Tecnologia mil·lenària per salvar els peixos, l'aposta ecològica d'una hidroelèctrica

La central hidroelèctrica de la Corba, al Ripollès, és única. El seu propietari ha optat per una solució imaginativa perquè continuï sent rendible i complir, al mateix temps, amb les noves limitacions mediambientals. Ha instal·lat els primers cargols d'Arquimedes d'una central a Catalunya. Aquesta tecnologia ja la utilitzaven els grecs i els romans per moure gra, però en el present serveix per generar energia.

Una joia del patrimoni industrial del país

La petita central de la Corba porta gairebé cent anys aprofitant la força de l'aigua per produir electricitat. La maquinària és una autèntica peça de museu: rodes, eixos, panells... Una de tantes joies del patrimoni industrial català que hi ha repartides arreu del país. En aquest cas, uns mecanismes encara plens de vida que continuen girant a tota velocitat i amb la pintura ben lluent.

El seu propietari, Josep Maria Sabatés, ha tingut molta cura de la posada al dia d'aquesta instal·lació de gairebé un segle d'història. Com molts "turbinistes", per continuar generant energia renovable al segle XXI s'ha hagut d'adaptar.

Menys aigua, menys quilowatts i menys ingressos

Per continuar funcionant a ple rendiment al segle XXI, el seu propietari s'ha hagut d'adaptar a les exigències de l'Agència Catalana de l'Aigua, que no li deixa turbinar tota l'aigua que baixa pel riu i ha hagut de construir una "escala de peixos".

El principal maldecap per al propietari són els anomenats cabals ecològics. Això l'obliga a aturar una de les turbines. Menys aigua derivada fins a la central vol dir menys quilowatts produïts i, per tant, menys ingressos. Una disminució d'entre 50.000 i 60.000 euros, en el cas de la Corba.

"Una tecnologia inventada fa dos mil anys per fer pujar el gra, ara serveix perquè hi baixi l'aigua i generar electricitat. "

Per compensar aquesta disminució dels ingressos, Sabatés ha dissenyat ell mateix dos megacargols fets a mida. Treu pit i està orgullós que gairebé tot s'hagi fet al Ripollès: "O tancàvem la central o buscàvem la supervivència. Això és la supervivència. Quan hi ha poca aigua, com ara, esclar, la central quedaria tota parada. Ara, almenys recuperem una tercera part del que faria una turbina".    

"Amb els cargols es recupera una tercera part del que faria la turbina que està parada." Josep Maria Sabatés, propietari de la central

Amortització a molt llarg termini

L'entusiasme de Sabatés i l'ACA no són compartits per altres empresaris del sector, com Francesc Bellvehí, que explota dues centrals i té una empresa de manteniment de centrals que instal·la turbines petites a les preses per aprofitar el cabal ecològic: "Aquest senyor que em digui quan amortitzarà aquest cargol d'Arquimedes i quant deixa de produir amb la màquina en comparació amb el cargol. Si fa la resta dels dos, és inviable. No dic pas que no sigui un bon sistema. Però no és rendible i no té sentit."

De fet, Sabatés no compta amortitzar els 900.000 euros que li ha costat la inversió fins d'aquí a 25 anys. Davant l'esforç de modernització per complir amb la normativa, l'administració li ha facilitat les coses, i ha accedit a allargar-li el termini de la concessió. Sabatés ho ha fet per a la seva satisfacció personal, i confessa que és més per a la seva filla que no per a ell.

Parts d'una presa innovadora (fotografia interactiva)