Té Corea del Nord la capacitat tècnica real perquè els seus míssils arribin als Estats Units?
Els Estats Units estan convençuts que Corea del Nord no anirà a la guerra. Un dels motius és que creuen que els nord-coreans no tenen capacitat tècnica per travessar amb un míssil tot el Pacífic i tocar la costa Oest o arribar a Alaska o Hawaii. Però quina és la realitat?
Redacció / TVCActualitzat
Corea del Nord es considera en estat de guerra amb Corea del Sud. Ho afirma en un comunicat difós que forma part de l'escalada verbal de les últimes setmanes del règim de Kim Jong-un contra Occident.
És veritat que les dues Corees mai no han firmat un tractat de pau després de la guerra dels anys 50, però també ho és que el seu potencial militar no ha parat d'augmentar i que fan proves nuclears malgrat les condemnes internacionals.
Fa trenta anys que Corea del Nord fabrica els míssils Nodong d'abast mitjà, uns 1.000 quilòmetres, que poden arribar al Japó. L'evolució d'aquest model són míssils de més llarg abast: els Taepodong 1, que poden arribar a 2.200 quilòmetres, i els Musudan, que poden arribar als 4.000, per tant, a les bases nord-americanes d'Okinawa, al Japó, i de l'illa de Guam.
L'arma amb més recorregut és el míssil Taepodong 2, que té un abast de fins a 6.000 quilòmetres, i seria, per tant, capaç d'impactar en territoris nord-americans com Alaska o les illes Hawaii. Però els assajos, de moment, han fracassat.
Aquest és possiblement un dels motius pels quals els Estats Units creuen que, en el fons, Corea del Nord no anirà a la guerra, perquè estan convençuts que els nord-coreans no tenen la capacitat tècnica de travessar amb un míssil tot el Pacífic i tocar la costa Oest o arribar a Alaska o Hawaii. Però tenen els nord-americans tota la informació?
És veritat que les dues Corees mai no han firmat un tractat de pau després de la guerra dels anys 50, però també ho és que el seu potencial militar no ha parat d'augmentar i que fan proves nuclears malgrat les condemnes internacionals.
Fa trenta anys que Corea del Nord fabrica els míssils Nodong d'abast mitjà, uns 1.000 quilòmetres, que poden arribar al Japó. L'evolució d'aquest model són míssils de més llarg abast: els Taepodong 1, que poden arribar a 2.200 quilòmetres, i els Musudan, que poden arribar als 4.000, per tant, a les bases nord-americanes d'Okinawa, al Japó, i de l'illa de Guam.
L'arma amb més recorregut és el míssil Taepodong 2, que té un abast de fins a 6.000 quilòmetres, i seria, per tant, capaç d'impactar en territoris nord-americans com Alaska o les illes Hawaii. Però els assajos, de moment, han fracassat.
Aquest és possiblement un dels motius pels quals els Estats Units creuen que, en el fons, Corea del Nord no anirà a la guerra, perquè estan convençuts que els nord-coreans no tenen la capacitat tècnica de travessar amb un míssil tot el Pacífic i tocar la costa Oest o arribar a Alaska o Hawaii. Però tenen els nord-americans tota la informació?
