Més d'un milió i mig d'alumnes han tornat a l'escola després de sis mesos

Setmana 1 del curs de la Covid, prova superada?

Un repàs de com han estat els primers dies a escoles i instituts de Catalunya en el curs més atípic per la pandèmia del coronavirus
Mireia Segú Soliva / Leticia Marcos / Iacma Monterde Segura / Àgata Fàbregas Gomis Actualitzat
TEMA:
Educació

Ni abraçades, ni petons, ni jocs... La tornada a l'escola del curs 2020-2021 ha estat com una gimcana que mestres i professors han hagut de dissenyar per complir les mesures Covid: distància, mascaretes, gel hidroalcohòlic i temperatura. Però també entrades esglaonades, portes separades i grups dividits.

Tot semblava molt complicat, però a l'hora de la veritat qui més clar ho ha tingut ha estat la canalla. "Jo m'imaginava que seria totalment diferent de tots els anys i crec que en un mes ja hi estarem tots acostumats i ho farem ja com robots programats", diu el Raúl Fernández, de 5è, de l'Escola Miquel Utrillo de Sitges.

 

El maldecap de les ràtios

La premissa de les distàncies i la voluntat de prevenir contagis ha fet modificar el nombre d'alumnes per classe. La recomanació del Departament d'Educació era que, sempre que fos possible, els grups reduïssin les ràtios habituals i s'intentés estar per sota de 20 alumnes com a màxim a les escoles, i fins a 30 als instituts.

Pau Canut, director de l'Escola Miquel Utrillo de Sitges, explica el seu cas: "No podem desdoblar tots els grups, perquè no tenim mestres suficients. Ho podríem fer matemàticament, però ens quedaríem sense mestres per substituir."

A la pràctica, però, davant la impossibilitat física dels molts centres per poder-ho complir, el mateix conseller d'Educació, Josep Bargalló, va subratllar que el més important era fer grups bombolla i mantenir-los estables, més que no pas obsessionar-se amb un nombre concret d'alumnes per aula.

És el cas de l'Escola Emili Juncadella, del barri de Sant Andreu de Barcelona.

"Una cosa és que tinguis espais ocupats, però els tens. I una altra cosa que és que no tinguis espai. I aquí, no en tenim. Per tant, era inviable fer més grups. El que hem fet són grups de 25. A Primària, es queden els alumnes a classe i passen els especialistes amb la mascareta sempre posada. A Infantil, perquè el grup sigui més bombolla, perquè no es barregin els nens, no fem especialitats, i hem posat dues mestres per grup."

Ho explica el director, Juan de Torres Caballero, que reconeix que, en un principi, al juliol, havien demanat espais municipals dels que oferia el consorci per fer grups més petits, però que hi van renunciar quan el departament va insistir més en els grups estables que en la ràtio.

En canvi, a l'Escola Heura, d'Horta, també a Barcelona i amb un recinte petit, han barrejat els alumnes de 5è i 6è i passaran el curs a l'escola municipal de Música de Can Fargues, que tenen just al costat. A més, faran servir els jardins per a ells sols de nou del matí a tres de la tarda.

 

 

Hi estan a gust, però els falta condicionar l'equipament a les seves necessitats.

"Ens trobem en aquesta emergència educativa i era important que poguéssim fer els grups més petits. La nostra escola és, si no la més petita, una de les més petites de Barcelona. Tenim els espais molt reduïts i, per garantir una mica la seguretat sanitària, ho havíem de fer."

"Amb espai, penso que hi hem guanyat. Ara falta acabar de polir coses, perquè aquí no tenim prestatgeries, ni maquinària per poder treballar. Hi ha un ordinador, però els nens no en tenen, ni tauletes, ni res", diu Mariona Piqué, professora de 5è i 6è i secretària de l'escola.

Alguns centres han desdoblat les classes, però no sempre ha estat possible. I la falta d'espais o de docents ha provocat que els equips directius haguessin de buscar solucions diverses.

El curs ha començat amb mascaretes a les aules (EFE/Enric Fontcuberta)

 

Una de les fórmules ha estat barrejar cursos i, així, de dues classes, per exemple, es poden fer 3 grups i es pot optimitzar el nombre de professors.

Al Pau Ravés, que enguany farà 3r a l'Escola Samuntada de Sabadell, se li fa estrany compartir aula amb els de 4t, però està convençut que s'hi acabarà fent amic i que el curs li anirà bé.

En els centres més grans, com l'Institut Antoni Martí Franquès de Tarragona -que és el més gran de Catalunya, amb uns 1.500 alumnes-, la reducció de ràtios ha estat tot un repte físic i pedagògic.

El director, Jordi Satorra, explica que han hagut de fer renúncies. "Ni ciències, ni tecnologia, ni dibuix de 1r d'ESO aniran a aules específiques, es queden a l'aula. Perquè són alumnes que haurien de fer 4 plantes de mobilitat. El centre té 6 plantes i tot això ens ho complica molt i hem hagut de fer algunes restriccions."

"Hem de ser molt més curosos amb les mesures. Creiem que ens podem sortir, sabem que la situació és complicada per nosaltres i per tothom, però en un centre gran i que vol preservar la seva idiosincràsia, tot això és una complexitat."

 

Patis parcel·lats i rotatius

El que queda clar és que tots han de ser "grups bombolla", o sigui que no es podran barrejar entre uns i altres. I aquí entra en joc un altre equació per resoldre: el pati.

A l'Escola El Temple, de Tortosa, que enguany s'estrena com a institut escola i on donen cabuda a més de miler d'alumnes, tenen lloc, però amb tants grups se les han hagut d'empescar per donar un racó a tots els grups i han establert un sistema rotatori perquè tots els alumnes poguessin gaudir de tots els espais.

Ho explica Marc Curto Cid, el director: "Cada grup estable només utilitza un espai de pati, però són espais de pati rotatius, que van canviant segons el dia. A infantil, que tenim un pati més petit, ens hem vist obligats a fer servir cordes per delimitar els espais, de manera que cada grup de xiquets i xiquetes té un petit espai. I el divendres, es traslladaran al pati gran, on tenim els gronxadors, els sorrals, els espais més xulos... que creiem que no podem deixar-los sense fer-los servir. Com que cada grup és estable, cada dia només fa servir un espai, això ens permet tenir-lo net, adaptat i preparat per a l'endemà."

I això que sembla molt complicat, per alguns alumnes com el Marc Martí, que tanta norma li sembla un rotllo, ja s'ho han après: "Ahir mos va tocar la zona del sorral, avui m'ha tocat l'hexàgon, i demà crec que ens toca la caseta."

La posada en pràctica de tot allò que s'havia previst és el que ha fet aflorar els aspectes que caldrà millorar, com per exemple la cua que es forma als lavabos quan es torna del pati.

A l'Escola Miquel Utrillo de Sitges creuen que hauran de fer servir gel hidroalcohòlic. Però alerta, perquè si la canalla ha jugat amb sorra -cosa habitual entre els més petits-, el resultat és una pasteta a les mans que obliga a acabar passant per les aixetes. Ja s'hi han trobat a l'Institut Escola Mar Mediterrània de Mataró.

 

Menjadors al vestíbul, a la classe o a la biblioteca

Arriba l'hora de dinar i... què passa amb el menjador i els torns? Per poder dinar tothom a una hora raonable, molts grups classe dinen a l'aula, o a altres espais del centre.

A l'Institut Escola El Temple, de Tortosa, han doblat la zona de menjador, i també utilitzen els passadissos. A cada taula només hi ha alumnes del mateix grup i entre taules hi ha molta distància.

La Cinta Gayarre, coordinadora de monitors del centre, assegura que compleixen els dos metres de distància reglamentària amb escreix i en els pròxims dies encara ho faran més fàcil: "Més endavant, cada grup estable portarà un peto d'un color i així sempre visualitzarem que els nens no es creuin entre ells."

A l'Escola Migdia, de Girona, han estat treballant escola, AMPA i l'empresa que fa el servei de menjador per dissenyar l'hora de dinar de la millor manera i més segura possible. Àlex Marganell, de la comissió de menjador, treu ferro a la situació i valora les decisions que han pres per la seguretat, sobretot, dels més petits: "Els alumnes d'educació infantil mengen a l'aula. Pensem que encara que pugui semblar estrany, a nivell de seguretat, en els moments que corren i tal com està ara la situació del coronavirus, és una opció millor, perquè és més segura. No afecta els nens directament."

"Cada aula té el seu carretó amb el seu cubicle de menjar i d'aquesta manera les famílies estan tranquil·les, perquè els nens no estan en contacte amb els altres grups estables i, a l'hora de menjar, estan amb les seves taules, amb els seus companys del mateix grup estable i no els suposa cap problema."

A la recerca d'espais exteriors complementaris

La falta de classes s'ha intentat compensar reconvertint espais: aules de música, de psicomotricitat, biblioteques, però també hem pogut veure taules i cadires al pati, classes a l'aire lliure, o fins i tot en carrers adjacents a les escoles, en parcs i jardins de prop dels centres i en equipaments municipals.

De tota manera, la demanda d'aquests espais –sobretot interiors– no ha sigut gaire alta.

Els docents han apostat per fer bé els grups bombolla i no haver de moure l'alumnat del centre. Així eviten el trasllat dels grups, ocupar espais que no estan preparats i no tenen pati -per exemple-, o bé haver de compartir espai que s'utilitza per a altres activitats.

Alguns professors, sobretot d'institut -on l'ensenyament s'acostuma a fer més de portes endins-, veuen d'aquesta adversitat una oportunitat per fer un gir en la manera de treballar i obrir-se a l'exterior, en l'entorn més proper.

Ho veu així Anna Panisello Carles, cap d'estudis i mestra Col·legi Sant Llàtzer de Tortosa: "No ens podem quedar amb el negativisme que com que estem així no podem fer un munt de coses, sinó tot el contrari, tenim noves oportunitats i n'hem de sortir més reforçats."

 

Claustres: substitucions, especialitats

Sigui com sigui, cada centre ha hagut de fer el seu propi pla de funcionament. I el resultat varia en funció de la casuística de cada escola o institut. On no han arribat recursos, ha arribat la imaginació.

La Patrícia Rey, directora de l'Escola Samuntada de Sabadell, agraeix l'entrega dels mestres de reforç que els han assignat: "A infantil, el que hem fet és agafar un mestre que és bastant polivalent i farà l'anglès, música i treball de cos." Altres, faran de tutors, tot i que no ho siguin: "Aquests mestres, tot i no cobrar el suplement de tutoria, estan fent de tutors. Per la seva voluntat i perquè volen ajudar l'escola, però realment ens podrien dir que no. Està tot agafadet amb pinces i tot molt just."

Tan just que quan li preguntem a Juan de Torres Caballero, director de l'Escola Emili Juncadella de Barcelona, si els és suficient l'assignació de mig mestre que han rebut, es mostra agraït però la resposta és clara:

"Mai és suficient! Ens ha anat molt bé, però si tinguéssim més reforços els aprofitaríem. Estem parlant d'una escola que, a part del que són els recursos humans -que ens en calen més, és evident-, el que ens cal són els espais físics. Si haguéssim tingut més espais hauríem pogut fer alguna distribució amb ràtios inferiors."

Les entrades al centres escolars, esglaonades (EFE/Enric Fontcuberta)

Professors bombolla

A l'Institut Cinc Sénies, de Mataró, els professors han fet un pas més. També han fet grups estables per curs per no barrejar-se. Així és més difícil contagiar-se i, arribat el cas, la traçabilitat està més controlada. A més, en cas d'haver de fer quarantena, tot el grup treballa de la mateixa manera.

 

Primers contagis

La primera setmana de curs, però, no ha quedat al marge de la pandèmia. Tal com es preveia, ja han aparegut els primers casos positius per Covid i s'han hagut de confinar grups classe.

Des de Salut s'insisteix que no són casos que s'hagin agafat a l'escola, perquè no hi ha hagut temps de contagiar-se, sinó que han vingut de fora. No serà fins al cap de 15 dies d'haver començat el curs que els casos nous es podran atribuir a la tornada a l'escola.

De fet, alguns grups classe no van poder començar dilluns perquè ja hi havia professors malalts o en quarantena.

Si es consulta la web on el Departament de Salut penja totes les dades de la situació epidemiològica es pot comprovar com van començar a aparèixer casos des de principis de setmana i van anar creixent exponencialment. Amb tot, representen un percentatge ínfim respecte al nombre d'escoles i grups que continuen funcionant amb normalitat.

 

Sigui com sigui, això ha permès posar a prova els circuits previstos i els protocols de com calia actuar. Hi ha hagut molts dubtes sobre fins a quin nivell de contactes calia fer quarantena, com per exemple els germans dels alumnes del grup afectat.

Les compareixences conjuntes que s'han anat fent diàriament entre responsables d'Educació i de Salut han intentat donar resposta a totes les situacions. En aquest el cas dels germans afectats, han de continuar anant a classe.

Preferentment, els sanitaris aniran al centres educatius i faran els testos PCR als grups afectats, per fer-ho més fàcil a les escoles, a les famílies i per no col·lapsar els equips d'atenció primària.

Ara mateix, més de 150 persones, entre personal d'infermeria, auxiliars i administratius, formen els equips que fan les proves als centres educatius. Un dispositiu que a partir de l'octubre es reforçarà amb personal de la Creu Roja i d'Open Arms.

I si fem balanç d'aquesta primera setmana en què ha arrencat el curs escolar, veiem que s'han hagut de confinar 111 classes pel contagi d'algun dels alumnes. Són grups bombolla de 87 centres educatius diferents, repartits per tot Catalunya.

ARXIVAT A:
Coronavirus Educació
NOTÍCIES RELACIONADES
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut