Surt de l'anonimat la supervivent d'una violació que va sacsejar els EUA

Chanel Miller, coneguda fins ara pel pseudònim d'Emily Doe, publica un llibre de memòries i narra en un reportatge l'impacte d'una violació en una festa universitària a Stanford
Surt de l'anonimat la supervivent d'una violació que va sacsejar els EUA
Califòrnia

Surt de l'anonimat la supervivent d'una violació que va sacsejar els EUA

Chanel Miller, coneguda fins ara pel pseudònim d'Emily Doe, publica un llibre de memòries i narra en un reportatge l'impacte d'una violació en una festa universitària a Stanford
Irene Vaqué Reig Actualitzat
TEMA:
Agressió sexual
Chanel Miller, coneguda abans com a Emily Doe, s'ha decidit a fer pública la seva identitat (Mariah Tiffany/Viking-Penguin Random House)

Chanel Miller, coneguda abans com a Emily Doe, s'ha decidit a fer pública la seva identitat (Mariah Tiffany/Viking-Penguin Random House)

Una violació va sacsejar els Estats Units. Va passar en una festa al campus de la Universitat de Stanford, el 2015. El violador, Brock Turner, un jove estudiant amb una carrera prometedora com a nedador. La víctima, una noia de 22 anys, germana d'una estudiant.

L'endemà, quan es va despertar a l'hospital, no recordava res, però les ferides, també les invisibles, hi eren.
 

Un missatge viral

La societat es va commocionar i mobilitzar amb la carta de la jove al final del judici, denunciant la seva indefensió i el trauma que li va crear l'agressió sexual. El missatge, publicat per la pàgina BuzzFeed, es va fer viral i el ressò va provocar canvis en la jurisdicció sobre agressions sexuals.

Ara, quatre anys després dels fets, la noia, que tothom coneixia com a Emily Doe - el nom fals que va fer servir en el judici contra el seu violador-, ha sortit de l'anonimat.

Es diu Chanel Miller, està graduada en Literatura per la Universitat de Califòrnia i recull la seva experiència en el llibre "Know my name" ("Saber el meu nom"), que sortirà al mercat a finals d'aquest mes. Miller també ha trencat el silenci a la cadena CBS, que emetrà sobre ella un reportatge del "60 minuts". 
 

 

"No volia més aquell cos"

"No em coneixes, però has estat dins meu, i per això som aquí avui". Amb aquestes paraules començava la declaració que Miller va fer als jutjats, el dia de la sentència. 

La jove violada va denunciar la seva indefensió davant del sistema, tant per les seqüeles d'haver estat agredida sexualment com per haver-se vist exposada com a víctima. 

"Vaig mirar cap avall i no hi havia res. La petita peça de tela, l'única cosa entre la meva vagina i res mes, havia desaparegut i tot dins meu estava en silenci. Encara no tinc paraules per descriure aquest sentiment."

 

"Al cap d'unes hores em van deixar dutxar. Vaig examinar el meu cos sota l'aigua i vaig decidir que no volia més aquell cos. N'estava terroritzada, no sabia què havia tingut a dins, si havia estat contaminat, qui l'havia tocat. Volia poder-me treure el cos, com si fos una jaqueta, i deixar-lo a l'hospital."

 

"Vaig intentar treure-m'ho del cap, però era tan dur que no parlava, no menjava, no dormia, ni interactuava amb ningú. Després de treballar, me n'anava en algun lloc discret a cridar. Em vaig aïllar de la gent que més estimo."

 

Condemnat a sis mesos

A banda d'afrontar tota mena de preguntes sobre la seva vida privada i sexual, al judici va veure com s'argumentava, en defensa del violador, el seu progrés en el món de la natació, una capacitat que també recollien els diaris:

"Van subratllar el fet que ell havia renunciar a una beca de natació per la qual havia hagut de lluitar molt. Si m'havia violat un jove atlètic d'una comunitat universitària, quin pena tindria? Si un acusat d'un entorn desafavorit fos acusat del mateix i no assumís cap altra acció que haver begut, quina pena tindria?

La rapidesa a l'hora de nedar no redueix l'impacte del que em va passar a mi."

En el judici també es va remarcar que tots dos "estaven borratxos", que ella "probablement volia fornicar", que no podia recordar els fets amb claredat -va quedar inconscient- o l'acusat "hi tenia molt en joc" en aquell procediment.

Brock Turner no va apel·lar a un suposat consentiment de la víctima fins un any després. Va al·legar que havia fet tres preguntes contestades amb un "sí", una qüestió que la víctima va negar i va considerar del tot inversemblant:

"Només vaig dir tres paraules en total abans que em tingués mig despullada a terra. Mai m'havien penetrat després de tres paraules".

Contra el noi pesava el fet que l'havien vist diversos testimonis, entre els quals la germana de la víctima, i que Miller tenia rastres físics de l'agressió. Però Turner, que podia ser condemnat a un màxim de 14 anys de presó, es va quedar amb una pena de 6 mesos, dels quals en va complir tres. Que anés begut era un atenuant, segons la sentència.

Al jutge li va ploure una onada de crítiques i el van acabar revocant els votants, cosa que no havia passat a Califòrnia en 80 anys. L'estat també va aprovar una nova llei per elevar les penes mínimes en casos d'agressió sexual.

 

 

Campus de la Universitat de Stanford (t_watanabe/Pixabay)


Identificada com a "dona inconscient beguda"

En la carta, que va ser llegida al Congrés dels Estats Units, la noia va explicar com havia hagut de lluitar per recuperar la vida que li va robar la violació:

"Em vas convertir en víctima. Als diaris, el meu nom era 'una dona inconscient beguda", i res més que això. Durant una època, vaig pensar que això és tot el que jo era.

Em vaig haver d'obligar a reaprendre el meu nom real, la meva identitat. A reprendre que això no és tot el que soc. Que no només soc una víctima beguda d'una festa universitària trobada darrere d'un contenidor, mentre que tu ets el nedador d'Amèrica en una universitat destacada, innocent fins que no es demostri el contrari."

La víctima també va haver de combatre els pensaments de culpabilitat. "De vegades penso que, si no hi hagués anat, no hauria passat mai res. Però m'he adonat que li hauria passat a algú altre", va argumentar.

El seu relat va acabar amb un missatge d'empoderament a les joves com ella: "A totes les noies, estic amb vosaltres". Un suport que, en l'era del #MeToo i de La Manada, continua ressonant.
 

 

ARXIVAT A:
Agressió sexual Estats Units Viral