SOS Racisme denuncia "islamofòbia institucional" contra la població musulmana

Més de vuit mil persones van arribar a Ceuta el passat 17 de maig, provinents del Marroc, creuant l'espigó de la platja d'El Tarajal: homes i dones sols però també famílies senceres; nois i noies joves i molts menors no acompanyats. El Marroc els va permetre passar i la seva arribada en massa va desbordar la ciutat autònoma.

La resposta de l'estat espanyol va ser el desplegament de l'exèrcit, detencions indiscriminades, devolucions en calent i declaracions polítiques que van convertir l'afer "en una qüestió de seguretat i integritat nacional" en comptes d'una crisi migratòria o humanitària. Se'ls va deshumanitzar, se'ls va criminalitzar i es van violar els seus drets, denuncia SOS Racisme, al·legant raons de "seguretat" i "la defensa de la unitat nacional".

Aquest episodi és per a l'ONG un clar exemple de la "'islamofòbia institucional" que hi ha tant en l'àmbit espanyol com també a nivell català i que denuncia en l'informe "Islamofòbia estatal i securització" presentat aquest dilluns.

Boc expiatori

Les persones musulmanes "s'han convertit en boc expiatori i han estat catalogats com el major perill per a la seguretat nacional", segons denuncia SOS Racisme. L'ONG assegura que la política antiterrorista de l'estat espanyol (i els protocols implantats també en el context català) "discriminen la població musulmana i altres col·lectius" que ja pateixen racisme i islamofòbia en moltes altres dimensions (com la policial, social, laboral, institucional, educativa o sanitària).

Després d'analitzar l'impacte que tenen les polítiques antiterroristes en les comunitats musulmanes, l'entitat conclou que les mesures per prevenir la radicalització i la lluita contra el terrorisme són islamòfobes i suposen una violació de drets de les persones musulmanes (i per extensió d'altres col·lectius "no blancs"). Aquest col·lectiu se sent vigilat i criminalitzat tant pels discursos polítics com per les normatives i protocols implantats en àmbits com el policial, el sanitari, els serveis socials o les escoles.

"Aquestes pràctiques es tradueixen en tracte discriminatori, criminalització i persecució de la religiositat musulmana a través de l'aparell judicial i policial, perfilació racial en l'espai públic, especialment de joves musulmans o entesos com a musulmans i dones musulmanes amb jihab, intent de domesticació i despolitització de les organitzacions de la població musulmana, control i vigilància dels espais de pràctica religiosa".

L'informe també apunta la poca o nul·la eficàcia dels mecanismes institucionals de denúncia de la islamofòbia, que protegeixen les polítiques de seguretat racistes i discriminatòries.

En alerta antiterrorista 4 des del 2015

La llei antiterrorista és una de les eines que fa servir l'Estat per aplicar protocols i polítiques islamòfobs, segons l'informe. Uns protocols o mesures opacs o desconeguts que "permeten vigilar la població musulmana" amb un conjunt d'operatives "que no són públiques ni es publiciten":

"A Espanya portem en alerta antiterrorista 4 d'un sistema de 5 nivells des del 2015, després dels atemptats de París. Cada nivell implica la posada en marxa d'unes mesures secundàries específiques. Però no sabem quines mesures concretes es relacionen a cada nivell".

La investigadora Salma Amazian, autora de l'estudi, explica que les persones musulmanes "se senten vigilades i criminalitzades" tant pels discursos polítics i mediàtics com per les lleis, normatives i protocols implantats, també a nivell català, ja sigui en l'àmbit de la policia de proximitat com en escoles, serveis socials o sanitat, com consta en l'informe.

"Senten que la seguretat és per als altres i contra ells, tots se senten percebuts i tractats com el principal perill per a la seguretat nacional".

El document parla d'un "entramat institucional" que "materialitza la islamofòbia estructural i sistèmica en forma de criminalització, vigilància, exclusió i violència, que condemna les persones musulmanes o considerades com a tals a unes condicions de vida més precàries i a la seva expulsió simbòlica, política i física del territori i la identitat".

A més de la llei antiterrorista, el document també anomena la llei de seguretat ciutadana, el Codi Penal o la llei d'estrangeria com alguns dels mecanismes legals que fa servir l'Estat per discriminar les persones musulmanes i crear un clima de vigilància i sospita constants que tenen efectes socials, econòmics, polítics, emocionals i psicològics en les persones que els pateixen, a qui no només s'estigmatitza i arracona, sinó que també veuen limitades la seva llibertat d'expressió i d'associació i la llibertat religiosa.

Pareu de parar-me

L'informe denuncia que es pot investigar una persona per "la mera expressió d'idees" (per exemple, l'imam d'una mesquita, un jove que es consideri que s'ha "radicalitzat" o la família i entorn d'un pres acusat de terrorisme), i apunta que, abans del 2019, les investigacions per terrorisme eren el 40,37% de les diligències obertes per la Fiscalia de l'Audiència Nacional.

Alerta de la vigilància policial continuada en espais de culte, visites que es fan sense previ avís i en què es pregunta sobre les persones que hi van a resar i es demanen imatges de càmeres de seguretat.

També alerta sobre el protocol de prevenció, detecció i intervenció en processos de radicalització islamista a les escoles vigent des del 2015 a Catalunya o sobre les identificacions policials amb perfil racial, denunciades tant per l'entitat (en la campanya "Pareu de parar-me") com pels afectats, a través de les xarxes socials.

El 54,1% de les identificacions que fa la policia a Catalunya són a estrangers, quan representen el 13,7% de la població, recorda SOS Racisme. Per països, les persones a qui més s'identifica provenen del Marroc, Romania, l'Equador, la República Dominicana i Colòmbia.

Crida a la reflexió i a un canvi de protocols

L'objectiu de l'informe presentat per SOS Racisme és fer una crida a la reflexió que permeti una revisió "urgent" de l'activitat policial i judicial en el marc de la lluita antiterrorista, amb l'objectiu de buscar "justícia i reparació" per a totes les persones, famílies i comunitats que s'han vist afectades per actuacions islamòfobes, ja sigui "perquè han estat acusades, empresonades i estigmatitzades injustament" com pels efectes que han tingut en la seva vida diària el clima de vigilància i sospita al qual se'ls ha sotmès i que els ha privat "del dret a una vida digna".

Uns canvis que no acabaran "amb la dimensió estructural de la islamofòbia", reconeix l'informe, però que haurien de frenar una "deriva autoritària que de moment és impune".

"Això implica fer un pas enrere en l'ampliació dels delictes de terrorisme i trencar amb l'aparent carta blanca que tenen actualment els cossos de seguretat per exercir violència policial directa, a través de les seves actuacions a l'espai públic, maltractaments i brutalitat, directa i indirecta, a través de mitjans més tous de vigilància, una criminalització que té un impacte a nivell psicològic, emocional i de desmobilització política."

L'informe també alerta que la violació de drets i llibertats fonamentals s'ha agreujat amb l'estat d'alarma derivat de la pandèmia i no només a la comunitat musulmana.