Simona Levi: "A la SGAE li queden quatre dies" (i II)

Simona Levi és membre de l'eXgae, de ReD sostenible i organitzadora del Free Culture Fòrum que se celebra a Barcelona aquesta setmana. Levi, artista italiana multidisciplinària, és una de les activistes més destacades dels moviments socials en el tema de la lliure circulació del coneixement. El 3cat24 ha parlat amb ella del cànon digital, de la legislació actual en drets d'autor i de com trobar possibles solucions de benefici en aquesta era digital.

Actualitzat
(Continua de la primera part)

Quina força legal té la "Carta per la innovació, la creativitat i l'accés al coneixement" que han firmat un ampli sector de la societat?

Té molta força. No és una declaració d'intencions sinó propostes implementables. La nostra legislació és d'origen germànic. L'altra és l'anglosaxona. Són diferents: ells no tenen el cànon ni còpia privada, però tenen l'ús just ("fair use"). A la carta, per primera vegada, s'han harmonitzat les situacions de les dues legislacions. Aquí no tenim, gairebé, dret de cita.

A què es refereix?
Que no es pot citar si no és amb finalitats docents i d'investigació. Als EUA són més permissius en aquest sentit.

Em recorda l'assumpte Finnegans Wake, que va defensar Lawrence Lessig sobre les cartes de la filla de James Joyce...
Exacte, que devia guanyar per "fair use". Però si ets un escriptor i vols dir: "Verde que te quiero verde" de García Lorca, doncs no ho pots fer. I als EUA si tens música de Pink Floid no te'n pots fer una còpia i posar-te-la al cotxe.

Doni'm més exemples que estiguin donant beneficis
La Wikipedia n'és el paradigma. Però Kickstarter en són un bon referent. Han llançat nombrosos grups que estan de moda ara. Són entre "cool hunter" per recollir diners i fomentar els fans per als artistes. Magnatune també funciona molt bé perquè fan tant de productors com de mànagers. Per exemple, Flattr és un sistema de micropagament molt recent, no sé si funcionarà. Els usuaris paguen una petita quantitat mensual i la reparteixen entre les pàgines que els agraden només amb un clic. Aquest model no elimina a l'emprenedor. Entenc que els intermediaris tinguin por perquè han de canviar la seva professió, però hi ha una manera de reconvertir-se.

Com creu que acabarà aquest món antic?
No sóc molt neoliberal però el mercat farà el canvi. Si seguim intentant guanyar 25 euros d'un tros de plàstic anomenat CD, on l'única cançó bona és la primera, no anirem gaire lluny. I la indústria fa temps que ho sap però està intentant que siguin els ciutadans els que paguin la reconversió, a base del cànon digital, amenaces, lleis, etc. Tota la nova generació digital n'està sortint molt perjudicada perquè si vols ser emprenedor tens les mans lligades. La qüestió és quants morts hi haurà mentre fan la reconversió. La societat de la informació se'ls ha escapat, als del vell món que volen controlar-lo tot. I la gent no pensa permetre que ells guanyin...

M'està parlant d'una batalla?
Ho és. El judici de la setmana passada pel cànon ho demostra. Que una botigueta hagi guanyat un judici a Luxemburg contra les cinc entitats de gestió dels drets d'autor ho demostra. I això és possible perquè hi ha internet. Està permetent que la gent tingui poder. Hem de defensar-la perquè és una ocasió històrica. Sóc molt optimista, se'ls ha escapat la xarxa.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut