L'Skylab en òrbita damunt la Terra (NASA)
L'Skylab en òrbita damunt la Terra (NASA)

Skylab, el laboratori espacial que va caure a la Terra fa vora quaranta anys

És el precedent més important de la caiguda de l'estació orbital xinesa, que ha de passar entre diumenge i dilluns

Xavier DuranActualitzat

Stan Thornton tenia disset anys quan, l'11 de juliol del 1979, una peça metàl·lica va caure al jardí de casa seva, a Esperance, una petita població de l'Oest d'Austràlia. Sense dubtar ni un moment, l'Stan va agafar la peça, el seu passaport i poca cosa més i va anar a buscar el primer avió cap a San Francisco, als Estats Units. Un cop allà va dirigir-se a la redacció del diari "San Francisco Examiner". Els va lliurar la peça i, a canvi, va rebre 10.000 dòlars.

La peça era una part del laboratori espacial Skylab, que des d'unes setmanes enrere amenaçava de caure a la Terra. La NASA en controlava la trajectòria i va predir que cauria a l'oceà Índic. Confiant en això, el diari californià va oferir un premi de 10.000 dòlars al primer que li portés una peça del laboratori en els tres dies posteriors a la caiguda. No comptava que una de les peces aniria al jardí d'un noi espavilat i decidit.

Avui aquells deu mil dòlars equivaldrien, amb la inflació, a més de 33.000. És improbable que ningú ofereixi un premi així a qui porti una peça de l'estació orbital xinesa Tiangong 1, que ha de caure entre diumenge al vespre i dilluns al matí. Però mentre la gent espera per veure on acaba, sembla un bon moment per recordar l'Skylab i la seva accidentada tornada a casa.

Skylab va ser la primera estació espacial. Pesava 77 tones i era llarga com un edifici de deu pisos. Va ser posada en òrbita el 1973 i degut a problemes diversos, tècnics i econòmics, només va estar activa fins l'any següent. Hi van poder treballar tres tripulacions diferents, que hi van estar 28, 59 i 84 dies.

La seva feina va aportar molts coneixements sobre la Terra i el Sol. Els astronautes també van aprendre a fabricar aliatges i fer créixer cristalls a l'espai, en microgravetat. Però, sobretot, sotmesos a proves mèdiques, van poder demostrar la viabilitat de missions més llargues.

Un cop acabada la tercera missió, la NASA volia deixar el laboratori en una òrbita baixa, a l'espera que el transbordador espacial hi arribés el 1979 i la impulsés a una òrbita superior. Però el vol del primer transbordador es va endarrerir i en un determinat moment es va constatar que l'Skylab perdia altura de forma perillosa.

Es va intentar controlar mínimament la caiguda i finalment es va preveure que aniria a parar a l'oceà Índic i no afectaria zones poblades. L'11 de juliol del 1979, quan a l'Índic era de nit, el laboratori va entrar a l'atmosfera terrestre. Diverses persones van poder contemplar alguns elements incandescents, que s'encenien degut al fregament amb l'atmosfera.

Finalment, la major part de les peces van caure a l'oceà, en una franja d'uns sis mil quilòmetres de llarg i uns dos-cents d'ample. Però algunes parts van arribar a la costa occidental d'Austràlia, a zones poc poblades.

Tot i les pors que havia despertat, l'Skylab no va provocar danys, però el president James Carter es va disculpar davant les autoritats australianes. El municipi d'Esperance va multar la NASA amb 400 dòlars per haver llençat aquells residus.

Avui, al museu d'Esperance hi ha una exposició sobre l'Skylab, amb diverses peces. I fins i tot es pot comprar un petit fragment d'un tanc d'oxigen a eBay per 600 dòlars. A part del llegat científic, queden aquestes anècdotes de l'estació espacial que, afortunadament, va causar molta por i preocupació, però cap dany físic.

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut