Sopar tard i no esmorzar empitjora el pronòstic després d'un atac de cor

No esmorzar i anar al llit sense deixar passar prou temps després del sopar augmenta el risc de tornar a tenir un accident cardiovascular. Així ho conclou un estudi fet al Brasil amb persones que havien estat ingressades per un atac de cor. La recerca es publica a la revista European Journal of Preventive Cardiology, editada per la Societat Europea de Cardiologia.

L'estudi l'ha dirigit Marcos Minicucci, de la Universitat de l'Estat de São Paulo. Es va dur a terme amb 113 pacients ingressats a l'hospital de l'Escola de Medicina de Botucatu. Es tractava de persones que havien patit una forma concreta d'atac de cor anomenada STEMI (infart de miocardi per elevació del segment ST). El 10% dels pacients amb aquest problema moren abans d'un any.

L'edat mitjana dels participants era de 60 anys i el 73% eren homes. En el moment de ser ingressats a l'hospital se'ls va preguntar sobre els seus hàbits. Per a l'estudi es considerava que se saltaven l'esmorzar els que, almenys tres cops a la setmana, no prenien res, tret de líquids com cafè o aigua, abans del dinar. I es considerava poca diferència entre sopar i anar al llit si passaven menys de dues hores.

El 58% dels pacients se saltaven l'esmorzar, el 51% anaven al llit poc temps després de sopar i el 41% tenien tots dos hàbits. Els autors recalquen que en el cas del sopar no es tracta que sigui tard, sinó massa proper a l'hora que es va a dormir.

Un risc 4 o 5 vegades superior

Els resultats indiquen que aquests comportaments multipliquen per 4 o 5 el risc de mort, d'un altre atac o de tenir angina de pit en els 30 dies posteriors a ser donats d'alta de l'hospital.

Es tracta del primer estudi que avalua l'efecte d'aquests hàbits en pacients amb problemes aguts de cor. Estudis anteriors havien relacionat els mals hàbits en aquests àpats amb altres com tabaquisme i sedentarisme. Però per a Minicucci això serien factors afegits:

"La nostra recerca mostra que aquests dos comportaments estan relacionats de forma independent amb resultats pobres després d'un atac de cor, però tenir un conjunt de mals hàbits només pot empitjorar les coses".

Els autors també assenyalen que entre les persones que tenien mals hàbits hi havia un percentatge superior que prenien estatines, fàrmacs per reduir els nivells de colesterol i prevenir problemes cardiovasculars. Minucicci considera que això pot influir en una relaxació en els bons hàbits:

"Hi ha certa controvèrsia sobre els hàbits de les persones que prenen estatines. El nostre estudi suggereix que els pacients amb STEMI creuen que les estatines són una alternativa per obtenir beneficis saludables. Però aquests fàrmacs haurien de ser un afegit, no un substitut dels hàbits saludables".

Minucicci afirma que un bon esmorzar hauria de tenir productes làctics -sense greix o que en tinguin nivells baixos-, un hidrat de carboni -com pa integral o cereals- i fruita. Hauria de significar entre el 15 i el 35% de la ingesta diària total de calories.

Obesitat i diabetis

Hi ha altres estudis que relacionen no esmorzar amb un augment de risc de certes malalties. En un que van fer investigadores del Centre Mèdic de la Universitat Rush de Chicago i que es va publicar el 2013 a Chronobiology International associaven saltar-se l'esmorzar amb obesitat i amb un risc més alt de tenir diabetis tipus 2.