Avi i nen (Pixabay)
La salut del nen estarà influenciada per l'alimentació de l'avi (Pixabay)

Si l'avi patern menja massa de petit, el net té més risc de càncer i mortalitat

Un estudi suec descobreix que les pautes d'alimentació tenen efectes en els següents generacions

Xavier DuranActualitzat

Les pautes d'alimentació perjudicials a la infantesa poden marcar la salut posterior. Però, a més, els efectes poden passar als nets. Aquesta és la conclusió aparentment sorprenent d'un estudi fet a Suècia. Els investigadors van trobar que l'excés d'aliments té efectes sobre la salut dues generacions després, però només en els nens, no en les nenes.

L'estudi, encapçalat per Denny Vågerö, de la Universitat d'Estocolm, s'ha publicat a la revista "Nature Communications". La recerca està inspirada en diversos estudis fets a Överkalix, una petita població de menys de mil habitants situada al nord-est de Suècia, just a sota del cercle polar àrtic. En aquests estudis es relacionava l'accés al menjar, mesurat a partir de registres històrics de collita i de preus dels aliments, amb els efectes sobre la salut a les següents generacions.
 

Un estudi amb nou mil avis i onze mil nets

L'objectiu dels investigadors era comprovar les conclusions d'aquests estudis i ampliar-ne l'abast. Per això, van utilitzar els registres d'Uppsala, una ciutat gran del centre de Suècia. Van partir de 9.039 representants de la primera generació, nascuts entre el 1865 i el 1900. Van resseguir les dues següents generacions. Considerant només les persones per a les quals hi havia prou dades i excloent fills adoptius, van registrar 11.561 nets a la tercera generació.

Després van recollir dades sobre l'abundància de les collites per valorar l'accés al menjar quan la primera generació tenia entre 9 i 12 anys, que es considera l'etapa de creixement lent i crucial per al desenvolupament. L'accés al menjar es dividia en tres graus: bo, intermedi i pobre.

Els resultats mostren una correlació entre bon accés al menjar i més risc de mortalitat per als nets. Aquesta relació només es donava per als avis paterns. Ni l'alimentació de les àvies paternes ni la de cap dels dos avis materns hi influïa. I tampoc no tenien efectes en les netes. Això suggereix una transmissió per via paterna.
 

Mortalitat sobretot per càncer

Segons els autors, l'augment de mortalitat es pot atribuir majoritàriament al càncer. A diferència de l'estudi fet a Överkalix, en aquest no s'ha trobat relació entre bona alimentació i malalties cardiovasculars o diabetis en els nets.

La transmissió entre generacions d'algunes condicions ambientals no és nova. L'epigenètica estudia com aquestos processos activen o inhibeixen certs gens i tenen efectes en l'individu. Però també s'ha observat que aquestes alteracions es poden transmetre a generacions posteriors.

El que sembla sorprenent, tot i que ja s'havia observat a Överkalix, és que els pitjors efectes no provenen de la malnutrició, sinó d'una alimentació abundant.
 

No se'n sap el mecanisme

Això concorda amb un estudi publicat el 1998 al "British Medical Journal", en què s'analitzava l'alimentació dels nens a la Gran Bretanya entre el 1937 i el 1939, just abans de la Segona Guerra Mundial. El seguiment va permetre constatar que nois i noies amb una alimentació més energètica tenien el doble de probabilitats de morir de càncer d'adults.

També hi ha estudis que estableixen relacions inverses. Les noies nascudes de dones holandeses que estaven embarassades quan en el país es va produir una greu crisi de fam a finals de la Segona Guerra Mundial, tenien el doble de risc de tenir esquizofrènia, segons un estudi publicat l'any 2015 a la revista "Cell".

El que no han pogut determinar els autors és cap mecanisme que expliqui aquests efectes. Creuen que s'han de fer més estudis per intentar esbrinar quines alteracions en l'ADN produeixen aquesta transmissió intergeneracional. Però, de moment, afirmen que la relació que han trobat no ha de ser ignorada.

ARXIVAT A:
CiènciaSalutCàncerAlimentació
Anar al contingut