Tamarro, l'espècie de dinosaure carnívor amb nom de criatura fantàstica del Pallars
Es tracta d'un representant d'un grup de petits dinosaures emplomallats molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però desconegut fins ara a Europa
Tamarro, l'espècie de dinosaure carnívor amb nom de criatura fantàstica del Pallars

Tamarro, l'espècie de dinosaure carnívor amb nom de criatura fantàstica del Pallars

Es tracta d'un representant d'un grup de petits dinosaures emplomallats molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però desconegut fins ara a Europa

Xavier Duran
TEMA:
Recerca científica
Recreació de l'aspecte en vida de Tamarro insperatus
Recreació de l'aspecte en vida de Tamarro insperatus (Óscar Sanisidro/Institut Català de Paleontologia/Museu Conca Dellà)

El tamarro és una criatura fantàstica del folklore del Pallars. I des d'ara també dona nom a una nova espècie de dinosaure.

Concretament, el nom científic és Tamarro insperatus. I és que si el tamarro, en l'imaginari popular, és una figura extremadament esquiva i difícil de trobar, tampoc no hi ha gaires restes fòssils dels dinosaures carnívors que van habitar els Pirineus fa 66 milions d'anys, molt poc abans que aquests animals s'extingissin a tot el món.

L'estudi es publica a la revista Scientific Reports. L'ha encapçalat Albert G. Sellés, investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), i del Museu de la Conca Dellà. Els altres autors són Berrnat Vila i Àngel Galobart, també de l'ICP i del Museu, Stephemn L. Brusatte, de la Universitat d'Edimburg (Escòcia), i Philip J. Currie, de la Universitat d'Alberta (Canadà).

La descripció de la nova espècie s'ha fet a partir d'unes restes fòssils trobades l'any 2003 pels paleontòlegs Àngel Galobart i Rodrigo Gaete a Sant Romà d'Abella, un poble que forma part del municipi d'Isona i Conca Dellà, al Pallar Jussà.

A partir d'un os del peu, s'ha pogut determinar que es tracta d'un troodòntid, un grup de petits dinosaures emplomallats molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però desconegut fins ara a Europa.Tamarro representa la primera evidència d'aquest grup al nostre continent.

Més concretament, els investigadors creuen que, molt probablement, pertanyi al grup d'origen asiàtic dels jinfengopterígids.

La reconstrucció s'ha pogut fer amb comparacions amb els dromeosaures europeus coneguts i les semblances que  hi ha amb els troodòntids asiàtics.

Mida de T. Insperatus comparada amb la d'una persona i fotografia del fòssil (Albert G. Sellés/Institut Català de Paleontologia )


Això reforçaria la hipòtesi que a finals del Cretaci, fa uns 66 milions d'anys, es van succeir diverses onades migratòries de dinosaures provinents d'Àsia cap a Europa, que aleshores era un arxipèlag envoltat pel mar de Tetis.


Un petit carnívor de vint quilos de pes

El Tamarro era un dinosaure molt petit, d'entre 1,5 i dos metres de longitud i uns 20 quilos de pes. Tot i així, es tractaria del jinfengopterígid més gran conegut fins ara.

Seria un individu jove, però que hauria crescut molt ràpidament i en només un parell d'anys hauria assolit aquesta mida. La forma d'esbrinar l'edat de l'animal l'exposa Albert Sellés:

"Tallem làmines molt fines de l'os fossilitzat i les mirem al microscopi, com quan mirem les anelles de creixement en un tronc tallat. Les línies d'aturada del creixement de l'interior de l'os ens diuen que aquest animal encara no era un adult quan va morir".

Aquest creixement ràpid seria similar al que experimenten certs ocells actuals, com l'estruç o l'emú.

De fet, es considera que els teròpodes, un grup de dinosaures bípedes, són el grup de dinosaures més emparentat amb del ocells actuals. Fins ara, la gran majoria de les seves restes fòssils eren dents aïllades, com explica Sellés:

"Una possible explicació podria ser que, com les aus actuals, els ossos dels petits dinosaures teròpodes eren buits per tal d'alleugerir el pes de l'animal. Aquesta fragilitat dificultaria la preservació i la fossilització dels esquelets d'aquest animals".

 

Dinosaures que convivien

Les restes de Tamarro insperatus van ser localitzades a escassos centímetres d'unes restes fòssils de l'hadrosaure Pararhabdodon isonensis, un dinosaure herbívor i molt més gran. Podia assolir entre 10 i 12 metres de longitud i pesar unes tres tones.

Tal com expliquen els autors, descobrir espècies diferents en el mateix lloc permet especular sobre quina mena de relació es podia haver establert entre ells. El Tamarro no representaria cap perill per al gran dinosaure. És molt probable que fos un carronyaire o, com a molt, un depredador de petits rèptils, mamífers o fins i tot insectes.

El Tamarro anirà al Museu de la Conca Dellà, on farà companyia a altres dinosaures, com el Pararhabdodon isonensis i l'Adynomosaurus arcanus, i a les restes de la tortuga Polysternon isonae o del cocodril Allodaposuchus hulkii, totes elles noves espècies per a la ciència trobades en aquesta zona.

El Museu, en plena remodelació, que es preveu que acabi aquest estiu, forma part del conjunt "Dinosaures dels Pirineus", impulsat per l'ICP. També en formen part Dinosfera, a Coll de Nargó, el Centre d'Interpretació del Montsec, a Vilanova de Meià, el Centre de Dinamització de Tartareu i el Centre d'Interpretació de Fumanya, a Fígols i Vallcebre.

ARXIVAT A:
Recerca científica
Anar al contingut