Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Ciberviolència

Sextorsió, amenaces i insults masclistes: l'assetjament a la xarxa també és violència

La llei de violències masclistes catalana incorporarà la ciberviolència, cada vegada més freqüent però que encara es denuncia poc

Marta Freixanet Cargol Actualitzat
TEMA:
Violència masclista

Insultar a través de les xarxes socials, controlar les contrasenyes o amenaçar de difondre fotografies privades també és violència masclista. S'anomena ciberviolència i, tot i que cada vegada és més freqüent, se segueix denunciant poc.

Segons Núria Vergés, professora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i membre i cofundadora de Donestech, un col·lectiu que investiga sobre les dones i les noves tecnologies, la intenció de la violència online és la mateixa que la de la violència offline:

"Tenen la voluntat de minar la nostra autoestima, de silenciar-nos, de desempoderar-nos, de fer-nos petites, de fer-nos sentir malament, de disciplinar-nos en els valors morals d'aquesta masculinitat i masclisme hegemònic tradicional."

 

Segons dades dels Mossos d'Esquadra, la ciberviolència representa tan sols un 3,8% del total de denúncies rebudes per violència masclista, un percentatge baix que contrasta amb la realitat que viuen dia a dia les dones.

La denúncia legal és l'últim recurs per les dones que pateixen violència digital. Segons dades de Donestech, només un 11,6% fa el pas de posar una denúncia, i la majoria, un 87,5% de les víctimes, no fa res perquè, entre d'altres motius, creu que acabarà en no res, té por que això la posi en perill o senzillament no ho reconeix com a violència perquè ho ha normalitzat.

 

La llei no ho recull

Actualment, la llei contra la violència masclista catalana no inclou la ciberviolència, però al Parlament ja s'està tramitant la reforma per incorporar-la.

Segons Laia Serra, l'advocada responsable de la comissió de violències de Dones Juristes, aquesta és una gran notícia perquè es tracta d'una reforma pionera:

"Serà una reforma pionera, serà la primera llei autonòmica que així ho reconegui, i això suposarà que d'una vegada totes aquestes violències que ens afecten d'una manera tan estesa siguin reconegudes per les institucions."

Tot i que creuen que aquesta reforma arriba tard, des de la Comissió de Violències de Dones Juristes celebren aquesta incorporació, que, asseguren, és el resultat de molts anys de reivindicacions.

 

El ciberassetjament pot ocórrer durant tot el dia, cada dia i pot provenir de qualsevol part del món
El ciberassetjament pot passar durant tot el dia, cada dia i pot provenir de qualsevol part del món


Els atacs, a totes hores i a tot arreu

Els atacs més freqüents són els insults, seguits del control de contrasenyes i de dades privades a les xarxes socials, i de les amenaces per canals digitals, però també ho són els discursos misògins i el "gaslighting", l'ús d'informació falsa per confondre i ridiculitzar en debats públics.

Entre les amenaces destaca la sextorsió, el xantatge basat a difondre fotografies o vídeos de caràcter sexual que han estat enviats en un context de confiança.

Una de les diferències de la ciberviolència amb els atacs offline és què no està lligada a un espai físic o temporal. És molt més extensa. Pot passar durant tot el dia, cada dia i pot provenir de qualsevol part del món. "Sovint és el primer missatge que veus quan et lleves i l'últim que veus quan te'n vas a dormir", diu Núria Vergés.

 

Els impactes

Sovint costa reconèixer l'assetjament online com a violència masclista perquè les seves conseqüències poden semblar innòcues, però la realitat és que els seus efectes són tan lesius com la violència masclista offline.

Causa danys tant físics com psicològics a les víctimes. Segons Donestech, un 76,1% de víctimes de ciberviolència masclista té por, ansietat o depressió, i un 26,3%, mal de cap o nàusees.

També té impactes sobre la vida pública de les dones, com per exemple, l'autocensura, el dany a la reputació o el menysteniment a les opinions.

Si té lloc en l'àmbit educatiu, la ciberviolència pot suposar la disminució del rendiment escolar o, fins i tot, l'abandó dels estudis. El mateix passa en l'àmbit laboral: si l'agressor és a la feina, la baixada del rendiment pot desencadenar perdre el lloc de treball o deixar-la voluntàriament per lliurar-se de l'assetjador.

 

Un 60% de les noies adolescents ha patit alguna vegada assetjament a través d'internet
Un 60% de les noies adolescents ha patit alguna vegada assetjament a través d'internet

 

Els agressors

Gairebé en un 80% dels casos els agressors són homes, normalment coneguts, com parelles, exparelles o amics. Actuen majoritàriament de manera individual, però també en grup o de manera massiva. Pels atacs en grup i de manera sofisticada ha sorgit el concepte de manosfera.

Núria Vergés lamenta que, "per una fractura de gènere que ve de fa temps, qui té els estudis i els coneixements en l'àmbit tecnològic són els homes i, per tant, són els que en grup tenen la capacitat de fer caure pàgines feministes on els col·lectius més atacats poden alçar la veu."

 

Sobre els atacs

L'orientació sexual o identitat de gènere, la ideologia o activisme en què es participa o la nacionalitat és on els agressors acostumen a centrar els seus atacs.

Les dones més afectades són sobretot les més joves. Segons l'ONG Pla Internacional, un 60% de noies adolescents ha patit alguna vegada assetjament a través d'internet.

El 30% de les dones que pateixen violència online també la pateixen offline, sobretot, quan l'agressor és la parella o l'exparella.

 

Autodefensar-se

Mentre la reforma legislativa que reconegui la ciberviolència masclista com a un tipus més de violència contra les dones no arribi és important autoprotegir-se dels atacs online. Donestech ha creat un manual amb algunes indicacions per fer-ho.

Recomanen destruir el material sensible com fotografies o vídeos de caràcter sexual, prioritzar les xarxes de navegació segures i evitar mails corporatius o plataformes de missatgeria.

Amb cuidar-se asseguren però, que no n'hi prou. Cal actuar per revertir la situació actual i aconseguir eradicar aquest tipus de violències. Per això, Donestech proposa, entre d'altres coses, visibilitzar les agressions i bloquejar els agressors.

L'objectiu és clar: que totes les dones puguin gaudir d'unes relacions virtuals lliures i segures.

ARXIVAT A:
Masclisme Violència masclista Internet

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut