Supermercats i multinacionals ja tracten Espanya com un país pobre
Apliquen la mateixa estratègia per vendre més que practiquen als països pobres: venen envasos més petits a preus baixos conscients que als consumidors els costa fer grans despeses de cop.
Redacció /TV3Actualitzat
Flams a 1 euro, galetes a 2 i vi a 3 euros. Per primera vegada, els supermercats espanyols han començat a agrupar els productes per preus, destacant els que venen a preus petits, en comptes de deixar-los als prestatges de sempre amb l'etiqueta del tant per cent de descompte. És una nova estratègia per cridar l'atenció dels clients.
Segons les últimes dades del Ministeri d'Agricultura i Alimentació, abans que comencés la crisi, el percentatge de població que esmentava els preus com a factor per triar on comprava el menjar era del 34%. Ara ja arriba al 60%.
Com als països pobres
Conscients d'això, els supermercats, però també els fabricants de productes, han començat a canviar la seva estratègia per no perdre vendes. I l'estratègia que han començat a aplicar a Espanya és la que ja han provat a països pobres.
En primer lloc, els grans fabricants han detectat que amb la preocupació per estalviar, en aquests anys de crisi ha augmentat l'interès pels productes que no són de marca, les marques blanques. És una competència evident per a les multinacionals del menjar. Però en segon lloc, els grans fabricants també han detectat que ja no omplim el carro per a tot el mes, sinó que comprem productes setmana a setmana.
I també han canviat els costums dels consumidors pel que fa als establiments on fer la compra. Ara comprem a les botigues que tenim a prop, perquè ho fem més sovint, per controlar millor la despesa.
Canvi d'estratègia
Per fer front a tot plegat i mantenir les vendes, algunes empreses han començat a oferir envasos més petits a preus molt baixos, si pot ser, a un euro o menys.
És el cas d'Unilever, una de les majors multinacionals de l'alimentació i de la llar, amb marques com Frigo, Calvé, Knorr, o també Mimosín o Skip. La seva directora de màrqueting a Espanya, Núria Hernández, explica què han observat entre els consumidors: "Jo li puc oferir una quantitat gran a un preu molt atractiu, però esclar, si no ho pot pagar... El problema és quants diners portes a la butxaca quan arribes a la botiga. No és tan important el fet que el preu sigui molt competitiu per gram o mil·lilitre, sinó el fet que t'ho puguis permetre".
Unilever ja fa temps que ven mides petites a preus baixos en països com per exemple Indonèsia. A Europa ha començat per Grècia, Portugal i Espanya.
Els usuaris reconeixen que és més fàcil decidir-se i comprar amb aquests preus, però com reconeix una compradora, Sonia Gómez, al final tot plegat no suposa cap estalvi: "Lés mides són més petites, els preus més rebaixats, però bé, no sé si compensa!!".
Segons les últimes dades del Ministeri d'Agricultura i Alimentació, abans que comencés la crisi, el percentatge de població que esmentava els preus com a factor per triar on comprava el menjar era del 34%. Ara ja arriba al 60%.
Com als països pobres
Conscients d'això, els supermercats, però també els fabricants de productes, han començat a canviar la seva estratègia per no perdre vendes. I l'estratègia que han començat a aplicar a Espanya és la que ja han provat a països pobres.
En primer lloc, els grans fabricants han detectat que amb la preocupació per estalviar, en aquests anys de crisi ha augmentat l'interès pels productes que no són de marca, les marques blanques. És una competència evident per a les multinacionals del menjar. Però en segon lloc, els grans fabricants també han detectat que ja no omplim el carro per a tot el mes, sinó que comprem productes setmana a setmana.
I també han canviat els costums dels consumidors pel que fa als establiments on fer la compra. Ara comprem a les botigues que tenim a prop, perquè ho fem més sovint, per controlar millor la despesa.
Canvi d'estratègia
Per fer front a tot plegat i mantenir les vendes, algunes empreses han començat a oferir envasos més petits a preus molt baixos, si pot ser, a un euro o menys.
És el cas d'Unilever, una de les majors multinacionals de l'alimentació i de la llar, amb marques com Frigo, Calvé, Knorr, o també Mimosín o Skip. La seva directora de màrqueting a Espanya, Núria Hernández, explica què han observat entre els consumidors: "Jo li puc oferir una quantitat gran a un preu molt atractiu, però esclar, si no ho pot pagar... El problema és quants diners portes a la butxaca quan arribes a la botiga. No és tan important el fet que el preu sigui molt competitiu per gram o mil·lilitre, sinó el fet que t'ho puguis permetre".
Unilever ja fa temps que ven mides petites a preus baixos en països com per exemple Indonèsia. A Europa ha començat per Grècia, Portugal i Espanya.
Els usuaris reconeixen que és més fàcil decidir-se i comprar amb aquests preus, però com reconeix una compradora, Sonia Gómez, al final tot plegat no suposa cap estalvi: "Lés mides són més petites, els preus més rebaixats, però bé, no sé si compensa!!".
