Sols en una finca plena d'okupes: "Ens van cremar el cotxe perquè marxéssim"

Atrinxerats darrere d'una reixa que van col·locar al replà de casa seva per protegir-se. Així ha sobreviscut una família als okupes que durant tot un any van instal·lar-se al bloc de pisos on viuen, al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Els nous veïns llançaven les escombraries al pati de l'escala, destrossaven les portes, parets i finestres de la finca i els despertaven a les 3 de la matinada amb cops a les parets. Els feien la vida impossible amb la intenció que marxessin.

En Gardel i la Valentina, amb la seva filla de 9 anys, s'havien quedat sols. Eren els únics propietaris d'un edifici que tenia totes les vivendes ocupades per un mateix grup. La convivència era impossible i la situació es va tornar insostenible quan van començar a sospitar que eren delinqüents.

"Vivien de nit i dormien de dia. Portaven maletes i maletes i tota la roba que no els interessava la llançaven per la finestra al carrer. Per aquesta cantonada no podia passar ningú, això era com el Bronx als Estats Units; aquesta cantonada feia por a tothom".

Tothom temia els okupes menys en Gardel i la Valentina, que van decidir enfrontar-s'hi i defensar el seu pis. Trucaven una i altra vegada a la policia i els alertaven de les seves activitats. Fins que van arribar les amenaces.

"Un dia pel carrer un em va dir: 'La teva dona truca molt a la policia. A la gent així, al meu país, els tallem la llengua'. I em va treure unes alicates de tall".  

Tot va començar fa quatre anys, quan en en bloc de pisos construït per una promotora que va fer fallida hi van començar a entrar okupes. Ells havien comprat el pis i tenien firmada la hipoteca amb el banc que es va quedar l'edifici. Durant un temps el van llogar perquè vivien a Astúries. En tornar, van conviure un temps amb ells, "S'anaven passant les claus, però eren tranquils". Però l'estiu de l'any passat hi va entrar un altre grup d'okupes i van començar els veritables problemes.

Fins a 20 vegades van trencar el pany de la porta d'entrada. "Jo el canviava i els donava la nova còpia, però el tornaven a trencar. Em deien que no volien la clau, que la porta havia d'estar oberta", recorda el Gardel.

Finalment, el banc propietari de la resta d'immobles va denunciar l'ocupació i va començar el procés judicial per fer-los fora. A ells, el banc els va arribar a oferir la dació en pagament. Però tot i el calvari que estaven vivint, s'hi van negar, i van decidir resistir.

"Per què no vam marxar? Doncs perquè era casa nostra. Una casa és molt més que uns diners, són sentiments. Aquí havíem començat a conviure, és on viu la meva filla", diu la Valentina, que està embarassada.

"Teníem el suport dels veïns que ens ajudaven, ens avisaven quan hi havia algun problema. Ells també trucaven a la policia i ens deien: No us preocupeu, que estem amb vosaltres", recorda el Gardel.

La seva determinació i resistència els va costar cara. Una nit els veïns els van avisar que el seu cotxe, que tenien aparcat al carrer, estava en flames. També els van cremar el traster, que van incendiar tirant-t'hi una burilla a dins.

En els moments més durs, la pressió veïnal i policial, i el suport de l'Ajuntament van ser clau perquè no abandonessin.

"Teníem un grup de Whatsapp i ens ajudàvem gràcies al Whatsapp. Tots fèiem controls, tots passaven la nit controlant els carrers. Fins que vam poder amb ells" , explica un veí.

L'ordre de desnonament va arribar al mes d'abril. En rebre-la, els okupes van decidir marxar.

Segons l'Ajuntament, casos com el del Gardel i la seva família demostren que cal buscar una sortida pels pisos buits, que en el 80% dels casos són en mans de grans tenidors.  

"L'única manera que això no es reprodueixi és facilitant la cessió d'aquestes vivendes pel lloguer social; mantenir vivendes buides per a l'especulació no només té un impacte negatiu per al dret a l'habitatge, sinó un impacte en la convivència, un impacte en els barris", diu Laia Ortiz, tinent d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona.

Justament per això, el consistori i l'entitat bancària van acordar que cinc famílies amb pocs recursos hi visquessin amb un lloguer social.

Ara, amb l'arribada dels nous veïns, en Gardel i la Valentina -que usen noms falsos perquè volen mantenir la seva privacitat un cop es difongui la seva història- esperen poder començar una nova vida en la que sempre ha estat casa seva.