Sis casos de xarampió a Barcelona obren el debat sobre les vacunes obligatòries
A Barcelona aquest any s'han detectat sis casos de xarampió, una xifra una mica més alta del que és habitual, però dins de la normalitat. A Granada, en canvi, recentment va haver-n'hi un brot amb una cinquantena de persones afectades. Casos com aquest posen el focus sobre un debat que genera posicions oposades sobre la conveniència o no de les vacunes obligatòries.
El calendari de vacunacions establert per les autoritats sanitàries inclou unes quaranta vacunes que protegeixen contra la pòlio, la rubèola o el xarampió. La vacunació massiva contra aquestes malalties ha permès que desapareguin pràcticament als països industrialitzats. Les persones que no es vacunen queden lliures del contagi gràcies a la immunització de la majoria de la població, però, si el col·lectiu no vacunat creix massa, es posa en risc la immunitat del grup.
Segons Andreu Segura, president de la Societat Espanyola de Salut Pública, "el conflicte que es planteja és entre un interès personal i un interès col·lectiu. Un, amb el seu cos, té tot el dret a fer el que vulgui, és una posició que es pot comprendre, però quan això implica tercers, un ha de prendre les mesures que calgui per protegir tercers, perquè forma part d'una col·lectivitat, no viu en solitari."
Els contraris a les vacunes consideren que els problemes derivats de la vacunació poden ser superiors als beneficis i defensen que la gent pugui decidir no vacunar els seus fills. Per Juan Manuel Marín, llicenciat en medicina i membre fundador del Fòrum Europeu per a la Vigilància de la Vacuna (EFVV), "aquesta gent és presentada com un perill públic, i això és una cosa ignominiosa. Això que es presenti les persones com a ciutadans dolents perquè tenen una altra visió de les coses i volen ser coherents amb aquesta forma de viure és molt delicat".
Pel president de l'Associació Espanyola de Vacunologia i especialista en medicina preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona, José María Bayas, "és una frivolitat que als països industrialitzats tinguem actituds egoistes, que hi hagi persones que no vacunin els seus fills perquè diuen que té uns riscos. Els seus fills estan parcialment protegits perquè la immunitat del grup fa que aquests virus circulin poc a costa que es vacunin els altres".
Els defensors de les vacunes reconeixen que pot haver-hi efectes secundaris, però adverteixen que, en cas de no vacunar-se, la mateixa malaltia pot produir efectes molt pitjors.
Segons Andreu Segura, president de la Societat Espanyola de Salut Pública, "el conflicte que es planteja és entre un interès personal i un interès col·lectiu. Un, amb el seu cos, té tot el dret a fer el que vulgui, és una posició que es pot comprendre, però quan això implica tercers, un ha de prendre les mesures que calgui per protegir tercers, perquè forma part d'una col·lectivitat, no viu en solitari."
Els contraris a les vacunes consideren que els problemes derivats de la vacunació poden ser superiors als beneficis i defensen que la gent pugui decidir no vacunar els seus fills. Per Juan Manuel Marín, llicenciat en medicina i membre fundador del Fòrum Europeu per a la Vigilància de la Vacuna (EFVV), "aquesta gent és presentada com un perill públic, i això és una cosa ignominiosa. Això que es presenti les persones com a ciutadans dolents perquè tenen una altra visió de les coses i volen ser coherents amb aquesta forma de viure és molt delicat".
Pel president de l'Associació Espanyola de Vacunologia i especialista en medicina preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona, José María Bayas, "és una frivolitat que als països industrialitzats tinguem actituds egoistes, que hi hagi persones que no vacunin els seus fills perquè diuen que té uns riscos. Els seus fills estan parcialment protegits perquè la immunitat del grup fa que aquests virus circulin poc a costa que es vacunin els altres".
Els defensors de les vacunes reconeixen que pot haver-hi efectes secundaris, però adverteixen que, en cas de no vacunar-se, la mateixa malaltia pot produir efectes molt pitjors.
