El Suprem considera usura les targetes "revolving" amb interessos desproporcionadament alts

El Tribunal Suprem ha ratificat aquest dimecres que les targetes de crèdit amb tipus d'interès desproporcionadament alts poden considerar-se usura.

En la seva sentència sobre les anomenades targetes "revolving", - targetes de crèdit renovable-, el Suprem ha desestimat el recurs de l'entitat WiZink, que havia comercialitzat una targeta amb un tipus d'interès anual del 26,8%.

S'acull a la llei d'usura, del 1908, encara vigent, que considera nul qualsevol contracte de préstec fixat a un cost molt superior al normal de mercat.

L'any 2015, el Suprem ja va establir doctrina en considerar "usura" els alts interessos que es cobren per aquests crèdits –superiors al 20 per cent–, però ara ha tornat a estudiar-ho després del recurs d'una entitat, WiZink, una antiga filial del Banc Popular que ara és propietat d'un fons d'inversió nord-americà.

Què és un interès normal?

La sentència girar al voltant d'aclarir què es considera interès "normal" d'aquesta mena de crèdits i què és "desproporcionat". Segons les dades que publica el Banc d'Espanya , per aquesta mena de targetes el sector ja cobra, de mitjana, uns tipus d'interès alts, del 20%, molt per damunt dels crèdits al consum, que es mouen al voltant del 8%, aproximadament.

En el cas concret que es jutjava, els tipus d'interès aplicats superaven el 27% anual, i el Suprem ho ha trobat "notablement superior al normal", de manera que ha donat la raó al client.

La sentència avisa que aquestes targetes, una mena de línia de crèdit permanent per a particulars, poden convertir els clients en deutors "captius".

També assenyala que "la concessió irresponsable" de préstecs, que facilita el "sobreendeutament" dels consumidors, "no pot ser objecte de protecció per part de l'ordenament jurídic".
El Suprem, però, no entra a valorar d'altres aspectes d'aquestes targetes i les implicacions per als usuaris, perquè el cas gira exclusivament al voltant del concepte d'usura.

L'associació de consumidors Adicae valora positivament la sentència perquè considera que el Tribunal Suprem s'ha posat del costat dels usuaris.

Què són les targetes "revolving"?

Són targetes que, a la pràctica, es converteixen en una mena de línia de crèdit permanent per al client, que paga una quota mensual per retornar el préstec.

Tot el capital que s'amortitza cada mes torna a estar disponible per a l'usuari de la targeta, per això es diuen "revolving".

Quin interès cobren per aquest crèdit?

L'interès de les targetes "revolving" és més elevat que un crèdit al consum convencional.

En la majoria de casos, segons l'Organització de Consumidors (OCU), supera el 20 per cent anual. De fet, hi ha casos, com el que ha arribat al Suprem, que tenien interessos del 27 per cent.

Quin és el seu perill?

El mateix Banc d'Espanya alerta que si les quotes mensuals per retornar el préstec són massa baixes, l'amortització s'allarga en el temps; i com que els tipus d'interès són tan elevats, s'acaben pagant molts interessos.

El banc central espanyol explica el producte i els seus potencials riscos aquí.

Com es pot calcular el cost final?

El Banc d'Espanya assenyala que les característiques de la targeta fan molt difícil predir el cost final del préstec.

Per ajudar a prendre una decisió als clients de serveis financers, l'organisme té un simulador que permet fer els números.

Quan s'indica una quota mensual d'amortització massa baixa, per sota del cost dels interessos, el mateix simulador inclou un missatge que diu: "Atenció, amb aquesta quota, el deute es convertirà en indefinit, i fins i tot anirà augmentant amb el temps".

"Efecte de bola de neu"

El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha posat un exemple molt gràfic per explicar les conseqüències que poden arribar a tenir les targetes "revolving":

"Al final, es produeix un efecte de bola de neu, i el deute, encara que s'abonin les quotes, continua creixent."

És legal?

Molts jutjats de primera instància han considerat les targetes "revolving" una forma d'usura, i han anul·lat el deute que tenien els usuaris. Però hi ha sentències contradictòries.

L'any 2015, el Tribunal Suprem va establir que, en determinades condicions, aquestes targetes es poden considerar "usura", i va cancel·lar un deute de 12.269 euros, més interessos del 24,6 per cent.

Què diu la llei sobre la usura?

La llei d'usura, del 1908, encara vigent, estableix que "serà nul tot contracte de préstec amb un interès notablement superior al normal del diner, i manifestament desproporcionat en les circumstàncies del cas".

Què hi diuen les organitzacions de consumidors?

L'OCU recomana evitar l'ús d'aquestes targetes de "pagament ajornat".

I, en tot cas, aconsella amortitzar tan ràpidament com sigui possible els pagaments pendents, per evitar que el deute s'engreixi a mesura que passa el temps.

Des de l'associació d'usuaris Asufin, també es posa l'accent en la transparència dels contractes d'aquest tipus de productes.

En declaracions a Reuters, Patricia Suárez, cap d'Asufin, ha defensat que "no és només una qüestió d'usura, sinó també d'explicar el contracte clarament al client".