Supervivents del càncer: la lluita que arriba després de la malaltia
càncer
Barcelona

Supervivents del càncer: la lluita que arriba després de la malaltia

Una jornada aquest dissabte ha fet visibles els problemes de les persones que han superat un càncer

RedaccióActualitzat

Què passa després de sobreviure a un càncer?

A Catalunya es van diagnosticar el 2017, segons les últimes dades disponibles, més de 36.500 casos de càncer. D'aquests, 20.759 eren homes, i 15.782, dones.

 

 

Però la supervivència al càncer augmenta any rere any, gràcies a la recerca. Segons el Departament de Salut, el percentatge de malalts que sobreviu als cinc anys és del 54% entre els homes i del 62,5% entre les dones.

 

 

Com es reprèn la vida després de superar un càncer? Queden moltes seqüeles: físiques, psicològiques o emocionals, que varien segons el tipus de càncer i el tractament.

Un equip de TV3 ha recollit les experiències i les reflexions de persones que han superat un càncer:

 

Alguns exemples:

- Fatiga, canvis en la memòria i la capacitat de concentració.

- Neuropatia: alguns tractaments poden afectar el sistema nerviós i la seva funció. Els símptomes més comuns de la neuropatia són formigueig, cremor, debilitat, endormiscament, disminució del tacte, dificultats per caminar, i alteració, per excés o per defecte, de la sensació de la calor i el fred.

- Limfedema: inflor d'alguna part del cos per l'acumulació del líquid limfàtic. Generalment apareix al braç, la cama, la cara o el coll, com a conseqüència dels tractaments rebuts.

- Canvis de pes.

- Incontinència urinària i intestinal

- Dificultats per empassar

Aquestes persones també experimenten canvis en l'autoestima, les relacions de parella o les relacions socials, amb una por de la recaiguda molt present.

Impacte en l'economia

Tampoc no es pot oblidar que la contractació d'una assegurança de vida o de salut es complica i que molt sovint la malaltia té un impacte econòmic: disminució d'ingressos i augment de despeses. I molt més greu en el cas dels autònoms.

La reincorporació a la feina, l'assignatura pendent

A Europa s'estima que es diagnostiquen 3.400.000 casos cada any i, d'aquests, la meitat, 1.700.000, són persones en edat laboral, que tenen més risc de quedar a l'atur: 1,4 vegades més.

Quan el metge diu "ja pots fer vida normal", aquestes persones es plantegen tornar a la feina, encara que sovint no estan al 100% de les seves capacitats. L'última paraula la té l'ICAM, l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques. L'ICAM pot decidir que una persona és apta per tornar al seu lloc de treball, o pot decidir que no pot treballar en la seva professió, però si en una altra, o pot decidir una incapacitat per sempre.

Un altre dels esculls és que la llei no permet la incorporació progressiva, que molts necessitarien, i els obliga a fer la jornada laboral que tenia abans de la malaltia.

En aquests casos, és important que les empreses tinguin protocols d'acompanyament durant el procés de la malaltia, perquè això millora la reincorporació a la feina. És l'assignatura pendent.

Per donar veu a les persones que han superat un càncer i explicar quines necessitats tenen, aquest dissabte s'ha fet la jornada "Celebra la vida després del càncer", organitzada per la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer (FECEC), que agrupa quinze organitzacions que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones amb càncer i de les seves famílies.

ARXIVAT A:
Salut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut