Tecnologia contra la bretxa digital: el vessant més social del Mobile World Congress

M4Social, la branca tecnològica de la Taula del Tercer Sector Social, serveix d'aparador per a empreses i administracions que impulsen projectes per ajudar els afectats per la bretxa digital

Mireia Segú SolivaActualitzat

La pandèmia va accelerar, en certa mesura, la digitalització de l'administració pública. Però a alguns dels segments de la societat que més la necessiten els és gairebé impossible accedir-hi: gent gran, persones que no tenen capacitats digitals o ni tan sols dispositius o connexió a la xarxa.

Durant la setmana del Congrés Mundial de Mòbils, el projecte d'Innovació Digital de la Taula del Tercer Sector Social, en col·laboració amb l'European Social Network (ESN), s'ha fet ressò d'aquesta bretxa digital i de com la tecnologia podria ajudar aquestes persones.

La bretxa digital s'ha convertit en un factor més de desigualtat que multiplica el risc d'exclusió social, perquè la tecnologia és ara la porta d'accés a molts drets essencials. Un 32% de les llars catalanes pateix bretxa digital i la xifra augmenta fins al 40% en les llars en situació d'exclusió severa, segons dades que recull l'informe FOESSA-Càritas Catalunya.

Interior del Mobile World Congress, aquesta setmana a Fira de Barcelona
Interior del Mobile World Congress, aquesta setmana a Fira de Barcelona (ACN / Pau Venteo)

És evident que la societat no avança al mateix ritme que la digitalització: només un 25% de la ciutadania creu que les seves capacitats i habilitats digitals han millorat després de la pandèmia.

Un 82% de les persones amb nivell socioeducatiu baix assegura no haver realitzat mai o gairebé mai tràmits administratius per elles mateixes.  A Catalunya, només la meitat de les llars amb menys ingressos té contacte amb l'administració a través d'internet.

Francina Alsina, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, explica: "S'ha de poder accedir a l'administració d'una manera molt més fàcil. S'han de facilitar tots els qüestionaris. A les persones que tenim formació i estem capacitades ens costa interpretar-los; a les persones que no tenen aquesta capacitació, encara els és més difícil. El 68% de les persones que han pogut accedir a les prestacions online han necessitat ajuda externa. Per tant, alguna cosa no està funcionant."

"No ens podem permetre el luxe que això passi quan la tecnologia és la porta d'accés a altres drets essencials i quan de la interacció amb l'administració en depenen qüestions tan fonamentals com tenir coberts uns mínims vitals."

Una usuària de l'Oficina Virtual d'Atenció Ciutadana Social rebent assessorament per a un tràmit
Una usuària de l'Oficina Virtual d'Atenció Ciutadana Social rebent assessorament per a un tràmit

L'Ajuntament de Barcelona és una de les administracions que són conscients d'aquesta dificultat. Per això, vol estendre una xarxa d'Oficines Virtuals d'Atenció Ciutadana Social per ajudar a trencar aquesta bretxa digital.

La gerent de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament, Laia Claverol, recorda que el consistori ha mantingut obertes les oficines de Serveis Socials durant la pandèmia, perquè "saben de la importància d'aquest contacte directe entre administració i usuaris".

A l'estiu es va posar en marxa una Oficina Virtual d'Atenció Ciutadana Social a Trinitat. Vista l'experiència, aviat se n'obrirà una altra al barri de la Marina, al districte de Sants-Montjuïc. La idea és estendre la iniciativa als diferents punts de la ciutat que es consideri necessari:

"Ens interessa molt que siguin punts en espais que ja existeixin, que tinguin caràcter comunitari, perquè els veïns i les veïnes els coneguin i puguin anar allà i des d'aquesta Oficina Virtual es puguin connectar amb oficines de tramitació del mateix ajuntament."

Dos treballadors de l'ONCE es comuniquen amb el comunicador tàctil
Dos treballadors de l'ONCE es comuniquen amb el comunicador tàctil (ACN / Blanca Blay)

Durant el Congrés de Mòbils, l'M4Social --el projecte d'Innovació Digital de la Taula del Tercer Sector-- fa divulgació d'iniciatives com aquesta de l'Ajuntament i d'aplicacions que milloren l'atenció i el benestar de les persones en situació de vulnerabilitat.

Un exemple és l'app que enguany hi ha presentat l'ONCE, que permet a les persones sordcegues comunicar-se amb qualsevol altra amb un teclat de braille. N'explica el funcionament Enric Botó Castro de la Peña, delegat de l'ONCE a Catalunya:

"Hi ha un mòbil que és l'estàndard, que és el que faria servir qualsevol persona, enviaria un whatsapp, i la persona sordcega amb el seu mòbil tindria un suport que és una línia braille, llegiria el missatge i te'l contestaria."

A l'interlocutor li arribaria com qualsevol SMS: "Amb això es trenquen les barreres. Es defensa una tecnologia social per a tothom", celebra Botó.

En un vessant més lúdic, també s'ha presentat Dinder Club, una xarxa social de cites per a persones amb discapacitat pensada per millorar la sociabilitat entre iguals.

L'aplicació Dinder Club, una xarxa social de cites per a persones amb discapacitat, que s'ha presentat al M4Social del Congrés Mundial de Mòbils
L'aplicació Dinder Club, una xarxa social de cites per a persones amb discapacitat, que s'ha presentat al M4Social del Congrés Mundial de Mòbils (ACN / Blanca Blay)
ARXIVAT A:
Mobile World CongressTecnologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut