Solbes adverteix en presentar els pressupostos que els tipus d'interès poden pujar el 2006

El govern espanyol ja ha presentat al Congrés dels Diputats els pressupostos generals de l'Estat per l'any que ve, que preveuen un creixement de l'economia espanyola del 3,3% i la creació de 460.000 llocs de treball. Per primera vegada, els pressupostos es distribuiran entre els diputats en suport informàtic, cosa que, segons ha destacat el president de la cambra, Manuel Marín, permetrà un important estalvi en paper i una reducció dels procediments burocràtics. Solbes ha valorat la situació actual de l'economia espanyola i ha dit que continua creixent per sobre de la mitjana de la zona euro, tot i l'entorn mundial "complicat", que ve marcat per la debilitat del creixement dels socis comercials i l'encariment del preu del petroli. Tanmateix, admet certs riscos a mig termini derivats de l'evolució del preu del petroli i dels tipus d'interès. Entre els riscos, hi ha la pujada dels tipus d'interès, la reducció dels fons comunitaris i les variacions del preu del cru. Pel que fa a la inflació, el vicepresident econòmic del govern creu hi ha elements que permeten ser optimistes pel que fa al control de les tensions inflacionistes i ha dit que creu que aquest 2006 es podrà corregir. A més, el titular d'Economia creu que les orientacions fonamentals dels comptes de l'Estat per l'any que ve són l'estabilitat pressupostària, que es poden veure reflectida en la previsió del superàvit com també en el menor pes del deute públic en el PIB, l'impuls de la productivitat i la despesa social. La partida més beneficiada dels pressupostos és la social Amb els pressupostos del 2006 el govern espanyol pretén anar augmentant progressivament la despesa en recerca i desenvolupament fins que l'any 2010 representi el 2% del PIB, la riquesa generada per l'economia. Actualment no arriba a la meitat de la mitjana europea i, fins i tot, està per sota del que gasten en aquest concepte països com Eslovènia i la República Txeca. Els pressupostos de l'any vinent representen un salt important, ja que és la partida que més creix. Amb tot, en números absoluts, la inversió en recerca continua sent ínfima, si es compara amb altres partides del pressupost. De cada 100 euros que es gastaran l'any que ve, la meitat corresponen a despesa social: pensions, habitatge, atur i ensenyament. Pel seu pes, en segon lloc se situen les transferències a les comunitats autònomes, aproximadament 31 euros de cada 100. Tretze euros més anirien a parar a infraestructures, recerca i agricultura. La resta es reparteix entre els serveis públics bàsics: defensa, justícia i seguretat. Per fer front a aquesta despesa, uns 132.000 milions d'euros, el govern compta ingressar prop de 128.000 milions d'euros que li permetran acabar l'any amb un lleuger dèficit. Que les previsions arribin a port dependrà del dinamisme de l'ocupació i, sobretot, de la recaptació dels impostos, especialment del que paguen les empreses, el de societats, que podria créixer un 10% gràcies als majors beneficis empresarials.