T'assembles molt a algú? El teu doble i tu compartiu gens encara que no sigueu parents

Un estudi d'investigadors catalans identifica els gens que comparteixen dues persones amb un rostre molt semblant

Xavier DuranActualitzat

Si t'assembles molt físicament a una altra persona, probablement els vostres ADN també s'assemblen. El descobriment d'aquest fet pot ser important, en el futur, per diagnosticar malalties genètiques i en investigacions policials.

La conclusió és fruit d'un estudi realitzat per investigadors de centres catalans, encapçalat per Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor de Recerca ICREA i catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona. L'estudi s'ha publicat a la revista Cell Reports.

Els autors han aprofitat el projecte de François Brunelle, un artista canadenc que des del 1999 ha fet fotografies de persones de nacionalitats diverses que tenen una gran semblança. Van triar 32 parelles, dos terços de les quals estaven formades per dones. L'objectiu era abordar un tema, l'aparició de "dobles" d'una persona, que ha estat motiu d'atenció a les arts i a la cultura popular, però mai havia estat abordada des del punt de vista científic, segons explica el doctor Esteller:

"Nosaltres el que hem fet és recopilar el mateix material biològic d'aquests individus extremadament semblants (també anomenats "look-alike" en anglès o "doppelgänger" en alemany) per veure si trobàvem una raó objectiva de la seva similitud."

Com expliquen els autors, l'expansió d'internet i de les possibilitats de difondre o intercanviar fotografies ha permès augmentar la identificació de persones que s'assemblen molt sense tenir cap relació de parentiu.

El primer pas després de seleccionar persones amb semblances raonables va ser sotmetre-les a programes de reconeixement facial. Concretament van utilitzar l'algoritme MatConvNet CNN, proporcionat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), un altre de Microsoft i la xarxa neuronal Custom-Net, creada i desenvolupada per l'empresa catalana Herta.

Això va permetre descobrir parelles d'individus que eren gairebé indistingibles entre si. Posteriorment, es va analitzar la seqüència del seu genoma, el seu perfil epigenètic --que implica mecanismes de regulació del genoma-- i la diversitat dels microbis del seu organisme (microbioma).

Els resultats indicaven que els dobles humans comparteixen variacions similars de l'ADN, en particular en relació amb gens involucrats en la formació de la boca, el nas, els ulls, la barbeta i el front.

En canvi, el seus perfils epigenètics i del microbioma eren diferents. Tot i així, els investigadors creuen que calen més estudis per descartar que aquests factors tinguin influència en les semblances.


Aplicacions mèdiques i policials

Un fet que va sorprendre els científics va ser que en les parelles també hi havia semblances en altres propietats físiques, com l'alçada i el pes, i fins i tot en trets del caràcter i del comportament.

Per això, segons els autors, aquests resultats no només proporcionen noves dades sobre els gens que determinen el rostre, sinó que poden tenir implicacions per establir altres característiques antropomètriques i fins i tot de la personalitat.

Segons el doctor Esteller l'estudi obre moltes línies de recerca, de les quals en destaca dues:

"Primer, proporciona les bases perquè a partir de l'anàlisi de la imatge i la forma de la cara es puguin diagnosticar malalties genètiques i, segon, permet a partir d'una mostra d'ADN desconeguda reconstruir la cara de la persona a la qual pertany aquest material genètic, un dels grans desitjos de la medicina forense i criminalística."

Un últim repte, que requeriria la col·laboració de diversos equips i especialistes, conclouen els autors, seria predir l'estructura del rostre humà basant-se en l'ADN, el perfil epigenètic i el microbioma.

A l'estudi hi han participat també investigadors del Barcelona Supercomputing Center, l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), el Centre de Regulació Genòmica i del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.

 

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut