Tamara Carrasco, detinguda en l'operació contra els CDRs: "No és justícia, és escarment"

La Guàrdia Civil no ha pogut determinar l'origen de l'àudio de WhatsApp, que, si va ser difós per un grup privat, no comportaria el delicte d'incitació al desordre públic

Actualitzat

El cas de Tamara Carrasco ha quedat vist per a sentència. Aquest dilluns, el jutjat penal 25 de Barcelona ha celebrat la vista contra l'activista de Viladecans per un suposat delicte d'incitació a desordres públics. Tamara Carrasco va ser acusada inicialment de terrorisme i va estar confinada al seu municipi durant més d'un any arran de les accions reivindicatives dels CDRs, Comitès de Defensa de la República, durant la Setmana Santa del 2018.

La Fiscalia ha demanat 7 mesos de presó i inhabilitació especial per l'exercici del dret de sufragi durant la condemna. El ministeri públic acusa l'activista d'haver enviat un missatge de veu a través de WhatsApp en què "impartia directrius per a accions reivindicatives dels CDRs".

Tot i que els seus advocats demanaven l'arxivament del cas, la Fiscalia va decidir portar-la a judici. Tamara Carrasco ha assegurat que, malgrat tot, ara ha tingut l'oportunitat de declarar davant d'un jutge, cosa que, segons diu, no ha pogut fer fins ara.

 

Al final de la vista Carrasco ha exercit el seu dret a l'ús de la paraula. Ha denunciat ser víctima d'una persecució política des de fa més de 2 anys.

"He pagat un preu personal altíssim perquè algú va dir el meu nom en un despatx, i això no és justícia, és escarment."

Carrasco ha defensat el dret de la societat a exercir els seus drets civils, de manifestació i de protesta, l'"única manera de fer que es canviïn les lleis o els polítics en parlin".

També ha recordat Adrià Carrasco, de qui ha dit "és igual que jo", i "no ens faran canviar les idees i les conviccions."

El missatge d'àudio, clau del judici

El seu advocat, Benet Salellas, ha reiterat que esperen l'absolució de Tamara.

"No hauríem d'haver arribat mai al judici que es fa avui aquí i, per tant, el que esperem que passi és que sigui una absolució clara i determinant, i que fixi precedent perquè operacions com la de Tamara Carrasco no tornin a repetir-se."

Vista del cas de Tamara Carrasco a la ciutat de la Justícia (CCMA /Maria Núria Revetlle)

El ministeri públic considera constatat que la nit del 26 i la jornada del 27 de març una "multitud de persones indeterminada" va fer actes per "pertorbar la convivència". També destaca que el missatge de veu constitueix un delicte de distribució o difusió pública d'una consigna que incita a la comissió d'un delicte de desordres públics.

Salellas ha defensat que el missatge es va difondre per un grup privat i, per tant, es va vulnerar el dret a la intimitat de Tamara.

 

En aquest sentit, els guàrdies civils que han declarat a la vista no han pogut concretar d'on van treure l'àudio del WhatsApp de Tamara Carrasco. Si es va difondre només per un grup tancat no podria considerar-se delicte. A més, la defensa ha afegit que una de les convocatòries era envoltar l'estació de Sants que, segons Salellas, no es pot considerar sabotatge.

Detenció de Tamara Carrasco, l'abril del 2018
Detenció de Tamara Carrasco, l'abril del 2018

El 10 d'abril del 2018, la Guàrdia Civil va detenir Tamara Carrasco sota l'acusació de terrorisme, rebel·lió i sedició, en una operació coordinada per l'Audiència Nacional. Va ser empresonada preventivament durant dos dies i després li van prohibir sortir de Viladecans durant un any, fins al maig de l'any següent.

 

El magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea, el mes de novembre del 2018, ja va decidir enviar el cas als jutjats catalans després de rebaixar l'acusació a un delicte de desordres públics, però va mantenir el confinament de Tamara. A Catalunya, no es va decidir el jutjat on es destinava el cas fins a 6 mesos més tard.

Concentració de suport a Tamara Carrasco a les portes de la Ciutat de la Justícia (CCMA)

A les portes de la Ciutat de la Justícia, hi ha una concentració de suport a Tamara Carrasco, mentre que a la xarxa destaca el suport del president Quim Torra, que precisament aquest dilluns s'enfronta a la seva inhabilitació.

 

O del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

També, de Carles Puigdemont.

 

 

 

Adrià Carrasco

El mateix dia que va ser detinguda Tamara Carrasco, la Guàrdia Civil va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, un activista d'Esplugues de Llobregat. L'Adrià va poder fugir de casa seva i ara es troba exiliat a Bèlgica.

Pla mig de l'activista del CDR Adrià Carrasco en declaracions a l'ACN a Brussel·les el 17 de gener del 2019. (horitzontal)
Adrià Carrasco viu actualment a Brussel·les (ACN)

Es va dictar una ordre de recerca i captura, però, igual que amb Tamara Carrasco, l'Audiència va retirar els càrrecs per terrorisme. En el cas de l'Adrià, es va enviar la causa als jutjats de Granollers i Vilanova, perquè, segons el fiscal, va ser en aquests municipis on el CDR va tallar les carreteres, i el motiu d'investigació per desordres públics.

 

 

ARXIVAT A:
CDRJudicialProcés catalàIndependència
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut