Siri i Alexa perpetuen el sexisme, segons la Unesco

Els assistents virtuals més famosos del món -Siri, Alexa i Google Home- potencien i perpetuen el sexisme, segons un informe publicat per la Unesco. A l'informe hi diu "Em posaria vermella, si pogués", perquè aquesta era la resposta que donava Siri -l'assistent d'iPhone, que té veu de dona- si un usuari l'insultava dient-li "puta".

Ara, Apple ha canviat aquesta resposta i Siri repregunta amb "Sorry?".

Però si se la continua insultant, les seves respostes demostren que Siri representa una dona que accepta aquest tractament i en comptes de frenar-lo, el contemporitza. Aquest és el diàleg amb anglès:

"Hola, Siri, per què ets tan puta?"

"Soc -de moment- imperfecta. Però estic aprenent".

Captura de pantalla d'un iPhone amb Siri responent en anglès

Diu l'informe que "el fet de l'ús d'una veu femenina és especialment preocupant quan aquestes màquines tenen una actitut permissiva" o donen respostes amb intenció de fer gràcia quan se les està assetjant verbalment.

La gran majoria dels assistents digitals tenen perfils i noms femenins. Alexa és el d'Amazon i el seu nom ve de la biblioteca d'Alexandria. L'assistent de Microsoft es diu Cortana, un personatge femení extret de "Halo", un videojoc on ella és una ajudanta. El nom de Siri ve dels idiomes escandinaus i vol dir "dona bonica que et porta cap a la victòria".

Google no ha posat nom al seu assistent, però és una veu femenina. James Giangola, dissenyador de l'assistent de Google, diu que quan l'estaven creant se l'imaginaven com "una dona jove de Colorado -als EUA-; que era la filla més jove d'una parella de professors i que té la carrera d'Història".

Alexa, l'assitenta d'Amazon (Fabian Hurnaus/Pexels)

Ara, alguns d'aquests assistents tenen l'opció de canvi de gènere a la seva veu, però la Unesco critica que en la majoria dels països i plataformes sigui la veu femenina la que surt per defecte. De fet, dels 21 idiomes en què està disponible, Siri apareix en versió femenina en 17. Només en àrab, en l'anglès d'Anglaterra, holandès i francès apareixen les opcions masculines com a primera opció.

Les companyies que han creat aquests assistents diuen que els usuaris prefereixen una veu femenina per adreçar-s'hi i que són pocs els usuaris que canvien la configuració de la veu que se'ls posa al telèfon. Posen com a exemple un BMW 5 Series que es va posar al mercat als anys 90 amb assistent de veu femenina. Segons diuen, va haver de ser retirat del mercat per ser reconfigurat ja que els clients no volien sentir com una dona els donava ordres.

Veu neutral

Per això la Unesco diu que una de les possibles solucions seria optar per una veu neutral, on no es pogués discernir si és masculina o femenina. També diuen que altres estudis donen la raó als que diuen que una veu masculina, si no és aguda, "com la de Sean Connery", podria ser molt acceptada.

L'error amb aquestes veus està relacionat amb la gran diferència de gènere que hi ha entre els programadors, encarregats de crear els algoritmes de la intel·ligència artificial. De fet, aquests mateixos algoritmes ja han demostrat que funcionen pitjor quan es tracta d'analitzar variables femenines en el software de reconeixement facial.

A Google, per exemple, el 21% de les feines més tecnològiques estan desenvolupades per dones, però només n'hi ha un 10% de treballadores als equips que desenvolupen la intel·ligència artificial. La Unesco es mostra especialment preocupada per la bretxa que s'està creant entre homes i dones quan es tracta de tecnologia.

Però això no ha estat sempre així: durant la Segona Guerra Mundial van ser majoritàriament les dones les encarregades de les feines de codificació de missatges i computació. Però a mesura que aquesta feina va guanyar importància es va "masculinitzar" i la tecnologia es va convertir en una cosa "de nois". Als anys 90, als Estats Units, els nois tenien el doble de possibilitats de rebre un ordinador personal com a regal que no pas una noia.

Si al fet que aquests assistents estan representats per dones hi afegim que tots ells tenen una actitud ostensiblement submisa, la relació de conceptes és evident i es perpetua el rol de dona submisa entre els usuaris.

Segons la Unesco, aquesta divisió de gèneres és el que fa que els assistents personals perpetuïn la imatge i per això recomana als governs que incentivin l'entrada de les dones en els processos formatius relacionats amb la tecnologia.

"La tecnologia reflecteix els valors dels seus desenvolupadors i la informació que tenen. Està clar que si aconseguim equips de desenvolupadors més diversos aconseguirem redreçar les desviacions sexistes i fins i tot les podrem prevenir."