Set anys d'espera, el malson de migrants i refugiats per reagrupar la família

Per als migrants, la llei és exigent però clara, en canvi, en el cas de les persones refugiades la legislació no està desenvolupada, i depèn de la voluntat de cada ambaixada
Set anys d'espera, el malson de migrants i refugiats per reagrupar la família

Set anys d'espera, el malson de migrants i refugiats per reagrupar la família

Per als migrants, la llei és exigent però clara, en canvi, en el cas de les persones refugiades la legislació no està desenvolupada, i depèn de la voluntat de cada ambaixada
Xavi Rosiñol Actualitzat
TEMA:
Migracions
Set anys d'espera, el malson dels migrants i refugiats per reagrupar la família

Fortunato Chima i Graciela Hauycho

L'any passat, 10.676 estrangers establerts a Catalunya van demanar portar aquí les seves famílies. Les sol·licituds de reagrupament familiar van arribar al màxim dels últims anys. Els refugiats són els que ho tenen més difícil. La llei no deixa clar en quins casos els sol·licitants d'asil poden reagrupar la família. I alguns s'han d'esperar fins a set anys, si és que ho aconsegueixen.

Fortunato Chima i Graciela Hauycho es van casar quan tenien 19 anys, però n'han passat dotze separats: ell a Barcelona, i ella a Bolívia. Només es veien els estius. "Cada estiu, amb la paga del juny, em comprava el bitllet per viatjar a l'agost", explica Fortunato Chima.

Finalment, la família s'ha pogut tornar a reunir, però Graciela Hauycho ha hagut de deixar dos dels seus tres fills a Bolívia. La llei li impedeix portar aquí els que ja són majors d'edat:

"Vaig arribar molt preocupada, deixant els meus fills allà; qualsevol mare pot entendre el que vaig sentir", recorda.

Ara és feliç aquí, però quan va arribar va haver de demanar ajuda. Trobava a faltar els fills grans, el marit es va posar malalt i tot se li feia una muntanya. L'Ajuntament de Barcelona va atendre l'any passat 6.000 casos com el d'ella dins del programa "Noves famílies", que les assessora sobre com fer els papers, les acompanya psicològicament i les informa dels serveis que té la ciutat.

Els que comencen el procés per a reagrupar els seus familiars reben uns vídeos en nou llengües diferents que els ofereixen informació bàsica per adaptar-se al nou país.

Per als migrants que volen portar aquí la seva família, la llei és exigent però clara. Poden portar, per exemple, els fills menors d'edat i els pares si depenen d'ells econòmicament.

Però, en canvi, en el cas de les persones refugiades -les que escapen de la guerra o de persecucions personals-, la legislació no està desenvolupada, i depèn de la voluntat de cada ambaixada.

"Hi ha un cas, per exemple, d'una família que ve la de la Franja de Gaza. Des que l'home va arribar a territori espanyol, va presentar la sol·licitud, va obtenir l'estatus de refugiat i ha aconseguit portar la seva família, han passat més de set anys", explica Anna Figueras, coordinadora del servei jurídic de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR-CEAR). El problema és la llei d'asil, del 2008: no té el reglament desenvolupat i això deixa marge a l'arbitrarietat.

Wasim Chalhoub es va escapar de Síria fa cinc anys. Tots els seus germans han fet el mateix, i els pares s'han quedat sols. Ara es fan grans i estan malalts. Fa temps que els vol portar a Catalunya, perquè "el país és com una selva", diu. "Jo els vull ajudar i treure'ls d'allà."

 

 

És enginyer i porta el sistema informàtic d'una gran botiga de bicicletes a Sabadell. Té feina i té pis. Ho té tot a punt per rebre els pares, però l'autorització no arriba.

"Necessito una resposta, estic molt preocupat pels meus pares, tinc por que els passi alguna cosa, que perdin la vida en qualsevol moment", diu Chalhoub. Ja fa un any que va enviar els papers i l'espera se li fa eterna.

ARXIVAT A:
Migracions

VÍDEOS RELACIONATS