Síria: un patrimoni mil·lenari en perill

Fa dos anys i mig que va començar la guerra civil de Síria, que ha causat més de cent mil morts i una gran destrucció. Com en el cas de l'Iraq, Síria és un dels bressols de la nostra civilització, i té un riquíssim patrimoni que reflecteix milers d'anys d'història. Ara, els combats l'estan afectant greument. Espais culturals que fa poc eren freqüentats per milers de turistes que admiraven les ruïnes de Palmira i les ciutats antigues de Damasc o Alep, els encerclen els combats, i per saber-ne l'estat actual només es pot recórrer a les imatges que graven els mateixos combatents en la guerra civil. A Síria, els sis llocs que són patrimoni de la humanitat de la Unesco han patit danys.

L'any 2011 hi havia 180 equips internacionals treballant en excavacions a Síria. Arqueòlegs catalans que feia anys que hi treballaven van haver de marxar quan van començar les hostilitats, l'any 2011. Miquel Molist, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix l'equip arqueològic que des de fa vint-i-cinc anys excava a Tell Halula, a la vall de l'Eufrates i a la zona de Palmira, a Síria. Busquen l'origen dels primers agricultors i les primeres pràctiques agrícoles. La primavera de l'any 2011 van haver d'interrompre els treballs sobre el terreny per l'esclat de la guerra. Al laboratori, analitzen llavors de cereals, ceràmiques i eines agrícoles que expliquen passos decisius en la història de la humanitat. Per Felip Masó, especialitzat en arqueologia del Pròxim Orient Antic i viatges culturals a Síria, el patrimoni sirià és tan ric i tan variat que es pot començar a excavar un jaciment d'època islàmica i acabar al neolític.

Síria té importants monuments de totes les èpoques històriques en bon estat de conservació. Com Palmira, punt clau de les rutes comercials de l'antiguitat, amb temples hel·lenístics i la gran columnata d'època romana. El recinte arqueològic, patrimoni mundial de la Unesco, està encerclat per tancs i llançadores de coets de l'exèrcit sirià. L'intercanvi de trets entre els rebels i l'exèrcit ha deixat marques visibles en murs i columnes.

També és patrimoni de la humanitat el Krak dels Cavallers, a prop de Homs, un dels castells medievals més ben preservats. L'assetgen els trets de l'artilleria i els atacs aeris. Lloc estratègic en l'època de les croades, el castell torna a ser escenari de violents combats. 

La guerra ja ha provocat la mort de més de cent mil persones i sis milions de desplaçats, però una altra víctima és el llegat històric sirià. En alguns llocs, com les "ciutats mortes" del nord de Síria, un important conjunt arqueològic, també patrimoni de la humanitat de la Unesco, centenars de persones que han hagut de fugir de casa viuen entre les ruïnes.

A Alep, una ciutat amb 5.000 anys d'història ininterrompuda, la lluita entre l'exèrcit sirià i els rebels ha arrasat centenars d'edificis del barri antic que és patrimoni de la humanitat, com el basar medieval, el mercat cobert antic més gran del món. Un dels principals monuments, la mesquita dels Omeies, ha patit danys molt greus i la destrucció del minaret del segle XI. Síria és un mil·lenari mosaic de civilitzacions i religions que està en greu perill. A Hama, Homs, Damasc o Daraa, les destruccions han afectat monuments amb segles d'història. I la intolerància esborra segles de convivència entre religions i cultures. Fins i tot s'han fet atacs deliberats contra el patrimoni, com la voladura i destrucció de diversos santuaris sufís.    

Les autoritats sirianes intenten blindar els museus i n'han tret més de 10.000 de les peces més valuoses per preservar-les del pillatge. Però, amb milers de llocs arqueològics dispersos per tot el territori, protegir-los tots és difícil.

A Apamea, ciutat grecoromana amb una columnata monumental romana de gairebé dos quilòmetres de llarg, exèrcit i rebels s'han enfrontat amb trets d'artilleria. Però hi ha un altre problema que pot ser més greu: el saqueig. Una fotografia de satèl·lit d'Apamea mostra l'abast reduït de les excavacions oficials fetes pels arqueòlegs fins al 2011. Però en una altra imatge del 2012, s'hi veuen centenars de forats fets en poc temps per les xarxes de traficants, a la recerca d'antiguitats. Per als arqueòlegs, la pèrdua d'informació històrica molt valuosa a causa de les excavacions incontrolades suposa un dany irreparable. Felip Masó considera que la destrucció que s'ha produït en un mes de conflicte a Apamea equival a setanta o vuitanta anys d'excavacions legals.

Masó creu que això ens afecta a tots com a hereus d'aquesta cultura: "Si nosaltres vivim en una ciutat és perquè els sumeris primer i els habitants de Síria després van crear les ciutats. Si comptem l'hora en 60 minuts, és perquè els sumeris i els habitants d'Ebla i de Mari comptaven en 60 minuts. Si escrivim amb un alfabet és perquè els primers alfabets de la història, d'Ugarit, vénen de Síria. No és un conflicte local, de guerra civil, sinó que és un conflicte internacional per al món de la cultura. Ens estem quedant sense el nostre bressol, que era el món del Pròxim Orient."

Fa deu anys, la invasió de l'Iraq per les forces nord-americanes va anar acompanyada de destruccions de monuments i el saqueig de museus i de jaciments arqueològics. Les autoritats sirianes i organismes internacionals, com la Unesco, intenten evitar destruccions, robatoris i saquejos que podrien suposar un desastre per al coneixement de la història, però la situació sobre el terreny és molt preocupant i el tràfic d'antiguitats és difícil de controlar.

Als països fronterers, com el Líban o Jordània, les autoritats han interceptat partides de peces arqueològiques robades a Síria, com mosaics romans, estàtues funeràries, urnes i tauletes cuneïformes. Però és només una petita part del que s'està traient de contraban. Organismes internacionals, com la Unesco i la Interpol intenten impedir-ho, i el Consell Internacional de Museus, l'ICOM, ha difós la "Red List", que identifica amb imatges els tresors arqueològics sirians que podrien ser objecte del tràfic. L'Associació per a la Protecció de l'Arqueologia a Síria té una pàgina web i una plana a Facebook que recull informació de la destrucció i els actes de pillatge.

Segons l'arqueòleg Felip Masó, "El mercat d'antiguitats està just per sota del de les drogues i el de les armes. Per tant, és el tercer mercat il·legal més important del món. El circuit és la venda directa del material extret de Síria a través del mercat negre d'Amman, a Jordània. A Amman s'hi està un temps  fins que es refreda, surt en direcció Europa, Suïssa, Londres, França, o direcció Àsia, que té ja molta demanda de material arqueològic. El destí pot ser un particular o que al cap del temps aparegui en cases de subhastes. Aleshores ja és difícil saber si és il·legal o no, perquè ha passat per moltes mans. Quan l'objecte prové d'una excavació il·legal mitjançant aquest circuit, apareix en el mercat al cap de tres, quatre o vuit anys, i ja està blanquejat, ja és legal".

Les peces robades en jaciments i museus de Síria formen part d'un dels llegats culturals més antics del món. La pèrdua del patrimoni històric agreuja encara més els danys que ja ha provocat la guerra.