Tabarca, l'illa valenciana que espera els turistes: "Mentrestant, a gaudir del paradís"

Els establiments turístics frisen pel retorn de la clientela, que es comptava per milers cada temporada abans de la pandèmia
Tabarca, l'illa valenciana que espera els turistes: "Mentrestant, a gaudir del paradís"

Tabarca, l'illa valenciana que espera els turistes: "Mentrestant, a gaudir del paradís"

Els establiments turístics frisen pel retorn de la clientela, que es comptava per milers cada temporada abans de la pandèmia
Pepa Ferrer Bolta Actualitzat
TEMA:
Turisme
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

És l'illa plana, segons Joan Coromines, o l'illa vaixell, per als seus veïns. Tabarca és menuda, 1.800 metres d'est a oest i 450 de nord a sud, i és l'única illa valenciana habitada.

Fa uns anys, arribar-hi no era fàcil. Amb el turisme, i sobretot durant la temporada d'estiu, cada dia ixen des del port de Santa Pola uns "taxis vaixell" que t'hi acosten en mitja hora. Ara cal fer una reserva prèvia. Els vaixells només viatgen amb el 40% de l'aforament ocupat. Però estos dies no hi ha cues.

Al "taxi" pugen uns quants veïns, que han anat a Santa Pola a comprar i arriben a l'illa amb els carrets de la compra plens. També uns pocs treballadors carregats amb pots de pintura i material de construcció. L'hivern ha passat ràpid i tot s'ha de polir per deixar-ho a punt per a la temporada turística.
 

Una fortalesa que ara viu del turisme

Només 6 quilòmetres separen Tabarca de Santa Pola. Mentre el vaixell s'hi acosta, l'illa es presenta. L'església de Sant Pere i Sant Pau, que van construir els veïns el 1768 amb pedres de l'illa, destaca a l'horitzó. Les cases són baixes i un mur les encercla.

 


Tabarca era una fortalesa, la va construir Carles III al segle XVIII i la va repoblar amb esclaus genovesos per defensar-se de pirates i corsaris. D'ací que molts veïns encara conserven cognoms italians. No només els cognoms han resistit al temps, les tres portes d'entrada a la fortalesa, amb forma d'arc de mig punt, encara acompleixen la seua funció.

A peu d'embarcador, un policia fa el recompte dels qui arriben a l'illa. "Estos dies m'agrada controlar les persones que baixen de les embarcacions. M'agrada saber qui hi ha a l'illa. Fixa't, en la vostra embarcació només hi havia veïns i treballadors. Estos dies arriba poca gent a l'illa", comenta Marco Antonio Pérez. És l'únic policia de l'illa.

Amb el seu cotxe elèctric la recorre de punta a punta, una i altra vegada, per comprovar que tot està bé. Este estiu espera reforços perquè caldrà mantenir les mesures de seguretat i distanciament social:

"En un dia com avui hi hauria un miler de visitants. De cara a l'estiu espere reforços. Superman no soc!"


"Hi hauria molta afluència de turistes, ja"

"Al mes de juny, els xiringuitos estaven plens, la platja plena... Res! Ahir van vindre 5 o 6 persones", remarca Pepita Guerra. La seva casa té una terrassa que dona a la mar, molts dies esmorza allí, explica, un paradís.

 

 

Els carrers de Tabarca estan empedrats. Estat tot net i endreçat. La majoria dels bars i restaurants ja tenen les terrasses parades. Però les cadires són buides, els clients no arriben.

"Ara hi hauria gent dinant, molta afluència de turistes ja", diu Manuel Ramos. Ell és propietari d'un restaurant a l'illa, i el seu pare, d'un altre. Avui només hi ha una taula parada per dinar i els únics comensals són ells."Sí, sí, no hi ha ningú més!", riu mentre constata l'evidència.

 

Més de setanta confinats a l'illa

Setanta-dues persones van passar el confinament a Tabarca. L'únic sanitari de l'illa, un infermer, va esdevenir el punt d'informació local sobre la pandèmia. Només es podia entrar i eixir de l'illa el dimarts. Molts van optar per no fer-ho, tenien por.

Així, doncs, el capità del vaixell de càrrega els feia els encàrrecs a Santa Pola i els els portava a l'illa. "Tu li deies: 'Fran, ves a la carnisseria i compra'm això'. I ell hi anava, t'agafava els diners i ho pagava. Tu demanaves, ell t'ho portava. No et cobrava res i el xic anava i venia", relata Massun Barroso.

"Ací, l'infermer ens feia les receptes si ens calien medicines, i ens les enviaven", explica Juan Sarcopino, que, als seus 86 anys, assegura haver passat un confinament d'allò més tranquil. Confinat, sí, però tranquil.

"Por, por quan eixíem. Clar, estàvem ací que no hi havia coronavius i eixíem a Santa Pola i no sabíem què ens esperava allí. Un poc de por allí sí", confessa José Espinosa.

 


"Si no salvem l'estiu, a l'hivern està tot tancat"

En un altre temps, l'illa vivia de la pesca, però això es va acabar. El 1995, Tabarca va ser declarada Reserva Marina. Ara, espera el turisme.

La dona de José Espinosa té una botiga de "souvenirs". Ell està envernissant les portes de l'entrada. A dins, una pila de barrets de palla amb un cinta negra on hi ha escrit "Illa de Tabarca" esperen a ser venuts.

"Estem esperant a vore si podem obrir-ho. Arreglant-ho i condicionant-ho tot per quan vinguen els clients. Però és que no arriben persones. Els vaixells que arriben ara a l'illa porten quatre, cinc o sis persones. El que més, en porta deu. Però res! Esperem que s'anime a l'estiu perquè nosaltres vivim de l'estiu i si no el salvem, després a l'hivern ací està tot tancat."


L'any passat, al mes de juny hauria estat difícil trobar lloc per plantar el para-sol a una de les seves platges o cales. Aquest any, pots triar. Entre setmana no s'hi veu ningú, a la platja. Aquest cap de setmana, expliquen els veïns, han començat a arribar visites. Unes tres-centes persones dissabte i diumenge. Poc per a una illa on solien passar el dia, en temporada alta, milers de turistes.

Mario Sepúlveda té el vaixell a la platja. L'està pintant. A l'estiu hi dorm dins.

"Jo haguera estat encantat de passar el confinament ací, però no vaig poder. Ara arreglaré el vaixell i ja em quede. Jo crec que este any no serà com els anteriors. Serà qüestió de passar este estiu tranquil. Tractar de no perdre i aguantar fins l'any que ve a vore què passa.

Espere que vinga gent, òbviament que va a vindre gent, però no serà l'al·luvió de gent que ve tots els anys. I mentre, a gaudir del paradís. I ja que ens toca això, gaudir-ho!"

 

ARXIVAT A:
Turisme Desescalada Economia de butxaca

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut