Shabnam Dawran, la periodista que s'enfronta en públic a la censura dels talibans

"El règim ha canviat, ves cap a casa". És el contundent missatge que un grup de soldats talibans ha etzibat a una de les presentadores de televisió de més renom de l'Afganistan, Shabnam Khan Dawran, quan aquesta es disposava a entrar a l'edifici on treballa. 

Dawran, que fa sis anys que és periodista i presenta les notícies a la cadena pública nacional de ràdio i televisió RTA Pashto, ha decidit no quedar-se callada.

A les xarxes socials ha difós un vídeo on explica que ha tingut el "coratge" d'anar a treballar tot i el canvi de règim, però que no l'han deixat passar "tot i portar un hijab i la targeta identificativa".

Taliban didn't allow my ex-colleague here in @TOLOnews and famous anchor of the State-owned @rtapashto Shabnam Dawran to start her work today.
" Despite wearing a hijab & carrying correct ID, I was told by Taliban: The regime has changed. Go home"#Afghanistan #Talban pic.twitter.com/rXK7LWvddX

— Miraqa Popal (@MiraqaPopal) August 18, 2021

Precisament al plató d'aquesta mateixa televisió es va produir una imatge prou explicativa dilluns passat, quan la presentadora habitual i companya de Dawran, Khadija Amin, va ser substituida per un talibà que presentava les notícies acompanyat de la bandera blanca del califat.

Khadija Amin the new anchor on state TV last week.
Taliban taking over her seat as of Monday.
Ms. Amin told us her boss informed her Taliban have banned women from returning to work at state television.#Afghanistan pic.twitter.com/S4BfISKkaG

— Farnaz Fassihi (@farnazfassihi) August 17, 2021

Els casos d'Amin i Dawran són calcats, però aquesta última ha decidit anar un pas més enllà i denunciar públicament la seva situació, a cara descoberta. Per la seva part, ni els talibans ni RTA Pashto han fet cap comentari al respecte.

De fet, la cadena de televisió no tuiteja des de l'entrada dels insurgents a Kabul. El seu director, Ismaïl Miakhail, ha vist des de Londres -on viu- com els talibans agafaven el control del mitjà de comunicació.

Ell mateix ja havia anunciat a Twitter que considerava "irresponsable" la retirada dels Estats Units i que Joe Biden havia fet un discurs "estúpid i irresponsable". 

Shame on you @POTUS for such a stupid and irresponsible speech. It is not a civil war it is a proxy war. You let us and all Americans down. History will remember your irresponsible withdrawal. I hope the heat of this fire never hit your doors again. #SanctionPakisan pic.twitter.com/lmuAjwW8C6

— Ismail Miakhail (@IsmailMiakhail) August 16, 2021

"Normalitat" als mitjans privats

Abans d'entrar a RTA Pashto, Dawran treballava a la televisió TOLOnews, també amb seu a Kabul i propietat del major grup empresarial privat lligat a la comunicació de l'Afganistan. Aquesta televisió també va patir un canvi sobtat pel que fa a les seves cares visibles.

Ni diumenge ni dilluns van aparèixer presentadores en pantalla; dimarts, però, tot va tornar a l'aparent "normalitat". De fet, una presentadora, Beheshta Arghand, va entrevistar un representant dels talibans al plató. 

NIMA WORAZ: #Kabul Situation Discussed [Pashto]

In this program, host Beheshta Arghand interviews Mawlawi Abdulhaq Hemad, a close member of the Taliban's media team, about Kabul's situation and house-to-house searches in the city. https://t.co/P11zbvxGQC pic.twitter.com/Pk95F54xGr

— TOLOnews (@TOLOnews) August 17, 2021

Dones assenyalades en tots els àmbits

El gremi periodístic no és, ni molt menys, l'únic afectat en l'objectiu talibà de fer desaparèixer les dones dels entorns laborals. L'Associació de Jutgesses Afganeses, formada per un centenar de les 250 magistrades que hi ha a l'Afganistan, ja ha demanat ajuda a la judicatura internacional per evitar conseqüències per la seva professió. 

Com a garants de la legalitat prevalent fins ara, les jutgesses veuran ara com les lleis que regeixen el territori passen a ser molt més severes, especialment contra elles.

Tot plegat arriba tot just dos dies després que el portaveu dels talibans, Zabihullah Mujahid, assegurés que en el recentment proclamat emirat els drets de les dones serien "respectats, inclosos el del treball i el de l'educació, d'acord amb la llei islàmica".