Suècia decideix avui si s'incorpora a l'eurozona en un referèndum marcat per la mort de Lindh
Uns set milions de suecs estan cridats avui a les urnes per decidir la incorporació del país a l'eurozona. Els sondejos sempre han donat com a guanyadors els partidaris del "no" però el resultat es pot veure alterat després de l'assassinat d'Anna Lindh, ferma partidària del "sí". Els detractors veuen perillar les prestacions socials si entra la moneda europea. Els partidaris en canvi, les grans empreses sobretot, creuen que millorarien els tractes comercials amb la resta d'Europa. Algunes, fins i tot, han amenaçat de marxar del país si no hi ha euro.
Amb una taxa d'atur del 4 per cent i un creixement econòmic superior a la mitjana europea, els partidaris de l'entrada a l'euro ho tenen difícil per fer campanya a favor del "sí". Malgrat tot, els arguments a favor són clars. Amb l'euro, els tipus d'interès es podrien reduir a gairebé la meitat i, com que Suècia exporta principalment a Europa, s'incrementaria el comerç i la inversió estrangera. Les multinacionals i les petites i mitjanes empreses s'han unit en la defensa de l'euro.
Multinacionals com Ericsson així ho pensen, i fa anys que aposten per la integració monetària. De fet, ja va amenaçar de traslladar la seu social a Londres. 30.000 persones treballen directament per l'empresa a Suècia, a més de tots aquells que, d'una manera o altra, també en depenen. No ser a la zona euro li suposa al fabricant de mòbils un cost afegit pel canvi de moneda, i un desavantatge competitiu amb altres empreses, com la francesa Alcatel, l'alemanya Siemens o la finlandesa Nokia.
Les principals empreses sueques han tingut sempre una vocació internacional. És el cas de les més conegudes, com Ericsson, Volvo o Ikea. Però la llista és molt més llarga i inclou, per exemple, H&M, la més ferma competidora de marques espanyoles com Zara, el fabricant de camions Scania, Electrolux, SAAB, l'empresa d'enginyeria ABB o Securitas.
La lògica del "sí" perd pes, però, quan es comprova que França i Alemanya tenen greus problemes econòmics. A més, segons els defensors del "no", l'estricta política monetària europea acabaria limitant la despesa en les prestacions socials de Suècia, un estat del benestar al qual ningú no sembla voler renunciar.
