Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Supercontagiadors: una minoria, responsable del 80% dels casos de Covid

Molts infectats amb el coronavirus no l'encomanen a ningú, però alguns el transmeten, ells sols, a un gran nombre de contactes i originen brots

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

La majoria de les persones que tenen el coronavirus no contagien a ningú, però una minoria, entre un 10 i un 20%, són els responsables de la majoria dels nous contagis.

Són els anomenats supercontagiadors, superescampadors o, en anglès, "superspreaders". Per tant, si bé és imprescindible que la Ro, la taxa de contagis, baixi d'1, això no garanteix que la pandèmia vagi a la baixa.

Aquest dimecres, la Ro a Catalunya es situa en el 0,96. Per tant, cada cent persones infectades en contagien 96 i, així, la xifra ha de disminuir. Però això és una mitjana i no exclou que uns pocs supercontagiadors siguin responsables de la majoria d'infeccions.

Qualsevol persona pot ser supercontagiador sense saber-ho i a dia d'avui encara no hi ha cap manera d'identificar-los prèviament.

Una sola persona en pot encomanar 10, 20, 30, 40 o més. Pot ser per dos motius, no necessàriament excloents: perquè aquests supercontagiadors tenen una alta càrrega viral o perquè fan molta vida social sense les precaucions necessàries.


Conferències, casaments, assaigs en el cor...

D'exemples confirmats de supercontagiadors n'hi ha uns quants. Un dels primers casos es va produir en la conferència anual de l'empresa farmacèutica Biogen, celebrada a Boston. Un dels 200 assistents era portador del virus i almenys 97 persones que hi van assistir, o que convivien amb alguns dels que hi van anar, van acabar donant positiu.

Tot això a partir d'un sol cas i en un moment en què a tots els Estats Units només es coneixien 20 casos de Covid.

Aquest cas ha estat estudiat amb l'anàlisi del genoma del SARS-CoV-2 per traçar-ne l'origen. L'estudi, dut a terme per un ampli equip encapçalat per Jacob E. Lemieux, del Broad Institute de Cambridge i de l'Hospital General de Massachusetts, no ha passat revisió, però es pot trobar a la web MedXriv.

El mateix article inclou l'anàlisi d'altres brots, en aquest cas de sensellar. Amb dades del programa d'atenció sanitària als sensellar de Boston (BHCHP), recollides al març i l'abril, es van identificar almenys set introduccions. En quatre es van detectar almenys vint contagiats amb virus de genomes semblants. Això indicaria que hi va haver uns pocs contagiadors en aquests grups de gent molt vulnerable.

Un altre cas es va produir en un casament a Jordània, al març. L'estudi publicat a Emerging Infectous Diseases i dirigit per Dawood Yusef, de la Universitat Jordana de Ciència i Tecnologia, indica que el pare de la núvia va encomanar el virus almenys a 76 dels 360 convidats.

Un altre cas cridaner es va produir durant l'assaig d'un cor al comtat de Skagit, a l'estat de Washington. Va durar dues hores i mitja i hi van participar 61 persones. Una d'elles estava infectada i es va confirmar que havia encomanat el virus a 32 persones. Hi ha sospites de 20 infeccions secundàries més.

Les raons eren la proximitat durant l'assaig i el fet que cantant s'expulsen més gotes portadores del virus. El cas es va descriure en un informe publicat al maig pels CDC (Centers for Disease Control and Prevention).

Finalment, la revista Science va publicar el 30 de setembre un estudi liderat per Joseph A. Lewnard, de la Universitat de Califòrnia, que ha investigat els contagis als estats indis de Tamil Nadu i Andhra Pradesh.

Un 8% dels infectats van provocar el 60% dels casos secundaris. En canvi, un 70% d'infectats no van passar el virus a ningú.

 


La importància del rastreig

El gran problema és que els supercontagiadors només es poden identificar a posteriori. Per això, cal que totes les persones amb el virus o sospitoses de tenir-lo portin sempre mascareta, guardin la distància i evitin espais tancats i amb poca ventilació. Cridar i cantar també augmenten el risc de propagació.

També seria molt important poder traçar amb rapidesa els contagis, com explica Joan Caylà, portaveu de la Societat Espanyola d'Epidemiologia:

"El que caldria seria tenir bones dades d'estudis de contactes. El problema que hi ha hagut en general a Catalunya, a tot Espanya, és de tenir bones dades, malgrat l'impacte importantíssim d'aquesta pandèmia, no?"

Actualment, la meitat dels contagis que es donen a Catalunya no se sap on i de qui han estat. Això obliga a estudiar què han fet i amb qui han estat els afectats els 14 dies anteriors al contagi i creuar aquestes dades amb les dels altres contagiats també d'origen desconegut.

Això portaria a descobrir el cas índex o originari. Però aquí no hi ha ni el personal, ni els sistemes informàtics necessaris per fer-ho amb la rapidesa que cal.

Això seria molt important, com explica Antoni Trilla, cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic:

"Si vas una mica més enrere i identifiques aquesta situació de més risc, paga la pena que facis una recerca activa, perquè segurament trobaràs més casos connectats, potencialment, amb aquest esdeveniment de més risc, més capacitat de superdisseminació."

A més, afegeix que poden ser un element clau per explicar alguns brots:

"No ens anem contagiant un a un i tots contagiem l'altre, sinó que de tant en tant es produeixen aquests esdeveniments que poden ser realment importants, o més explosius."

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut