Tanquen 125 webs a tot l'Estat que fomenten l'anorèxia i la bulímia
Denuncien que en el que portem d'any s'han clausurat 125 webs a tot Espanya que promovien l'anorèxia i la bulímia. Pàgines, blogs o fòrums accessibles des d'internet en què s'organitzen curses per perdre quilos, es donen falses piràmides alimentàries que persegueixen la ingesta del menor nombre de calories o que donen trucs per enganyar la família i els amics. L'Agència de Qualitat d'Internet ha enllestit un informe que carrega contra les empreses d'internet que acullen aquestes pàgines i proposen mesures per sensibilitzar la societat, els servidors i també els responsables polítics de la necessitat d'agilitzar els processos legals per tancar aquests webs. Des de les associacions d'afectats es reclama que aquests llocs web es considerin delictius.
"Proana" o "promia". Només cal teclejar aquestes dues paraules en un cercador o en un portal de vídeos com YouTube per trobar multitud de pàgines web, blogs, fòrums o vídeos on es fomenta l'anorèxia o la bulímia. Els seus promotors diuen que fan difusió d'un estil de vida, però sota aquest pretext molts d'aquests llocs amaguen un ventall de consells i estratègies que ajuden a ocultar aquests trastorns alimentaris.
En el que porten d'any s'han clausurat 125 webs pro anorèxia i pro bulímia a tot Espanya, però moltes altres encara queden operatives. Actualment que desapareguin depèn gairebé exclusivament de la voluntat dels servidors d'internet que les allotgen. I encara que es persegueixin i s'aconsegueixin tancar en molts casos es tornen a activar en altres servidors i resulten impossibles de controlar.
Sensibilitzar servidors i polítics
Un dels tècnics que ha treballat perseguint aquestes pàgines, l'Àlex Estébanez, considera que "no es tracta de tancar les pàgines i ja s'ha acabat la feina. Hi ha d'haver un seguiment i una tasca de recerca i d'anar barallant-se dia a dia amb aquest problema. És un estil de vida i una comunitat que s'està estenent i que tenen petites illes on es poden amagar."
L'Agència de Qualitat d'Internet, que l'últim any ha aconseguit tancar 120 pàgines d'aquest tipus, ha decidit fer bandera d'aquesta lluita. Tenen a punt un informe que denuncia les empreses d'internet que acullen aquestes pàgines i proposen mesures per sensibilitzar la societat, els servidors i també els responsables polítics de la necessitat d'agilitzar els processos legals per tancar aquests webs.
El director general de l'Agència de Qualitat d'Internet, Àlex Fernández, demana: "Si més no, posem-ho difícil, que a un menor que al 'col·le' li han dit 'gordo' dues o tres vegades, que comenci a navegar i no es trobi això a la primera; només cal entrar a Google, YouTube, posar 'promia', 'proana', i és que és un no parar."
La Laia Garcia Aliaga, que va patir durant anys un trastorn alimentari i actualment és la presidenta d'una associació d'ajuda als afectats (l'Associació d'Afectats per Trastorns Alimentaris) ho ha comprovat de primera mà. Des de la seva posició d'advocada, persegueix els vídeos penjats a YouTube que fomenten aquestes malalties. I reclama que siguin considerats delictius.
Símptomes de l'anorèxia i la bulímia
Pares i mares poden mirar de controlar l'accés dels seus fills en aquests webs tot vigilant el seu accés a la xarxa des de casa. Però a banda de saber com funciona internet, també cal conèixer els primers símptomes de l'anorèxia i la bulímia, per detectar-los al més aviat possible.
Els experts expliquen que cal estar atents per si es detecta que els nois es neguen a menjar determinats aliments, s'estan molta estona durant els àpats, es tanquen immediatament al lavabo després d'haver menjat, o van eliminant sistemàticament determinats aliments perquè diuen que engreixen. També cal valorar com un senyal d'alarma si realment s'observa una pèrdua de pes o una aturada de l'augment de pes tot i haver crescut la persona.
El 70% dels malalts es recuperen o milloren molt la seva qualitat de vida.
En el que porten d'any s'han clausurat 125 webs pro anorèxia i pro bulímia a tot Espanya, però moltes altres encara queden operatives. Actualment que desapareguin depèn gairebé exclusivament de la voluntat dels servidors d'internet que les allotgen. I encara que es persegueixin i s'aconsegueixin tancar en molts casos es tornen a activar en altres servidors i resulten impossibles de controlar.
Sensibilitzar servidors i polítics
Un dels tècnics que ha treballat perseguint aquestes pàgines, l'Àlex Estébanez, considera que "no es tracta de tancar les pàgines i ja s'ha acabat la feina. Hi ha d'haver un seguiment i una tasca de recerca i d'anar barallant-se dia a dia amb aquest problema. És un estil de vida i una comunitat que s'està estenent i que tenen petites illes on es poden amagar."
L'Agència de Qualitat d'Internet, que l'últim any ha aconseguit tancar 120 pàgines d'aquest tipus, ha decidit fer bandera d'aquesta lluita. Tenen a punt un informe que denuncia les empreses d'internet que acullen aquestes pàgines i proposen mesures per sensibilitzar la societat, els servidors i també els responsables polítics de la necessitat d'agilitzar els processos legals per tancar aquests webs.
El director general de l'Agència de Qualitat d'Internet, Àlex Fernández, demana: "Si més no, posem-ho difícil, que a un menor que al 'col·le' li han dit 'gordo' dues o tres vegades, que comenci a navegar i no es trobi això a la primera; només cal entrar a Google, YouTube, posar 'promia', 'proana', i és que és un no parar."
La Laia Garcia Aliaga, que va patir durant anys un trastorn alimentari i actualment és la presidenta d'una associació d'ajuda als afectats (l'Associació d'Afectats per Trastorns Alimentaris) ho ha comprovat de primera mà. Des de la seva posició d'advocada, persegueix els vídeos penjats a YouTube que fomenten aquestes malalties. I reclama que siguin considerats delictius.
Símptomes de l'anorèxia i la bulímia
Pares i mares poden mirar de controlar l'accés dels seus fills en aquests webs tot vigilant el seu accés a la xarxa des de casa. Però a banda de saber com funciona internet, també cal conèixer els primers símptomes de l'anorèxia i la bulímia, per detectar-los al més aviat possible.
Els experts expliquen que cal estar atents per si es detecta que els nois es neguen a menjar determinats aliments, s'estan molta estona durant els àpats, es tanquen immediatament al lavabo després d'haver menjat, o van eliminant sistemàticament determinats aliments perquè diuen que engreixen. També cal valorar com un senyal d'alarma si realment s'observa una pèrdua de pes o una aturada de l'augment de pes tot i haver crescut la persona.
El 70% dels malalts es recuperen o milloren molt la seva qualitat de vida.
