Tarragona-Lleida, un cicle per fer-se un lloc
Esquerra Republicana de Catalunya se situava en el congrés de Tarragona de fa 3 anys en la primera línia de la graella de sortida d'una llarga cursa que començava amb les eleccions municipals i que acabava amb les europees. Ja aleshores, Josep-Lluís Carod-Rovira advertia CiU i el PSC que serien clau en la governabilitat del país. La trajectòria del partit en aquest temps s'emmarca en un cicle que es tanca amb el congrés d'aquest cap de setmana a Lleida.
Amb l'inici de la passada legislatura al Parlament de Catalunya Josep-Lluís Carod-Rovira oferia a l'aleshores president de la Generalitat un pacte d'estabilitat per a la resta de la legislatura, que Jordi Pujol va rebutjar. Des d'aquell moment, Esquerra va mantenir una estratègia d'equidistància entre CiU i el PSC que donaria els seus fruits electorals.
Eufòria de Carod-Rovira i de Jordi Portabella la nit de les eleccions municipals. Esquerra Republicana se situa com a tercera força municipal amb un discurs que, sense deixar de ser sobiranista, té un marcat accent social. Però el gran salt serà en les eleccions catalanes del 16 de novembre. Es passa de 12 a 23 escons al Parlament amb un missatge clar: Esquerra Republicana és un partit útil i de govern.
Com va predir Carod-Rovira, Esquerra té la clau de la governabilitat i els seus negociadors, Joan Puigcercós i Ernest Benach, protagonitzen la llarga ronda de negociacions que s'obre amb el PSC i CiU. Abans de tancar-se l'acord de govern del tripartit, el reusenc Ernest Benach és elegit nou president del Parlament. El seu primer discurs té un marcat accent sobiranista.
Pocs dies després, els tres homes forts del nou govern català estampen la firma en l'acord per un govern catalanista i d'esquerres, que té sis consellers d'Esquerra Republicana, encapçalats per Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap.
Però Carod-Rovira no arribarà a familiaritzar-se amb el seu nou despatx. L'entrevista que va mantenir amb dirigents d'ETA acaba amb la seva inesperada sortida del govern català, després d'intenses negociacions per salvar el tripartit, i amb un salt endavant del mateix Carod.
I amb Josep-Lluís Carod-Rovira novament com a cartell electoral, fent tàndem amb Puigcercós, Esquerra aconsegueix uns resultats històrics en les eleccions espanyoles: més de 600.000 vots i 8 diputats.
El conseller en cap, Josep Bargalló, aplaudeix el seu antecessor, Carod-Rovira, que no arribarà a prendre possessió de l'acta de diputat. L'ascens d'Esquerra Republicana continua en les eleccions europees, en què dobla el percentatge de vots, tot i que només treu un eurodiputat, l'eivissenc Bernat Joan.
