tot i que no n'hi hagi fotografies recents.

Però també apunta un ús menys desitjable. Companyies d'assegurances o mútues mèdiques podrien fer servir aquestes eines per mesurar si una persona ha envellit massa de pressa els darrers anys. Això podria indicar algun tipus de malaltia o d'hàbits poc saludables.


L'ús divers dels sistemes de reconeixement facial

Els sistemes de reconeixement facial han progressat molt. Però segueixen tenint certes limitacions. Les imatges en què es basen no sempre són les ideals, sinó que moltes fotografies presenten la persona girada o mig girada, fent algun gest, potser amb massa llum o massa poca, amb contrastos... Coses que en dificulten l'anàlisi per un algoritme.

El seu ús també pot variar molt. Es poden fer servir per impedir que gent que té prohibit l'accés als estadis o a concerts pugui burlar els controls. Però també s'ha intentat utilitzar-ho per fer una base de dades amb persones que han participat en protestes contra el president Donald Trump. En definitiva, l'eina pot ser útil per perseguir delinqüents o per fer llistes de gent a qui el poder considera una molèstia.

A la Xina, el carnet de "bon ciutadà" es basa en moltes dades recollides pel govern, entre altres sistemes, amb reconeixement facial a partir de milions i milions de càmeres a tot arreu.

Per elaborar bons sistemes de reconeixement facial calen moltíssimes imatges de la millor qualitat. Els participants a la 10YearsChallenge les estan proporcionant.

I això no és necessàriament dolent. Però la gent necessita saber què es fa amb les imatges per decidir si els penja o no. O'Neill recorda les persones que van respondre un qüestionari que tenia unes finalitats de recerca. I es van trobar que les seves dades i de milions d'usuaris més van ser utilitzades per l'empresa Cambridge Analytica per ajudar en la campanya de Trump.

ARXIVAT A:
TecnologiaXarxes socials
Anar al contingut