Teheran condemna a mort diversos iranians acusats de ser espies de la CIA

La tensió entre l'Iran i Occident s'està agreujant per moments. Després de l'enrenou provocat per la captura d'un petroler de bandera britànica, les autoritats del país asiàtic fan una revelació que no agradarà a Donald Trump. El govern de Hassan Rouhani denuncia que ha detingut 17 iranians que diu que treballaven com a espies per a la CIA. Assegura, fins i tot, que algunes d'aquestes persones han estat condemnades a mort.

Segons el Departament d'Intel·ligència de l'Iran, els detinguts formaven part d'una xarxa d'espionatge cibernètic dels Estats Units que va ser desmantellada ja fa temps, segons informen les autoritats iranianes.

El cap d'antiespionatge del Ministeri d'Intel·ligència, de qui no se sap el nom, explica que "aquells que han col·laborat de manera conscient i deliberada amb la CIA han estat entregats al Poder Judicial i condemnats a mort o a penes llargues de presó". Els sentenciats a la pena capital són "culpables de corrupció a la terra", un càrrec que la jurisprudència islàmica castiga generalment amb la forca.


Condemnats a mort i penedits

El responsable del Departament assenyala que hi ha detinguts que "han interactuat amb plena honestedat amb la intel·ligència iraniana i s'ha aprovat el seu penediment". Aquestes persones haurien estat utilitzades després per aconseguir informació dels Estats Units, segons apunten fonts periodístiques.

Els 17 detinguts no estaven en contacte entre ells i cadascun es comunicava amb un agent de la CIA, explica el cap del Ministeri iranià, que afegeix que treballaven en "centres del sector privat sensibles i vitals" del país, com a les àrees nuclear i militar.

Tot ells reunien "informació classificada" i havien estat entrenats per oficials de la CIA. Sempre segons aquest responsable de l'executiu de Rouhani, l'agència d'espionatge nord-americana hauria contactat amb els "espies" en conferències científiques a diferents continents, o també en xarxes socials i internet, prometent diners i visats o residència als Estats Units.

Les acusacions d'espionatge entre Teheran i Washington són cada vegada més freqüents des que l'any passat els Estats Units van decidir retirar-se de manera unilateral de l'acord nuclear del 2015 i tornar a imposar sancions econòmiques a l'Iran.

Londres demana l'alliberament immediat del petroler

Un membre de la Guàrdia Revolucionària Iraniana caminant a bord del petroler britànic (Reuters)

El clima de tensió s'ha estès al Golf Pèrsic, on als últims mesos hi ha hagut diversos atacs a vaixells, enderrocament de drons i la captura divendres d'un petroler britànic per part de l'Iran.

Sobre aquesta qüestió, la primera ministra britànica, Theresa May, s'ha reunit de manera urgent amb el seu govern per analitzar la situació. L'executiu ha demanat als vaixells amb bandera britànica que evitin navegar per l'estret d'Ormuz durant un període provisional per intentar rebaixar la tensió.

Des de Downing Street es reclama l'alliberament immediat del petroler "Stena Impero": "No busquem un enfrontament amb l'Iran però és inacceptable l'escalada [de les tensions] després de capturar un vaixell que complia amb la seva activitat legítima a través d'unes vies marítimes internacionalment reconegudes."