Tancs al carrer a Birmània, on bloquegen internet per reprimir les protestes

El moviment de desobediència civil a Birmània persevera tot i la contundència de la repressió, ja amb foc real. Per vuitè dia consecutiu, les manifestacions s'han repetit a diverses ciutats birmanes, mentre els tancs blindats i altres vehicles militars han començat a desfilar pels carrers per frenar les protestes i com a mesura intimidatòria.

Malgrat els centenars de detencions denunciades, els ciutadans continuen sortint al carrer per rebutjar el govern militar imposat amb el cop d'estat de l'1 de febrer. Tampoc els atura que els cossos de seguretat hagin obert foc contra els manifestants en diverses localitats.

L'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics, AAPP,  denuncia que ja hi ha almenys 400 detinguts, entre activistes, polítics opositors, ciutadans i periodistes. Organitzacions locals informen també segrestos d'activistes per part dels cossos de seguretat durant la nit.

Bloqueig de les comunicacions

La junta militar ha tallat durant unes 9 hores el senyal d'internet per tercera vegada en els últims dies per combatre les mobilitzacions. Molts ciutadans, però, estan esquivant el bloqueig de les comunicacions, així com de les plataformes de Facebook i Twitter, accedint a la xarxa a través de servidors que es troben a fora del país.

De fet, la protesta a les xarxes socials és l'element que distingeix les actuals protestes de les que van tenir lloc contra el règim militar el 1988 i el 2007, que van ser reprimides per l'exèrcit violentament.    

En aquesta ocasió, la població segueix reclamant amb contundència que s'alliberin els líders de la Lliga per a la Democràcia, elegits àmpliament en les últimes eleccions i que els militars no reconeixen per suposadament fraudulentes.

L'advocat de la consellera de l'estat i Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, que es troba sota arrest domiciliari des del cop militar, ha informat que estarà detinguda almenys fins dimecres, quan haurà de comparèixer davant el jutge, acusada d'importació il·legal d'un dispositiu telefònic. Tampoc es tenen més notícies sobre el president derrocat, Win Mying.

Condemna internacional "inequívoca"

El secretari general de l'ONU, António Guterres, igual que els Estats Units i la Unió Europea han condemnat el cop militar i se sumen a l'exigència ciutadana de l'alliberament dels líders destituïts. Menys crítics s'han manifestat a la Xina i Rússia, països aliats de les juntes militars anteriors.

Un grup d'ambaixades de la Unió Europea, els Estats Units, el Regne Unit i 12 països més han emès un comunicat amb una condemna "inequívoca" a la detenció de líders polítics, activistes i funcionaris, així com l'assetjament de periodistes.

"Fem una crida a les forces de seguretat a abstenir-se d'usar la violència contra els manifestants i civils, que protesten contra la destitució d'un govern legítim. Donem suport al poble de Birmània en la seva recerca de democràcia, llibertat, pau i prosperitat. El món ens està mirant."

Davant els moviments de tancs i vehicles militars a Rangun, algunes ambaixades, com ara l'espanyola, ja havien advertit els seus ciutadans que no sortissin de casa.

Cobertura legal a la repressió

El règim militar ha suspès diverses garanties legals, com ara diversos articles de la Llei de Protecció de la Seguretat i la Privacitat dels Ciutadans, que exigeix una ordre per poder detenir algú i retenir-lo més de 24 hores.

Policia i militars tampoc necessiten cap autorització per poder escorcollar domicilis, per interrompre les comunicacions dels ciutadans ni per demanar les seves dades a les operadores d'internet.

D'aquesta manera es dona cobertura legal a la repressió, a les detencions arbitràries i als talls d'internet ordenats pel cap de l'exèrcit, el general Min Aung Hlaing. Amb els canvis legals de les darreres hores, els detinguts per entorpir l'acció dels militars s'enfronten a penes de fins a 20 anys de presó.