Sònia Sapena, l'ermitana del Priorat que s'ha quedat sense ermita arran del Filomena

A Catalunya hi ha 10 persones que viuen una vida contemplativa, en silenci, solitud i pobresa. Se'n diuen eremites, o ermitans, i la majoria són dones - 9 dones i 1 home - que han optat per la vida cristiana més radical.

El temporal Filomena ha deixat una d'aquestes ermitanes sense ermita perquè la neu li va esfondrar el sostre del taller i el lavabo. Feia 10 anys que hi vivia.

"A la matinada vaig sentir: 'Pum pum!' I quan vaig arribar allí dalt el que passava és que no hi havia neu perquè no hi havia teulada", explica la Sònia Sapena, malgrat tot, rient, "Ara puc riure, però en aquell moment vaig dir: 'Això és veritat? Això és una bomba!' Hi ha un abans i un després, perquè... com serà el dia de demà? No ho sé. Ell dirà".

Va néixer a València fa 45 anys i en fa 10 que fa vida eremítica al Priorat. Vida pobra, en silenci, solitud i pregària constant. L'opció més radical, la que exercien els cristians dels primers segles per viure la fe.

Viu sense aigua corrent ni potable, i amb un fil de llum que li donen unes bateries connectades a una placa solar. Quan li preguntem per què ho fa, la resposta és senzilla: està enamorada de Déu.

"Quan un està enamorat fa el que sigui, no? És veritat que tens unes condicions físiques i psicològiques que et dona vida. Sense Déu, això no té sentit!"

La Sònia va ser voluntària de la Creu Roja i membre dels Scouts quan era adolescent i, segons explica, "no trepitjava ni una església".

Als 19 anys es va fer monja, després de viure una experiència en un orfenat de Sevilla que la va marcar per a sempre més. "No es pot explicar. S'ha d'experimentar. Jo vaig veure que als ulls d'una nena hi havia Déu que em cridava"

Com viuen els eremites?

Els eremites viuen en constant confinament, sols i en silenci. Apartats del món, viuen en el que ells anomenen "el desert".

"Encara que semblem antisistema, estem al sistema. Som ciutadans, hem de col·laborar amb la ciutadania, i clar, arriba un moment que també hem d'anar a les votacions", reflexiona la Sònia

"La pandèmia m'ha fet descobrir coses de la gent que et cridava. Perquè, clar, la nostra vida no ha canviat molt."

No demanen que la gent els entengui, però sí que demanen respecte. Que la gent entengui que han de viure en solitud i silenci, per això es retiren a ermites força apartades. Demanen si us plau que la gent no faci volar drons sobre les ermites, com ha passat ja alguna vegada.

"Ja tenim molt llocs d'oci per a la societat, per a fer altres activitats. És veritat que la vida contemplativa, la vida que portem... és normal que la gent d'avui no ho entenen. Però en veritat no busquem l'enteniment, perquè hi ha vegades que ni una no s'entén!", reconeix la Sònia.

La seva regla de vida és "l'ora et labora" monàstica. Prega tot el dia, i dedica unes hores a la feina, en el seu cas, a fer espelmes. És el seu únic sostén econòmic.

La Sònia té mòbil per seguretat, perquè alguna vegada ha hagut de trucar als Mossos perquè corria perill. "Haig d'agrair moltíssim als Mossos d'esquadra i la Guardia Civil el seu treball. Ens cuiden, són persones".

"Tinc gmail. Però no tinc whatsaap, ni facebook, ni res. Cadascuna veu en la seva regla de vida i els estatuts i el discerniment ....fins a on el seu silenci és pertorbat amb coses o pot assimilar-les", detalla.

El telèfon també li serveix per comunicar-se amb les altres dones eremites que viuen per la zona. De tant en tant, parlen i s'ajuden entre elles.

"Tinc la sort que elles són més grans, i tenen una experiència amplíssima. Jo estic aprenent. I comunicar-me amb elles que ja han passat per aquí, a mi m'aporta molt.", explica agraïda.

"La vida contemplativa és molt forta en la vida femenina. Hi ha una dimensió contemplativa de la dona que pot aportar molt a l'Ésglésia."

  
Montsant i Priorat, territori eremita

El Montsant i el Priorat són territori eremita des de fa segles, i ni a Roma coneixen un lloc al món com aquest, on, a més, la vida contemplativa està regulada. L'arquebisbat de Tarragona és l'únic que ha fet els estatuts dels eremites per ajudar-los en la seva regla de vida. 

I ara, han començat una campanya per ajudar la Sònia a reconstruir l'ermita de la Mare de Déu de la Consolació. 

És on ella ha pregat per a tothom que viu als pobles i les ciutats, cada dia, tota sola, durant els últims 10 anys. Però durant 30 anys hi ha hagut altres eremites, abans que ella.

De fet, el segle XVI gràcies a l'Abat Pere Domènech va començar en aquest indret, dalt d'un turó, la veneració a la Mare de Déu de la Consolació. Assegura que l'ermita és patrimoni espiritual del territori i que seria una llàstima que es perdés.

Mentrestant, tanca les finestres a l'espera de saber si podrà tornar-hi.

"Si Déu ho vol, jo seré, aquí. I si Déu no ho permet, doncs estaré en un altre lloc, no ho sé."