Set dels vuit empresonats per l'assalt a Blanquerna ja tenen el tercer grau

Catorze persones van ser condemnades per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna durant la Diada del 2013. Després d'un llarg periple judicial, vuit van ingressar a la presó. Però poques setmanes després, set dels vuit empresonats ja tenen el tercer grau penitenciari. L'últim que l'ha aconseguit és Pedro Chaparro, líder del grup ultra Democracia Nacional. Hi va entrar aquest 14 de març i menys d'un mes després ja té el tercer grau penitenciari.

Un altre és Manuel Andrino, líder de la Falange. Hi va ingressar el 27 de desembre del 2021 i un mes després, igual que Chaparro, ja tenia el tercer grau. A les xarxes socials se'l pot veure participant en diversos actes de la Falange i fent la salutació feixista.

Aquest règim de semillibertat implica que el pres només ha d'anar a dormir a la presó entre diumenge i dijous, i en pot sortir els caps de setmana. En el cas Blanquerna, tots tenen condemnes d'entre 2 anys i 7 mesos i 2 anys i 9 mesos. Per la professora de Dret Penitenciari de la UPF Cristina del Alcázar, és "poc usual" que s'obtingui el tercer grau penitenciari tan aviat.

"Aquelles persones que no han complert la quarta part de la condemna, per ser classificades inicialment en tercer grau hi ha d'haver concorregut un període d'estudi suficient perquè presons tingui la garantia que aquestes persones a qui jo dono un tercer grau no reincidiran en aquesta conducta o no la reiteraran. Fins on he pogut llegir, estem parlant de classificacions inicialment en tercer grau de quatre o cinc setmanes. És poc usual."

En una roda de premsa el novembre passat, Chaparro assegurava el següent davant dels mitjans de comunicació: "Estic orgullós de defensar la unitat del meu país i ho tornaria a fer." Pel periodista especialitzat en ultradreta Xavier Rius Sant, autor d'"Els ultres són aquí: de Plataforma per Catalunya a Vox", l'estratègia dels condemnats de Blanquerna ha sigut presentar-se com "els màrtirs víctimes del procés".

"El seu discurs ha sigut presentar-se com els màrtirs, les víctimes del procés català, que ells s'hi van oposar i el sistema o l'Estat els castiga, han estat abandonats, i que fins i tot partits com el PP no ha lluitat, no ha demanat que se'ls indulti ni se'ls deixi en llibertat i són les víctimes."

Pel periodista Xavier Rius Sant, els condemnats pel cas Blanquerna "se senten identificats amb polítics ultres europeus, com els d'Alba Daurada, a Grècia, o alguns a Itàlia per oposar-se a la vacunació, s'identifiquen com a presos perseguits pel sistema judicial a Europa". L'únic dels vuit empresonats que no té el tercer grau penitenciari és Íñigo Pérez de Herrasti, vinculat al grup neonazi Alianza Nacional. L'any 2000 ja l'havien condemnat a 14 anys de presó per planificar un atemptat amb armes i explosius contra familiars de presos d'ETA. Va ser el primer que va ingressar a presó pel cas Blanquerna, el 15 de desembre del 2021.

De què depèn aconseguir -o no- un tercer grau?

Per aconseguir un tercer grau cal que es compleixin tres requisits. En primer lloc, si la pena no supera els cinc anys, no cal haver complert la meitat de la condemna. És el cas de tots els condemnats del cas Blanquerna, que tenen penes que no superen els tres anys. En segon lloc, també cal abonar la responsabilitat civil, com ja haurien fet els condemnats, que van causar danys per valor d'uns 1.300 euros aproximadament.

I el tercer requisit, el més controvertit, és que hi hagi un pronòstic de capacitat de viure en semillibertat. És a dir, que els professionals de presons considerin que els condemnats no reincidiran en la conducta per la qual han estat castigats i han hagut d'entrar a la presó. Segons Cristina del Alcázar, "des d'aquest punt de vista, el tercer grau seria ajustat a la legalitat", però alerta que "hi ha dos factors que criden una mica l'atenció":

"Normalment es requereix més temps, dos o tres mesos per a la classificació inicial. Quatre o cinc setmanes és poc temps d'estudi."

Del Alcázar també recorda que la mateixa Fiscalia de Vigilància Penitenciària en diverses ocasions ha recorregut contra un tercer grau en els casos en què hi ha hagut poc temps d'avaluació. També és clau l'assumpció del delicte. Per això, De Alcázar considera el següent: "Si una persona diu que ho tornarà a fer, això podria motivar un recurs de la Fiscalia en contra d'aquest tercer grau."

L'altre factor que crida l'atenció a aquesta professora és que, segons explica, "no sol ser habitual una mateixa resposta pel que fa a grau, malgrat que tots hagin estat condemnats", en referència al fet que set dels vuits condemnats ja han aconseguit el tercer grau. Recorda que "cadascú té el seu historial delictiu, la seva vida familiar, el penediment o si tenen o no antecedents, per tant, la resposta hauria de ser individualitzada".

"La Junta de Tractament de la presó avalua el cas, coneixen l'intern i fan una proposta de classificació inicial. Tenen dos mesos i és habitual esgotar els dos mesos. Abans de proposar un tercer grau cal estar molt segur que el pres no reincidirà."

Una vegada la Junta de Tractament fa la proposta, l'envia al centre directiu de Madrid, que pot seguir la proposta o no. Després es notifica a la Fiscalia de Vigilància Penitenciària, que, com explica Alcázar, "si considera que és poc usual i no està ajustat, hauria d'interposar recurs, com ja ha passat altres vegades".

En el cas de Pedro Chaparro, ja tenia una pena de presó d'un any per amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs durant el Dia de la Hispanitat del 2015.