Suècia arxiva la investigació contra Assange per violació
La fiscalia sueca tanca per falta de proves el cas contra el fundador de WikiLeaks, que té pendent la vista d'extradició als Estats Units
Suècia ha arxivat la causa oberta per violació contra el fundador de WikiLeaks, Julian Assange. La Fiscalia sueca ha al·legat falta de proves suficients per mantenir el procés judicial. D'aquesta manera es tanca, probablement del tot, la investigació oberta fa 9 anys.
El cas es remunta al 2010, quan una dona va denunciar que Assange l'havia violat mentre dormia. Assange sempre ha mantingut que la relació va ser consentida i que tot plegat forma part d'un complot per poder-lo fer comparèixer davant de la justícia dels Estats Units, que l'acusa d'espionatge i 16 càrrecs més.
La fiscal adjunta, Eva-Marie Persson, en la roda de premsa a Estocolm sobre l'arxivament del cas (Reuters/Henry Nicholls)
La causa per violació es va tancar el 2017 davant de la impossibilitat d'interrogar-lo i es va tornar a obrir quan Assange va ser expulsat de l'ambaixada de l'Equador, on es va refugiar el 2012. Ara, la fiscal adjunta de Suècia, Eva-Marie Persson, ha anunciat que no hi ha base per a cap acusació:
"Després d'examinar exhaustivament tot el que ha emergit durant la investigació preliminar, he conclòs que les proves no tenen prou base per formular una acusació. (...) Han passat 9 anys. El temps també juga en aquesta decisió."
L'advocada de la denunciant ha dit que es reserven el dret a presentar recurs contra la decisió, però, si no ho fan, el cas quedarà tancat. Els fets prescriuren l'agost de l'any que ve.
Protesta a Londres l'octubre d'aquest any contra l'extradició de Julian Assange als EUA (Reuters/Henry Nicholls)
Assange, que ja va veure decaure una altra causa per agressió sexual a Suècia, té pendent encara la vista per la demanda d'extradició als Estats Units, prevista per al pròxim mes de febrer.
L'activista australià, de 48 anys, s'enfronta amb una pena de fins a 175 anys de presó per espionatge, per la publicació, el 2010, de 250.000 cables diplomàtics i prop de mig milió de documents oficials sobre l'exèrcit nord-americà a l'Iraq i l'Afganistan.
Des de WikiLeaks han advertit, en un comunicat, que "l'administració Trump busca imposar-li una condemna de 175 anys de presó per la mateixa feina periodística que han suposat per al senyor Assange i WikiLeaks desenes de premis de periodisme."
— WikiLeaks (@wikileaks) November 19, 2019
L'activista està ingressat en una presó de Londres des de la detenció a l'ambaixada equatoriana, l'abril passat, acusat d'haver trencat la llibertat condicional. Un relator de l'ONU sobre tortura va denunciar que Assange, considerat per molts un defensor de la llibertat d'expressió i de premsa, havia estat víctima de "tortura psicològica".
En els mesos previs a la detenció, Assange va ser molt actiu a internet, entre altres qüestions, sobre el procés d'independència de Catalunya, motiu pel qual el govern equatorià li va tallar l'accés a internet.
