Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Malgrat de Mar

"Si no puc viure dignament, vull morir", la crida per l'eutanàsia d'un veí de Malgrat

Antoni Monguilod, de 74 anys i afectat de Parkinson, reclama una mort digna davant la degeneració progressiva que li ha causat la malaltia

Agustí Forné Actualitzat
TEMA:
Eutanàsia

 

"Soc un malalt terminal i des que em van diagnosticar la malaltia he tingut clar que arribaria el dia, no gaire llunyà, que m'hauria d'enfrontar amb la mort."

Així comença la carta que Antoni Monguilod, un veí de Malgrat de Mar, va publicar en alguns mitjans de comunicació. L'Antoni té 74 anys i pateix un Parkinson que li provoca una atròfia multisistema. Li van diagnosticar la malaltia fa 12 anys i el deteriorament físic ha estat progressiu.

 

 

Des de fa pocs mesos, ja no es pot valer per ell mateix. L'ajuden els seus quatre fills, el seu cuidador, però, sobretot, la seva dona, Magdalena Fornés.

"Per què han de viure? –es pregunta la Magdalena-. Si hi ha cura, endavant, s'ha de fer tot. Però si no hi ha cura, t'han d'ajudar."

És per la Magdalena que l'Antoni diu que, si no pot viure dignament, prefereix morir:

"L'estimo, l'estimo molt i, com que veig que això no té solució, no vull que pateixi, no vull que perdi la salut cuidant-me."

"El voldries ajudar més, però no pots –diu la Magdalena-. Jo li foto molta canya. L'animo a anar endavant, a no quedar parat."

 

Tot i la seva voluntat, acabar amb aquesta situació no és fàcil. Quan l'Antoni va fer el testament de voluntats anticipades, ho va descobrir, perquè no li van deixar posar que moriria quan ell ho decidís:

"Jo no ho puc fer, i no voldria que ho fes la meva dona ni els meus fills, perquè els posaria en perill."

I en perill vol dir que podrien anar a la presó.


Els metges també entenen la seva situació, però també s'exposen a topar amb la justícia si l'"ajuden" com ell voldria. Per això demana als polítics que despenalitzin l'assistència a traspassar:

"La societat s'estalviaria molts patiments i morir dignament es convertiria en un dret fonament reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans".

La Magdalena també ho té clar: "Jo firmo ara mateix regular l'eutanàsia. Quan t'hi trobes ho veus clar. Si els polítics s'hi trobessin, ja l'haurien legislat." Als polítics encara els fan una altra demanda: "Que dotin de mitjans les investigacions sobre malalties neurodegeneratives."

De moment, no tenen previst posar-se en contacte amb les associacions que lluiten per regular la mort digna, però sí que estan oberts a ajudar tothom que els hi demani. Pensen que "el sol fet de fer públic el nostre cas, ja ajudarà molta gent que està com nosaltres".

 

 

ARXIVAT A:
Eutanàsia

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut