S'estudia avaluar l'empatia i la sensibilitat dels futurs metges amb una prova

Les universitats estudien fer una prova complementària a la selectivitat per identificar prèviament els estudiants amb les aptituds necessàries per ser un bon metge o metgessa
S'estudia avaluar l'empatia i la sensibilitat dels futurs metges amb una prova

S'estudia avaluar l'empatia i la sensibilitat dels futurs metges amb una prova

Les universitats estudien fer una prova complementària a la selectivitat per identificar prèviament els estudiants amb les aptituds necessàries per ser un bon metge o metgessa
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Salut
Primer nen curat de leucèmia amb un tractament pioner pagat per la sanitat pública

Álvaro, visitat per cap de la unitat CAR-T, la doctora Susana Rives

El Fòrum de Diàleg Professional, una iniciativa del Departament de Salut per debatre les noves necessitats de salut de la població, ha proposat una prova d'aptituds, complementària a la selectivitat, per poder estudiar el Grau de Medicina.

La carrera de Medicina és la més sol·licitada i la nota de tall és de les més altes. Això significa que hi entren alumnes amb molts coneixements acadèmics. Però per a ser un bon metge també hi ha algunes aptituds i valors imprescindibles. Entre aquestes, empatia i capacitat de comunicació.

Per això, les universitats estudien fer una prova complementària, similar a la que fan els que volen estudiar per a mestres. Tot just ara s'hi està començant a treballar, però permetria seleccionar prèviament els estudiants amb aquestes aptituds, com explica Maria Teresa Estrach i Panella, catedràtica de Dermatologia de la Universitat de Barcelona:

"L'empatia amb el pacient és una eina fonamental, que treballem a les facultats, així com els aspectes ètics i de comunicació i altres, però que si ja ens ve el perfil amb més predisposició serà més fàcil."


Treballar les relacions interpersonals

A les facultats de Medicina s'insisteix des del principi que el primer de tot és el servei a l'altre. Es té en compte la frase atribuïda al metge grec Hipòcrates que en llatí s'expressa com "Primum non nocere" (primer de tot, no danyar), com a principi del tracte al pacient. També se cita sovint la del metge i farmacòleg francès del segle XIX Adolphe-Marie Gubler: "Curar a vegades, alleujar sovint, consolar sempre."

I això implica no només tenir empatia i saber comunicar, sinó també mostrar sensibilitat, proximitat, generositat... Segons Joan San, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, també cal "aprendre a gestionar la frustració, representada per la incertesa".

Aquesta facultat és l'única de tot l'Estat que porta a terme sessions d'ABP (Aprenentatge Basat en Problemes). Ho fan des del 2008 i el doctor San ho descriu així:

"Treballem des de primer curs i fins a sisè les habilitats d'aprenentatge, les de comunicació, la responsabilitat i les relacions interpersonals, mitjançant la rúbrica, en les sessions ABP. Les de comunicació mereixen especial atenció i a més a més són treballades específicament en altres mòduls clínics, com bioètica, oncologia, exploració clínica i d'altres."

Aquesta metodologia suposa el 40-45% de l'activitat presencial dels estudiants des del 2008, seguint estrictament el Pla Bolonya, segons San, que comenta així els resultats obtinguts:

"Els nostres resultats, sent humils i joves -amb 6 promocions fins ara-, però amb empenta i il·lusió, se situen al voltant del 98-100% dels nostres graduats superant la nota de tall del "malèfic" MIR. El percentatge més baix d'aprovats ha estat del 98%."

Però, afegeix, els metges també han de tenir preparació per resoldre els conflictes i fer front a la incertesa i la frustració del dia a dia propis de l'exercici de la Medicina.

El paper de la bioètica

El mateix opina Cristian Palazzi, col·laborador d'ESADE i president dels comitès de bioètica d'Ilunion Sociosanitari i d'Accent Social, per a qui el metge ha de tenir empatia i capacitat de deliberació. Això darrer permet veure diferents punts de vista sobre una realitat i promou una medicina crítica.

Palazzi recorda que des dels anys 80 es va començar a introduir a Catalunya la bioètica, tant en hospitals com en els programes de les carreres. No està enfocada només a metges, sinó a tot el personal sanitari i a cuidadors i acompanyants:

"Els comitès cada vegada són més respectats. Un dels temes que tracten és com acompanyar la família. I els documents de consentiment previ sobre certes proves o intervencions també són un dels seus fruits. Però cal anar madurant aquesta incorporació a la pràctica mèdica d'una reflexió més filosòfica o humanista."

Però es poden aprendre l'empatia, la gestió de la incertesa, de la frustració i altres valors en l'exercici mèdic o, de forma més general, en l'àmbit de la salut? O s'han de tenir prèviament? Tot i la formació que imparteixen a la UdG, Joan San creu que seria important una prova d'aptituds prèvia.

Podria consistir en un test psicomètric adaptat per poder determinar el perfil d'aptituds del estudiants combinat amb la nota d'accés. I afegeix que potser així es detectaria que alguns estudiants no tenen el perfil adequat per ser metges o, fins i tot, presenten problemes més greus:

"Ens trobem amb estudiants de medicina amb situacions mentals complexes i inclús amb trastorns mentals. Tres residents s'han suïcidat en els darrers anys en un centre hospitalari gironí. Tenim serveis assistencials, però no és suficient."

El doctor San diu que això no seria tampoc nou i recorda com era l'accés a la Facultat de Medicina als anys 70, quan hi havia "numerus clausus", és a dir, un nombre limitat d'estudiants admesos, encara que haguessin aprovat la selectivitat:

"Quan alguns vam entrar a la universitat ho vàrem fer superant un test de personalitat anomenat Minnesota. Per què no fer coses semblants avui en dia i poder indicar als nostres candidats quines son les seves aptituds o aproximar-nos-hi el màxim possible? Hem de fer persones metges i no metges persones."


Capacitat d'argumentació

Si no es tracta d'un psicomètric, per a Palazzi és difícil concebre una prova, perquè en ètica no hi ha respostes vertaderes o falses, sinó que compta la capacitat d'argumentació. Pensa que es podrien avaluar certs casos i valorar si la resposta s'adiu amb capacitat d'empatia o de deliberació, "com si fos, no un comentari de text, sinó un comentari de casos".

D'altra banda, creu que si s'introdueix caldria treballar-ho prèviament i "incloure-ho amb més èmfasi en el pla d'estudis a les escoles i instituts".

Les noves tecnologies no haurien d'augmentar la distància amb els malalts


Així podria tenir certa semblança amb l'ACOE (Avaluació de Competències Objectiva i Estructurada), la prova que el departament de Salut fa des del 1996 als estudiants de 6è de Medicina.

Es tracta d'una prova que no valora tant els coneixements com les habilitats clíniques, la capacitat d'afrontar problemes, de resoldre situacions que es donaran a la pràctica quotidiana. A partir de simulacions que s'assemblaran molt a escenaris que es trobaran metges i metgesses en la realitat es valora la capacitat d'empatitzar, de generar una transferència positiva amb les persones ateses.

Com explica Marc Ramentol, director general Professional de la Salut del Departament de Salut, ara que es produeixen tants canvis, com la introducció de les tecnologies digitals en el sistema sanitari, "les persones demanen relacionar-se amb els seus metges d'una altra manera, més empoderada".

Aptituds, fermesa i compromís

La prova pot semblar una nosa a uns estudiants que en aquells moments ja estan centrats en el MIR. Però Joan San alerta: "els estudiants del grau pensen que després de molt de treball i de les proves de selectivitat entren finalment a l'Olimp, a la facultat de medicina, pensant que ara ja està fet tot":

"No i no. No és així. Ara comença un període de formació de 6 anys i un altre de 4-5 anys més per poder arribar a exercir. Total, gairebé 13 anys. El treball és molt dur i cal moltes aptituds, fermesa, compromís i dedicació."

I comenta que a la Facultat de Medicina a Girona hi ha un 75% de dones estudiants. Això li fa plantejar-se algunes preguntes:

"Per a mi és obvi que aquest fet no és perquè sí. Serà per les qualitats del cervell femení, per la seva adaptabilitat, per la seva fidelitat al compromís? No ho sé, però hi penso sovint."

Tot plegat ajudarà la medicina a adaptar-se als grans canvis provocats pel desenvolupament tecnològic, l'envelliment de la població, la transformació d'algunes malalties mortals en cròniques, el debat ètic... Per a Palazzi, la medicina es repensa:

"Ja no és, com sempre, només l'art de curar i també inclou el bon morir: però això no està molt estès en totes les especialitats. La situació moral i el desenvolupament tecnològic son situacions a les que la medicina no estava acostumada."

ARXIVAT A:
Salut Universitat