Silvia Agüero, gitana i feminista: "És un feminisme de casa, de carrer, de barri"

El 8 d'abril se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. TV3 hem parlat amb Silvia Agüero, una activista que reflexiona sobre què és per ella ser gitana i feminista i què pot aportar la cultura gitana a aquests moviments.

Agüero explica que el masclisme i el patriarcat són a tot arreu. "Ser dona i feminista gitana uneix els dos mons d'una manera molt natural, tal com s'unirien en una dona paia catalana o una dona de Líbia...", explica. Tot i que diu que l'estereotip sempre és allí:

"'No us integreu', 'veneu droga', 'submises sota unes lleis patriarcals'... Ah, és que les dones paies no esteu sota un jou patriarcal?"

El feminisme gitano considera que és un feminisme "de casa, de carrer, de barri". Un feminisme que reivindica coses del dia a dia, com problemes de mobilitat o poder tenir aigua corrent a casa:

"El feminisme gitano és tot allò que sota els ulls de la dona gitana es veu com una necessitat. És a dir, si jo per anar a comprar he de superar moltes barreres arquitectòniques perquè vaig amb el cotxet del nen, lluitar per això és feminisme gitano. Lluitar perquè tinguis aigua corrent a casa és feminisme gitano. Lluitar perquè el guàrdia de seguretat no persegueixi el teu monyo per tot el Carrefour, això és feminisme gitano."

Reivindica també la protecció de la dona davant les morts per violència de gènere, uns homicidis que li fa el mateix mal si es tracta de dones paies o gitanes "perquè ens estan matant" i "necessitem saber que si un noi ens violenta, es respondrà".

"Necessitem saber això. I necessitem fer-ho. És que ens maten, és que ho repeteixo molt, però és que ens estan matant. Perquè cada vegada que surt que han matat una dona, és una cosa que em dol a mi també. I no em dol menys perquè sigui paia. Em dol igual. I gitanitzar el món tracta d'això."