Supervivents dels abusos a l'Aula de Teatre de Lleida: "Quanta gent va fallar perquè passés"

Caminen amb pas ferm, decidit, se senten fortes i segures. Fa cinc anys, la Marta, la Goretti i set noies més van decidir explicar-ho tot. Van denunciar a la Fiscalia de Lleida dos professors de l'Aula de Teatre per abusos sexuals entre els anys 2001 i 2008, com va fer públic el diari Ara.

Un, era el director. La Goretti explica que quan era a la comissaria declarant va prendre consciència del que estava passant:

"Recordo molt la frase dels Mossos dient 'és un depredador de manual' i aquí vaig pensar 'uau!, el tema és greu."

Era, però, massa tard. La Fiscalia va arxivar la investigació perquè els casos havien prescrit. Malgrat això, havien aconseguit trencar el silenci de tants anys, amb el suport de l'associació Dones a Escena de Lleida.

Aquestes supervivents denuncien que els abusos van passar perquè moltes veus van callar. La Goretti, amb els ulls brillants, assegura que "això és el que fa més mal, no per nosaltres ara. A la Goretti, de 14, 15 anys, li fa pupa".

La Marta afegeix:

"Fa mal pensant en tu mateixa d'adolescent, en quantes institucions, quanta gent va fallar pel camí perquè allò passés, perquè els abusos passen perquè sí, abusa qui pot, no qui vol."

I conclou: "Hi ha persones que van callar, i això és el que fa més mal".

Nova denúncia a Fiscalia

La seva denúncia va fer que l'Aula de Teatre posés en marxa un protocol de prevenció i actuació en abusos que ara ha servit per detectar un nou cas, que ja està en mans de Fiscalia. Segons fonts pròximes al cas, el presumpte abusador seria l'exdirector de l'Aula i els fets haurien passat el 2018. Per tant, no haurien prescrit.

La Goretti diu que a l'Aula de Teatre "al principi, tot era molt més tímid, molt més amagat perquè ningú en sabia":

"Ningú ens parlava de violències sexuals o se'n començava a parlar d'una manera més difusa. Ara se'n parla amb molta més contundència i amb un ventall molt més gran de matisos, sobretot, no?"

"El sostre groc", un documental per visibilitzar aquests abusos

El documental d'Isabel Coixet, on elles són les protagonistes, els ha donat més força per demostrar la importància de visibilitzar aquests casos. "El sostre groc" recull la veu de les dones víctimes d'abusos sexuals a l'Aula Municipal de Teatre de Lleida i el silenci al voltant dels abusadors, exprofessors del centre.

Un documental que emet aquest dimarts el programa "Sense ficció" de TV3 i que ha estat guardonat amb el Premi Gaudí, premiat al Festival de Sant Sebastià i seleccionat al festival Hot Doc.

Elles tenen clar que seguiran lluitant perquè n'hi ha més, com explica la Marta, que denuncia el mal que fa el silenci:

"El silenci fa mal, el callar, el girar la cara, però ja no per als qui van permetre que hi hagués un abús cap a tu, sinó és que tu mires també cap al darrere i dius és que no he sigut sols jo, no ha parat amb mi, és que ha continuat i uns 20 anys d'abusos fan molt mal."

La Goretti afegeix que, a més, continua passant a molts llocs:

"Fa mal pensar que aquestes conductes continuen passant impunement en qualsevol espai, no?"

I, empoderades, van pujar a l'escenari de la gala dels Premis Gaudí per recollir el premi al millor documental i van llançar un missatge molt emotiu i reivindicatiu. La Goretti va demanar "recursos i ganes":

"Malauradament, el nostre cas ha prescrit, però gràcies al documental hem descobert altres formes de sanar. Per a la cura, ser escoltades repara. Escoltem-nos, doncs, perquè som moltes i no callarem. Caureu tots!"

I després d'aquest discurs, la Marta assegura que no en deixaran passar "ni una més":

"Ens comprometem a no deixar-ne passar ni una, a no ser còmplices i entre totes poder servir d'inspiració i fer que realment caiguin tots."