Deu fotògrafs retraten setze barris oblidats de Barcelona

"Setze barris, mil ciutats" és un projecte del Pla de Barris de Barcelona per documentar les zones que gairebé mai apareixen a les fotografies
Deu fotògrafs retraten setze barris oblidats de Barcelona
Barcelona

Deu fotògrafs retraten setze barris oblidats de Barcelona

"Setze barris, mil ciutats" és un projecte del Pla de Barris de Barcelona per documentar les zones que gairebé mai apareixen a les fotografies
Alonso Carnicer / Sara Grimal Actualitzat
TEMA:
Urbanisme
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Les imatges cada cop defineixen més el que és una ciutat. Però sovint reflecteixen només una petita part de les realitats urbanes. A l'Arxiu Municipal de Barcelona, per mil fotografies de l'Eixample n'hi ha només cinc de la Trinitat Nova i tres del barri de Roquetes.

Un grafisme creat per Eric Fisher mostra els llocs de Barcelona més fotografiats pels visitants i turistes (en vermell) i per la població local (en blau). Hi ha àmplies zones que gairebé no apareixen.

 

 

Per combatre aquest desequilibri, el Pla de Barris de Barcelona, que impulsa la millora de les zones amb més mancances i població més vulnerable, ha creat el projecte fotogràfic "Setze barris, mil ciutats" i deu artistes i fotògrafs han documentat aquests barris.

 

La Trinitat Nova (Xavier Ribas)

Més de 300 fotografies passaran a formar part de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, juntament amb el testimoni dels seus veïns. Una exposició ha permès veure uns treballs que donen visions múltiples i acosten a racons i formes de vida menys coneguts de la ciutat. Volen enriquir el patrimoni visual de la ciutat i canviar els conceptes de centre i perifèria.

 

Sant Genís dels Agudells (Anna Oswaldo Cruz)

L'estació de metro de Baró de Viver, entre el nus de la Trinitat i el Besòs, ha estat el punt de partida de la "Ruta poligonera". Un recorregut per una perifèria urbana enmig de la trama d'autopistes que amaga espais del món del treball com la fàbrica del Besòs de l'empresa Miquel i Costas. Aquest conjunt industrial és un centre important de producció de paper fi per a la indústria del tabac.

 

 

Francesc Pagán, cap de producció de la planta, ha explicat als participants en la ruta que a la fàbrica del Besòs, construïda el 1907, hi treballen actualment 250 persones i que bona part viuen a l'entorn immediat, al Bon Pastor, la Trinitat, Baró de Viver o Santa Coloma de Gramenet.  

 

Poligoneros (Julia Montilla)

Al llarg de sis mesos, l'artista visual Julia Montilla ha documentat el món laboral als barris de Baró de Viver i Bon Pastor. En estret contacte amb veïns i entitats, ha fet fotografies dels treballadors i ha recollit els seus relats, del passat i el present.

Montserrat Guasch, copropietària de la ferreteria Besòs, ha explicat que van arribar al Baró de Viver l'any 1960. El negoci estava situat inicialment en una de les cases barates originàries:

"Teníem drogueria, perfumeria i un sortidor de petroli de 10.000 litres. I vam posar ferreteria."

El negoci va augmentar i es va traslladar a un dels nous edificis que es van fer al barri. Proveeix el veïnat i les empreses de les diverses zones industrials i municipis al llarg de l'eix del riu Besòs. Però els canvis en els hàbits de consum es noten molt al barri.

 

 

El fill de Montserrat, Jordi Tur Guasch, ho descriu:

"Què passa al barri? La carnisseria ha plegat, l'altre ha plegat, la de queviures ha plegat, han posat grans superfícies, aquí i allà, i el pastís per al petit comerç cada cop és més petit."

Amb 160 hectàrees d'extensió, i malgrat una forta crisi, al polígon industrial del Bon Pastor hi ha centenars d'empreses i milers de treballadors, amb una gran diversitat d'oficis.

La primera fàbrica va ser Can Sala, que, com explica l'historiador Josep Capsir, es va edificar el 1905, en territori de Santa Coloma de Gramenet. S'hi feien camises i llençols, com els que es feien per a El Burrito Blanco. Al voltant va sorgir el Bon Pastor, un dels polígons industrials més importants de Barcelona.

 

Poligoneros (Julia Montilla)

És en aquest territori on l'artista visual Julia Montilla ha desenvolupat el seu projecte fotogràfic i documental:

"'Poligoneros' parteix de la realitat laboral actual. Jo el que he fet ha estat documentar alguns dels tallers industrials del Bon Pastor i de Baró de Viver, i la meva voluntat era contradir aquesta argumentació de la desaparició de la classe obrera."

En el projecte "Setze barris, mil ciutats", deu artistes han documentat les zones més vulnerables i amb més mancances de la ciutat, on es desenvolupa el Pla de Barris, des de Ciutat Meridiana a la Marina o Torre Baró. Els comissaris són Marta Dahó i Marta Delclòs (La Comuna Fotogràfica) i Andrés Antebi i Pablo González (Observatori de la Vida Quotidiana)

 

Desnonament a Ciutat Meridiana (Edu Ponces)

Més de 300 fotografies, amb mirades molt diverses, passaran a formar part de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, per multiplicar els punts de vista en la construcció visual de la ciutat. No defugen els temes més conflictius, com els desnonaments, la pobresa o l'aïllament de zones urbanes o l'impacte del turisme. I posen en primer pla el relat de les lluites i les alternatives sorgides des de dins dels barris.

 

 

A "La ciutat dels inconformistes", el fotògraf Joan Tomàs ha donat el protagonisme a veïns i col·lectius mobilitzats contra dinàmiques que expulsen centenars de persones dels barris del Raval i el Gòtic. Com l'especulació o els narcopisos.

Judit Bover, d'Acció Raval, relata:

"Durant la crisi això es va omplir de pisos i locals buits, i, sobretot quan el propietari és un banc o un fons inversor, és el lloc ideal perquè hi facin niu els narcotraficants. I des d'Acció Raval hem intentat denunciar aquesta situació i sobretot fer xarxa, que els veïns es coneguin, per intentar repel·lir els narcotraficants."

David Cuadrado, un altre veí, afegeix:

"Aquí al carrer Riereta vam ocupar aquest local com a resposta, des de l'autoorganització veïnal, per aconseguir, en un espai que era conflictiu, perquè era un narcopís, revertir la situació i aconseguir que no es tornés a ocupar per a aquests usos."

 

 

Joan Tomàs, fotògraf:

"He fet 35 entrevistes a col·lectius i veïns dels barris del Raval i el Gòtic on expliquen les seves inquietuds, les problemàtiques i històries del barri. A cada un li he fet un retrat en primer pla que interpel·li l'espectador. El Raval i el Gòtic tenen les mateixes problemàtiques que les perifèries, agreujades per l'especulació i la gentrificació."

Una part de les fotografies han estat exposades a l'edifici del Borsí, al barri Gòtic de Barcelona, on també s'han fet debats i taules rodones. L'exposició es podrà veure més endavant en diversos barris de la ciutat.

ARXIVAT A:
Urbanisme

VÍDEOS RELACIONATS