Tan sols 5 directores nominades als Oscars en 92 anys i només una l'ha guanyat
Els actors i actrius llatins reivindiquen la seva presència als premis, mentre que Antonio Banderas és considerat "actor de color"
Tan sols 5 directores nominades als Oscars en 92 anys i només una l'ha guanyat
Los Angeles

Tan sols 5 directores nominades als Oscars en 92 anys i només una l'ha guanyat

Els actors i actrius llatins reivindiquen la seva presència als premis, mentre que Antonio Banderas és considerat "actor de color"

Actualitzat
TEMA:
Cinema
Kathryn Bigelow
Kathryn Bigelow, única dona que ha guanyat l'Oscar a millor directora, en el rodatge d"En terra hostil"

Les nominacions als premis Oscars, que es van conèixer aquest dilluns, han tornat a posar de relleu el gairebé nul reconeixement de la feina de les dones directores.

En les 91 edicions dels premis de l'Acadèmia de Cinema de Hollywood, només 5 dones han estat nominades i tan sols una ha rebut l'estatueta daurada.
Aquest any, en la seva 92a. edició tampoc hi haurà cap dona distingida amb el premi a millor directora perquè no hi ha hagut cap nominada.

Cap nominada a la millor direcció

No hi ha cap dona entre els nominats a la millor direcció. Els cinc homes elegits pels membres de l'Acadèmia són: Martin Scorsese, per "El irlandés"; Todd Phillips, per "Joker"; Sam Mendes, per "1917"; Quentin Tarantino, per "Érase una vez en Hollywood", i Bong Jong Ho, per "Parásitos".

Sense opció de guanyar l'estatueta han quedat les directores Marielle Heller, per "Un amigo extraordinario"; Greta Gerwig, per "Mujercitas", i Lulu Wang, per "The Farewell".

En cinc ocasions, les nominades a millor direcció han sigut dones: Lina Wertmüller, per "Pasqualino Settebellezze", 1974; Jane Campion, per "El piano", 1992; Sofia Coppola, per "Lost in Translation", 2003; Kathryn Bigelow, per "En terra hostil" (The Hurt Locker), 2008, i Greta Gerwig, per "Lady Bird", 2017. Només Bigelow va guanyar en l'edició del 2009.

 

 

Representació llatina

Aquesta no ha estat l'única reivindicació del món del cinema nord-americà a la representació de la professió en els premis de l'acadèmia.

Les queixes, una vegada més, han estat per la falta de diversitat en la selecció d'actors, actrius o directors, en les nominacions als Oscars. Si en altres ocasions es feia especial èmfasi en els actors, actrius i altres professionals de raça negra, aquest cop han estat els d'origen llatí.

En un acte amb l'alcalde de Los Angeles, Eric Garcetti, i, entre altres, l'actriu Eva Longoria es va presentar LA Collab, una iniciativa que implica executius i creadors de la indústria de l'entreteniment per duplicar la representació llatina a Hollywood l'any 2030.

 

 

Sota el lema #morelatinosinhollywood, actrius i actors llatins han reivindicat la presència de la seva feina en els premis Oscars. Eva Longoria va assenyalar que, tot i que els llatins són la minoria més gran del país, la seva representació a les nominacions de l'Acadèmia no correspon ni de lluny a la seva presència a la indústria del cinema.

"Els llatins, sent el grup minoritari més gran del país, no podem ser invisibles en el cinema, no es poden esborrar. Entre les cent millors pel·lícules generalistes de l'última dècada, només la meitat tenien personatges llatins."

Longoria es refereix al recent estudi elaborat per una Iniciativa d'Inclusió de la Universitat del Sud de Califòrnia, que ha constatat que de les 100 pel·lícules amb més reconeixement entre el 2007-2018, tan sols el 3% dels papers destacats corresponien a actors d'origen hispà i aproximadament la meitat eren dones.

 



L'alcalde de los Angeles va afegir que cal que els llatins puguin entrar plenament en la indústria cinematogràfica.

 

"Desafortunadament, les nostres cares no estan en els premis o les persones que controlen la indústria no són una representació de la nostra comunitat, i mereixem més."

El fet que Jennifer López no hagi estat nominada per "Hustlers" ha estat una gota més que ha fet vessar el vas.

 

 

Banderas, considerat actor de color

Les nominacions als Oscars, que es lliuraran el 19 de gener a Los Angeles, han generat entusiasme, com la d'Antonio Banderas, per l'última pel·lícula d'Almodóvar, també nominada, però precisament Antonio Banderes també ha estat motiu del que quedaria en una anècdota si no fos perquè no deixa de demostrar la controvèrsia racial que envolta l'Acadèmia i els Estats Units.

La revista especialitzada de Hollywood Deadline o Vanity Fair van nomenar Banderas com un dels pocs nominats de "color" juntament amb l'actriu afroamericana Cynthia Erivo. Malgrat que el tuit ha estat esborrat, les xarxes socials es van afanyar a aclarir que l'actor espanyol és "europeu i blanc".

 

 

Als Estats Units, la classificació racial és controvertida entre les persones hispanes o llatines, que, malgrat no ser una denominació racial biològica, consten com a categoria diferent de la caucàsica en els registres de població.


Acadèmia misògina

L'Acadèmia del Cinema ha estat la representació d'una indústria profundament masclista, misògina i, sobretot, blanca. Actualment, el 68% dels representants de l'Acadèmia del Cinema de Hollywood són homes, i el 64%, caucàsics.

Durant els seus 92 anys d'història ha anat evolucionant i introduint en la seva organització, i els premis Oscars en són la seva façana pública, la presència de dones i afroamericans.

La presidència de l'Acadèmia només ha estat ocupada per una dona en tres ocasions. La primera va ser l'actriu Bette Davies, el 1941. Davies va dimitir del càrrec al cap de 8 mesos per les desavinences amb els membres del comitè contraris a les propostes que va fer. El seu substitut, Walter Wanger, va implementar els canvis que ella havia suggerit.

La guionista i productora Faye Karin, en va ser presidenta entre el 1979 i el 1983. I la darrera, l'executiva i relacions públiques Cheryl Boone Isaacs, ha estat la primera afroamericana en el càrrec, que ha ocupat entre el 2013 i el 2017.

ARXIVAT A:
Cinema Premis Oscars Feminisme Racisme 8M
Anar al contingut